Les obres recents de Quim Domene ocupen el Museu de l’Art de la Pell de Vic

Parlar de Quim Domene és parlar d’un dels creadors amb més personalitat que han sorgit de la Garrotxa i s’han projectat a Catalunya en les arts visuals. En una llarga trajectòria que comença als anys 70, ha creat i evolucionat un llenguatge propi en constant evolució, de la qual és un exemple l’exposició “Narratives del desconcert”, que dissabte va inaugurar al Museu de l’Art de la Pell. És la mostra més gran que Domene ha fet a Vic, on era habitual de la galeria d’art El Carme i també havia exposat al Temple Romà. Ara, aquesta exposició (sense voluntat antològica, però que resumeix els últims 15 anys del seu treball) es complementa amb dues més de petit format que s’obriran divendres que ve, una a La Tintoreria i l’altra a l’Espai 11. Un autèntic desembarcament de Quim Domene. Les narratives del títol són, segons l’artista, “una petita provocació”. No és una definició que agradi gaire als artistes visuals. “Jo tampoc en faig, de narrativa, però a la meva obra hi ha elements realistes, encara que a vegades entrin en contradicció”. Sí que vol suscitar reflexions en l’espectador, però mai des de la superioritat: “L’obra pot donar la sensació que ha d’explicar moltes coses i és com un jeroglífic, i en canvi el que fa és plantejar molts interrogants”. Domene deixa que sigui l’espectador qui faci “les seves lectures”. I si és que hi ha un fil conductor en tota l’exposició és aquest desconcert que apareix en un text que Xavier Antich va escriure sobre la seva obra. “El desconcert sobre el que està passant en el món.” Kim Domene rep el visitant amb les grans teles de la sèrie “The Wall, mots al mur” que pengen i conviden a fer un recorregut sinuós. Totes vinculades a poemes, i amb un element comú, que és la presència d’un mur. Lloc de reivindicació i de protesta (The Wall, Pink Floyd) i que aquí s’introdueix dins de composicions que revelen els gustos de l’artista com a lector de poesia. Entre ells, Miquel Martí i Pol (el llibre d’artista Sorres, memòria de l’any 1993). I també l’olotí Joan Teixidor, J.V. Foix o Francesc Garriga... Domene s’anticipa al centenari de la mort de Franz Kafka que se celebrarà enguany recuperant una extensa sèrie sobre l’escriptor. La seva crítica a la burocràcia es materialitza irònicament en el suport que va fer servir: tapes de carpeta recuperades del Registre de la Propietat d’Olot. “Una crítica que cada vegada em sembla més actual.” Com també ho pot ser la que dedica a l’exili, partint del poema de Pere Quart Corrandes de l’exili. L’ancoratge de l’obra de Domene en el món és present a gairebé totes les propostes. Com Surfing Europe, creada durant la pandèmia a la vista del desconcert amb què l’afrontàvem aquí. O també a República, que neix l’any 2011 (“ara li donaríem altres significats”, diu) i que juga amb llenguatges d’artistes que admira. I encara més a la que tanca la mostra, Tumulto geométrico. Domene ha donat voltes en diversos moments de la seva obra a La càrrega de Ramon Casas, que es pot veure al Museu de la Garrotxa i retrata la repressió policial a una manifestació obrera de principis del segle XX. La seva darrera reinterpretació, arran de l’1 d’octubre, és la figura d’un policia que carrega contra una geometria. I la titula utilitzant la forma de delicte que la judicatura espanyola volia utilitzar contra l’independentisme. Enmig de l’exposició, com una pausa, Domene hi situa obres gràfiques sobre paper, amb elements –mans– que revelen la seva excel·lència com a dibuixant. Però en les qual incorpora també altres aportacions de collage que hi afegeixen més capes. Però el resultat, aquí i en tota l’obra que mostra l’exposició, no és mai un caos sinó un equilibri d’elements. El desconcert, en tot cas, és en el món. De Putin a l’1 d’octubre De Putin a l'1 d'octubre La benvinguda a l’exposició la dona una obra compromesa, que fa referència a la repressió d’artistes que ha dut a terme el règim de Putin a Rússia. Oportuna més que mai, perquè l’exposició s’inaugurava l’endemà de la mort altament sospitosa en una presó de l’opositor Aleksei Navalni. Al costat, s’hi pot veure la sèrie sobre Franz Kafka. A baix, la que s’inspira en l’escriptor Franz Kafka, i la que tanca l’exposició, creada a partir de l’1 d’octubre i la repressió policial.

Les obres recents de Quim Domene ocupen el Museu de l’Art de la Pell de Vic

El Falatell del Carnaval de Torelló s’exposa de forma permanent a Can Parrella

El nou model d’atenció sociosanitària a la residència de Centelles s’estendrà arreu del país

Com s’han de gestionar els pneumàtics vells?

Montesquiu obrirà el teatre del Centre Obrer aquest trimestre

LA PREGUNTA

Com serà la presidència de Donald Trump?

Mor a 88 anys l'activista i mestre xocolater Quim Capdevila

Afectacions a l’R3 entre Centelles i Balenyà per l’atropellament d’una persona

El Vaticà intervé la congregació de monges de la catedral de Vic

El gos policia de Vic enxampa dos homes amb 300 grams d'haixix i bitllets

Un ferit en un accident a la C-38, a Sant Joan de les Abadesses

Accés al nucli de Sant Romà, des de la carretera que baixa al pantà

Els 'nens de Pa Negre', 15 anys després

Moren els escultors vigatans Joan Seguranyes i Miquel Vilà

Hi ha set persones a Vic que sumen 140 detencions

Sílvia Orriols amenaça amb una qüestió de confiança si avui no li aproven el pressupost