Les memòries de guerra d’un alcalde

El 21 de juliol de 1936, Josep M. Vilarmau, que havia estat alcalde gestor de Santa Maria de Merlès el 1934, i anteriorment també havia ocupat aquest càrrec, per renúncia del titular, va fugir del seu domicili perquè un grup de veïns el perseguien en considerar-lo una persona facciosa. Després d’amagar-se un temps a Barcelona, va creuar la frontera i l’abril del 1937 va arribar a San Sebastián. Pocs dies després s’inscriu en el Terç de Nostra Senyora de Montserrat, i a la tardor s’incorpora com a xofer per proveir els serveis d’aviació franquistes. Aquesta ocupació li va permetre viatjar per gran part de la geografia hispànica en uns trajectes que aprofitava per conèixer el patrimoni, el paisatge i els costums d’aquests llocs, i que es troben minuciosament descrits en les seves cròniques. Uns relats que va recollir en dos dietaris i nombrosos fulls solts i esborranys que han estat la base per a la publicació de les seves Memòries de guerra, en una edició que ha anat a càrrec de Roser Reixach i Xavier Cateura. Roser Reixach i Xavier Cateura | Albert Llimós En la presentació del llibre, que va aplegar més d’un centenar de persones a Santa Maria de Merlès fa uns dies, Cateura va fer una introducció a la Guerra Civil en general exposant alguns dels esdeveniments més rellevants d’aquest període. Tot seguit va parlar de la importància dels dietaris, no els de grans estadistes ni polítics, sinó els de les persones anònimes, dels quals va remarcar que suposaven “el batec vital d’uns moments difícils” i que a la vegada “ens acosten a unes vivències personals úniques, als pensaments, angoixes, pors i il·lusions més pregones dels seus autors”. Uns relats que, va afegir, són una font inestimable per a qualsevol que vulgui endinsar-se en la quotidianitat de la guerra i que hauríem de considerar “una contribució molt valuosa per al coneixement històric”. Per altra part, Reixach va donar a conèixer la figura de Vilarmau, un gran propietari rural que “gràcies a la seva posició social i econòmica podia permetre’s dedicar-se a les lletres, a la música, i a viatjar”, i que per les seves inquietuds culturals es va relacionar amb un destacat nucli d’escriptors i intel·lectuals amb els quals intercanviava impressions, organitzava festes i trobades, i hi mantenia correspondència regular. A part, va remarcar que un dels seus grans interessos va ser “el recull de les tradicions, costums i festivitats que hi havia vigents al Lluçanès al primer terç del segle XX”, una compilació que va dur a terme en dues etapes, abans i després de la Guerra Civil, i igualment va destacar les seves facetes com a excursionista, amant de la música i el seu intens lligam amb escriptors i promotors del felibritge a Occitània, amb els quals mantingué correspondència regular durant molts anys. Aquestes cròniques de guerra es complementen en aquesta edició amb nombroses imatges inèdites, també dibuixos, la majoria procedents del seu fons personal. En l’apartat d’annexos, s’hi pot resseguir part de la correspondència que va rebre en aquest període, els poemes propis i traduccions, entre altres d’Alfred de Musset o d’Alphonse de Lamartine, que va realitzar mentre esperava travessar la frontera, i a més apunts, receptes culinàries i curiositats, a part de documents varis que va guardar referents als llocs per on passava o on s’hostatjava com factures, postals, tiquets, entrades a espectacles, permisos, salconduits... Cal esmentar que hi ha un capítol inicial dedicat a Santa Maria de Merlès, amb una aproximació a les particularitats d’aquesta localitat a la dècada dels anys trenta del segle passat, en el qual es repassen les activitats econòmiques dels veïns, els serveis, les diverses eleccions i l’arribada de la República. A més, s’hi fa esment de diversos episodis de la Guerra Civil, fruit de la recerca en diferents arxius i entrevistes, amb els incendis de les esglésies, les confiscacions, les actuacions del comitè i de l’Ajuntament, l’entrada de les tropes rebels a primers de febrer del 1939 i els inicis de la repressió franquista amb nombrosos veïns jutjats en consell de guerra. Una informació recollida que suposa una destacable aportació per a aquest petit municipi, de només 180 habitants, on per primera vegada el consistori ha promogut una publicació local.

Les memòries de guerra d’un alcalde

Lamine Yamal i Inés García, a Sant Joan de les Abadesses, amb els seus dos nous “nens”

Delícies italianes que sedueixen, al cor de Torelló

15 dies per no parar

25 anys emergint talent jove

LA PREGUNTA

Aprova la dimissió de Trapero?

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”

“Escollir l’Amor” en el dol

“Tinc la sort de poder explicar-ho, i ho penso explicar fins a la sacietat”

L'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, es crema en un incendi a la cuina de casa seva

Condueixen sense carnet i a tota velocitat un cotxe llogat a Alemanya que acaba en una bassa de Manlleu

Mor un home mentre pujava el Taga

Frigorífics Ferrer trasllada part de l’activitat a Centelles per descongestionar la planta de Vic

“L’última abraçada que ens vam fer m’ha perseguit sempre”

Elisenda Carrera serà la candidata d'Aliança Catalana a Vic

Mercè Generó es jubila d'Osonament