La vida als 107 anys

Diuen que somriure allarga la vida. Deu ser un dels secrets de la vigatana Carme Noguera, que sempre en té un de preparat als llavis, de somriure. “L’humor el tinc des que soc vella, això m’ha canviat per a bé; encara dic bestieses i explico acudits”, deixa anar només d’entrar a la botiga Les Llanes, que Dolors Vila regenta al barri del Remei de Vic des de fa 40 anys. N’és, és clar, la clienta de més edat. I aquí la coneix tothom. Noguera va complir 107 anys aquest 22 d’agost. Juntament amb la manlleuenca Antònia Font, que els va fer al juny, i Mercè Font, que els ha de complir a finals de setembre, són avui les úniques supervivents a Osona de la generació nascuda el 1914, l’any que es va declarar la Primera Guerra Mundial. Aquest dijous a mig matí, Noguera arribava a Les Llanes acompanyada de la seva filla, Dolors Solà, amb qui conviu actualment. El grau d’autonomia és encara envejable per la seva edat, tot i que des que es va trencar un braç, el desembre passat, ja no la deixen sortir sola. Just abans de la pandèmia encara anava, per exemple, a rebre classes de francès. Ara ho ha deixat. “Sobretot per la vista; em costa molt llegir”, lamenta. Una de les activitats que ha mantingut és acostar-se de tant en tant a la botiga de Dolors Vila per comprar-li la llana o fer una estona de ganxet en companyia. “Ara m’estic fent una manta per tapar les cames, per quan al vespre escolto la ràdio o miro la televisió”. Fa set o vuit anys que n’és clienta, i aquí hi ha acabat fent una petita família. Des que en va fer els 100 celebraven cada any el seu aniversari. Noguera –nascuda a Olot però veïna de Vic des de 1951, quan es va casar amb Manel Solà– viu aquesta etapa de la vida com un regal. “Estic bé, no em fa mal res, ningú no em té enveja i tothom em fa bona cara”, resumeix. Conserva una memòria excel·lent. “He viscut tantes coses...”. Les pitjors imatges la remeten a la Guerra Civil; la va enxampar treballant com a infermera en un hospital per a tuberculosos a la zona alta de Barcelona. “Des d’allà sortíem al terrat i vèiem caure les bombes”. El que no podia imaginar, a la recta final de la seva vida, era una pandèmia com l’actual: “Ha estat terrible i ha afectat tot el món”. Una pandèmia que, indirectament, ha reduït part de la vida social de molta gent gran. El que sí que manté és un petit passeig diari pel centre de Vic, amb la seva filla. És el moment de retrobar-se amb l’un i l’altre. “M’encanta xerrar”, admet. Noguera insisteix que la seva longevitat no té secrets: “He treballat, he menjat i he dormit com tothom”, li va respondre a l’últim metge que li ho va demanar. La salut ha estat la seva aliada. “Vaig estar malalta quan tenia 4 o 5 anys, no sé de què, i mai més no he tingut res”. Just es pren medicació pel cor, per una arítmia puntual, i per la pressió. La vegada que devia estar més a prop de la mort va ser de petita, en un accident en bici. “Em vaig trencar el cap i el meu pare es pensava que em moriria”. Admet que la mort li fa “una mica de por”, per allò de no saber “què trobaràs a l’altra banda”, però espera no haver-hi d’arribar “gaire atropellada” i, sobretot, no haver de patir. “Si no te’n dones compte, del moment de morir, molt millor”. Ella afronta el present tal com ha viscut els últims anys, “de mica en mica; anar fent”. Ho fa en un món nou, canviant. “Ara tot és més complicat”, admet, mentre les clientes de Les Llanes continuen saludant-la quan entren i surten. “Ja m’agradaria arribar així a la seva edat”, comenta una, i assenteixen totes. El rècord, 109 anys Antònia Font i Carme Noguera no són les primeres osonenques que han pogut bufar les 107 espelmes. A EL 9 NOU li consten, fins ara, els noms d’Antonia Carrillo, de Tona, i Rosa Vila, de les Masies de Voltregà. El rècord de longevitat, però, el continua ostentant el rodenc Mingo Parramon, que va morir el febrer de 2018 amb 109 anys i set mesos.

La vida als 107 anys

Un seguici en ebullició

Entre el rock i la cobla

Molt més que un restaurant de polígon

Guanya… el català!

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Jordi Pujol, des de Planoles: "Si alguna cosa voldria que es recordés de mi és que he intentat servir Catalunya"

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

Vic, el barri de Roda

La desarticulació d’una xarxa d'explotació sexual ‘low cost’ esquitxa Vic

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d'Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic