L’astrofísica que fa pa de pagès

El cel nocturn de Castellcir és net i estrellat. Quan era petita, Maria Balaguer l’observava des de l’era de casa seva. Eren nits d’estiu amb cosins i converses sobre l’univers, les constel·lacions i el misteri dels planetes que fan tombs al sol. Balaguer ho trobava fascinant, així que va decidir estudiar la carrera de Física i fer un màster en Astrofísica i Cosmologia pel pur plaer d’aprendre. Per contra, ara passa poques nits mirant els estels. Més aviat vigila la pastadora, observa si la massa de pa agafa el volum adequat i controla el rellotge del forn per no torrar massa les coques. Balaguer fa poc més d’un any que ha obert Cal Forner, a Castellcir, i encara es baralla amb les fórmules i els tempos del pa. Dorm poques hores i reinverteix tot el que guanya en farines bones i equipament per a l’obrador. Però darrere el taulell mostra un somriure permanent i una atenció personalitzada per a tota la clientela. “Vaig estudiar Física perquè m’apassiona la ciència i no descarto algun dia dedicar-me a la recerca o la docència. Però quan el local del forn va quedar buit, vaig pensar que tenia energia i temps per agafar-lo jo.” Era a finals de 2020 i Balaguer estava fent el màster. També exercia de regidora a l’Ajuntament de Castellcir i col·laborava en diverses entitats culturals i juvenils del Moianès. “El meu avi Miquel va ser alcalde durant molts anys i a casa sempre hem mamat aquest vessant de servei al poble. T’estimes el que coneixes. I era una llàstima que Castellcir perdés el forn i el llegat del Martí i l’Eulàlia, els forners de tota la vida.” S’hi va llançar de cap, acompanyada i animada per la família i molts amics. Va fer un pla de negoci i es va arremangar quan calia pastar ciment o col·locar llums. El setembre de 2021, amb 23 anys, Balaguer entregava el treball final del màster d’Astrofísica i Cosmologia. I a l’octubre obria Cal Forner. “Volia un espai diàfan i bàsic, conservant el terra verd de l’antiga botiga per fer-ne memòria. A l’hora de decorar-ho ja no em quedaven diners. Però ha passat una cosa bonica: molta gent ha col·laborat amb temps i objectes a omplir el local.” Uns veïns li van donar un moble que ha transformat en el taulell de les magdalenes. Algú hi va aportar una taula de marbre. Han aparegut cadires de coloraines, paraigües que ara fan de làmpades, postades on es guarden jocs de taula, una guitarra que toca qui li ve de gust... “Quan estudiava a Barcelona solia fer treballs en bars on també s’hi feien xerrades o classes de swing. Sempre m’havia motivat la idea d’obrir un cafè cultural. Però aquí el projecte va més enllà. Els bars de poble tradicionals solen ser espais molt masculinitzats. Jo volia un local intergeneracional i confortable, on la meva àvia pogués venir a fer un te i llegir poesia, per exemple. Crec molt en el paper que té el comerç local com a cuidador i acompanyant dels veïns.” Balaguer és feliç perquè hi ha dies que la taula llarga és plena de dones grans que s’expliquen la vida, d’adolescents fent un treball, d’excursionistes o d’algú que celebra un aniversari. Missió acomplerta, doncs. A Cal Forner no serveixen alcohol. Tampoc hi ha begudes ensucrades. S’eviten els brics i els envasos de plàstic. Els sucs es fan amb la fruita que toca per temporada i la nata es munta al moment. Els aliments que es venen són de productors propers. “Sé que és un risc obrir aquest tipus d’establiment en un poble tan petit. Però tinc clar que vull oferir productes saludables, amb un valor afegit. He hagut de fer pedagogia directa i explicar als clients que no, no tinc una cervesa o una llimonada amb gas. Però els puc oferir alternatives, com un suc de poma ecològica de Girona.” Sobre Maria Balaguer, emprenedora i entusiasta, hi ha un altre detall sorprenent. Quan va iniciar el projecte de Cal Forner a Castellcir no tenia ni idea de fer pa. És totalment autodidacta i ha après l’ofici gràcies a l’assessorament dels forners del Moianès. “Em van oferir tot el coneixement que tenien i els estic molt agraïda, m’he sentit molt acompanyada. Amb la mare diem que l’obrador és el lloc on ens hem frustrat més. El brioix, el pa Pirineu, el pa de malta, la coca de recapte, etc., tot ho hem après equivocant-nos i repetint-ho.” Dona, jove, amb una carrera científica, hi ha gent que diu que Balaguer no té perfil de fornera. “I quin perfil hauria tenir? Totes les feines són dignes i crec que s’han de revalorar les feines rurals, les persones que saben treballar el camp, les que cuiden la natura i les que mantenen la vida als pobles”, conclou.

L’astrofísica que fa pa de pagès

Prats en essència

De Sant Patllari a Sant Joan

La guia d’activitats per al cap de setmana

Viatge als comerços d’abans

LA PREGUNTA

Quina valoració fa la de la visita del papa?

Bon Preu dona per resolta la incidència que ha provocat faltes de producte en alguns supermercats

Es constitueix la societat Làctics Tarradellas

Cinc agents dels Mossos acaben ferits quan anaven a detenir un lladre a Vic

El sisè Cabró Rock, a punt per l’adeu d’Oques Grasses a casa

Oques Grasses desferma l'eufòria al Cabró Rock en l'últim concert a Osona

Cremen dos cotxes a Sant Hipòlit diumenge a la matinada

Pilarin Bayés, 85 anys: “Continuo dibuixant cada dia, i moltes hores”

“Venir a Finlàndia ha estat una de les millors decisions que podia prendre”

Pilarin Bayés, al papa: "Gràcies per parlar en català"

Se salta un semàfor i provoca un accident a Vic