Les obres recents de Quim Domene ocupen el Museu de l’Art de la Pell de Vic

Parlar de Quim Domene és parlar d’un dels creadors amb més personalitat que han sorgit de la Garrotxa i s’han projectat a Catalunya en les arts visuals. En una llarga trajectòria que comença als anys 70, ha creat i evolucionat un llenguatge propi en constant evolució, de la qual és un exemple l’exposició “Narratives del desconcert”, que dissabte va inaugurar al Museu de l’Art de la Pell. És la mostra més gran que Domene ha fet a Vic, on era habitual de la galeria d’art El Carme i també havia exposat al Temple Romà. Ara, aquesta exposició (sense voluntat antològica, però que resumeix els últims 15 anys del seu treball) es complementa amb dues més de petit format que s’obriran divendres que ve, una a La Tintoreria i l’altra a l’Espai 11. Un autèntic desembarcament de Quim Domene. Les narratives del títol són, segons l’artista, “una petita provocació”. No és una definició que agradi gaire als artistes visuals. “Jo tampoc en faig, de narrativa, però a la meva obra hi ha elements realistes, encara que a vegades entrin en contradicció”. Sí que vol suscitar reflexions en l’espectador, però mai des de la superioritat: “L’obra pot donar la sensació que ha d’explicar moltes coses i és com un jeroglífic, i en canvi el que fa és plantejar molts interrogants”. Domene deixa que sigui l’espectador qui faci “les seves lectures”. I si és que hi ha un fil conductor en tota l’exposició és aquest desconcert que apareix en un text que Xavier Antich va escriure sobre la seva obra. “El desconcert sobre el que està passant en el món.” Kim Domene rep el visitant amb les grans teles de la sèrie “The Wall, mots al mur” que pengen i conviden a fer un recorregut sinuós. Totes vinculades a poemes, i amb un element comú, que és la presència d’un mur. Lloc de reivindicació i de protesta (The Wall, Pink Floyd) i que aquí s’introdueix dins de composicions que revelen els gustos de l’artista com a lector de poesia. Entre ells, Miquel Martí i Pol (el llibre d’artista Sorres, memòria de l’any 1993). I també l’olotí Joan Teixidor, J.V. Foix o Francesc Garriga... Domene s’anticipa al centenari de la mort de Franz Kafka que se celebrarà enguany recuperant una extensa sèrie sobre l’escriptor. La seva crítica a la burocràcia es materialitza irònicament en el suport que va fer servir: tapes de carpeta recuperades del Registre de la Propietat d’Olot. “Una crítica que cada vegada em sembla més actual.” Com també ho pot ser la que dedica a l’exili, partint del poema de Pere Quart Corrandes de l’exili. L’ancoratge de l’obra de Domene en el món és present a gairebé totes les propostes. Com Surfing Europe, creada durant la pandèmia a la vista del desconcert amb què l’afrontàvem aquí. O també a República, que neix l’any 2011 (“ara li donaríem altres significats”, diu) i que juga amb llenguatges d’artistes que admira. I encara més a la que tanca la mostra, Tumulto geométrico. Domene ha donat voltes en diversos moments de la seva obra a La càrrega de Ramon Casas, que es pot veure al Museu de la Garrotxa i retrata la repressió policial a una manifestació obrera de principis del segle XX. La seva darrera reinterpretació, arran de l’1 d’octubre, és la figura d’un policia que carrega contra una geometria. I la titula utilitzant la forma de delicte que la judicatura espanyola volia utilitzar contra l’independentisme. Enmig de l’exposició, com una pausa, Domene hi situa obres gràfiques sobre paper, amb elements –mans– que revelen la seva excel·lència com a dibuixant. Però en les qual incorpora també altres aportacions de collage que hi afegeixen més capes. Però el resultat, aquí i en tota l’obra que mostra l’exposició, no és mai un caos sinó un equilibri d’elements. El desconcert, en tot cas, és en el món. De Putin a l’1 d’octubre De Putin a l'1 d'octubre La benvinguda a l’exposició la dona una obra compromesa, que fa referència a la repressió d’artistes que ha dut a terme el règim de Putin a Rússia. Oportuna més que mai, perquè l’exposició s’inaugurava l’endemà de la mort altament sospitosa en una presó de l’opositor Aleksei Navalni. Al costat, s’hi pot veure la sèrie sobre Franz Kafka. A baix, la que s’inspira en l’escriptor Franz Kafka, i la que tanca l’exposició, creada a partir de l’1 d’octubre i la repressió policial.

Les obres recents de Quim Domene ocupen el Museu de l’Art de la Pell de Vic

Torelló farà olor de fusta

Temps de tòfona a Centelles

Per Nadal, un crit per la pau

La guia d’activitats per al cap de setmana

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

Refredat, grip i covid: símptomes semblants però malalties diferents