El complex industrial de les fàbriques de Gallifa va estar actiu durant més de cent anys (entre el 1890 i el 1997) i va marcar el ritme de bona part dels habitants de les Masies de Voltregà i Sant Hipòlit de Voltregà. Ara es podrà conèixer gràcies al treball de la historiadora Marina Cirera. Es tracta de la nova publicació digital i en obert del Museu del Ter: ‘Les fàbriques de Gallifa. Una història a la intempèrie’. La presentació de la publicació tindrà lloc aquest divendres 26, a les 19.30h a l’Ajuntament de Les Masies de Voltregà.
Durant el segle XIX el riu Ter es va omplir de fàbriques. La instal·lació d’aquestes indústries va comportar canvis a tots els nivells i una transformació total d’aquest paisatge, en especial dels nuclis travessats pel Ter, en aquest cas, Les Masies de Voltregà. En aquest municipi, i sempre al costat del riu, hi ha documentats fins a sis conjunts industrials durant aquest període. Entre ells a l’alçada de la zona coneguda com el Despujol, el conjunt protagonista d’aquest treball: les fàbriques de Gallifa.
Com era el Voltreganès durant aquell període
El llibre s’estructura en 6 apartats que permeten resseguir la història centenària d’aquest conjunt fabril. En un primer apartat es fa una localització i contextualització del conjunt, sobretot posant l’accent en “l’abans de les fàbriques de Gallifa”, desgranant com era el Voltreganès en aquell període. El segon apartat permet resseguir les diferents propietats que han tingut les popularment conegudes com fàbriques de Gallifa, essent “Hilaturas Voltregà” i “Hilaturas Marquet” les més longeves en el temps. La producció i la mà d’obra són els temes centrals dels següents apartats, posant l’accent en aquest darrer cas, en les condicions laborals i el paper protagonista de les obreres. Finalment, hi ha un darrer apartat que tracta el tema de l’habitatge, abans d’una breu referència de la situació del conjunt avui.
D’on sorgeix la publicació
La recerca, realitzada per la historiadora Marina Cirera es va iniciar l’any 2014, després d’obtenir una beca de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU). Les entitats impulsores del projecte van ser el mateix Museu del Ter i el Centre d’Estudis del Voltreganès, i la investigadora que la va portar a terme va ser la mateixa Marina Cirera.
Poques setmanes després de l’obtenció de la beca, una excavadora començava a enderrocar bona part del conjunt industrial i per tant, el treball de recerca coincidia, en el temps, amb la desaparició física d’aquest important complex industrial del Voltreganès. El treball, a banda del buidatge bibliogràfic i d’hemeroteca, també oferia el resultat obtingut del buidatge dels fons arxivístics que podien contenir informació relacionada amb l’empresa. També es van fer entrevistes a antics treballadors i treballadores de les fàbriques, així com la cerca de material gràfic històric.
Dos anys després, i amb el gruix de la recerca realitzat, es va inaugurar l’exposició “Una història a la intempèrie. Les fàbriques de Gallifa” que es va poder visitar, primer a l’Ajuntament de Les Masies de Voltregà i en posterioritat al Museu del Ter. Fruit d’aquest treball i també en el marc de l’exposició, el Museu del Ter va produir el documental “Gallifa al descobert” que permet conèixer i escoltar de primera mà el testimoni d’una quinzena dels protagonistes d’aquesta història.
Passat un temps i amb la voluntat de que tota la feina realitzada durant aquests anys estigui disponible i a l’abast de tothom, des del Museu del Ter hem apostat per la publicació digital de “Gallifa: una fàbrica a la intempèrie” que esperem ens permeti fer memòria i aprendre d’un dels complexos fabrils més importants del Voltreganès. I és que les fàbriques de Gallifa són un patrimoni important del nostre territori. Un patrimoni, que en aquest cas ha desaparegut físicament però que gràcies al treball i tenacitat de la Marina conservem i podem gaudir.
L’autora: Marina Cirera Gaja
Marina Cirera Gaja (Les Masies de Voltregà, 1993) és graduada en història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha fet recerca sobre temes relacionats amb la industrialització al Ter i especialment al Voltreganès. A més de la recerca, exposició i documental relacionat amb les fàbriques de Gallifa, la Marina i el Museu del Ter també en col·laborat en recerques com “Ca l’Escolà: un conjunt industrial entre Manlleu i el Voltreganès” (2018) o els “Camins de dones” , projecte iniciat fa uns anys i encara no finalitzat però que l’any 2018 també es va produir un audiovisual que porta el mateix títol on la realització va anar a càrrec de Xef Vila i el guió i la realització de les entrevistes de la Marina Cirera. Actualment exerceix de professora a La Salle de Manlleu.
{{ comment.text }}