A l’estudi on treballava Jordi Cano hi sonava Miles Davis. Ho recorda la comissària d’exposicions Glòria Picazo, amiga del dissenyador, artista i professor vigatà, amb qui va compartir projectes i inquietuds culturals diverses. Com la pallissa d’autobús que van suportar –en viatge d’anada i tornada– per anar a Madrid amb l’únic propòsit de veure una coreografia de Pina Bausch. Tant el jazzman nord-americà com la ballarina alemanya formaven part del món de referències de Jordi Cano, el que alimentava la seva creativitat, i el que…
Has consumit els tres articles gratuïts.
Per continuar gaudint del contingut prèmium d'el9nou.cat t’has de fer subscriptor. Ara pots fer-ho per 1 € el primer mes.
Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't
Comentant com a {{ acting_as }}.
{{ success }}
Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't
{{ comment.text }}