“M’havia sentit qüestionada pel fet de ser dona”

A finals de gener va tancar la botiga de Cal Paré, a Olost, regentada des dels anys noranta per Teresa Paré Borralleras. En arribar a l’edat de jubilació va decidir posar fi a aquest establiment obert pel seu pare l’any 1950. Com i quan va començar aquest negoci fotogràfic?El meu avi era forner, però al meu pare no li agradava aquest ofici i es va decantar per la fotografia. Va anar a estudiar a Barcelona a Fotografia Rovira i va decidir dedicar-s’hi plenament. Els primers anys l’avi va continuar amb el forn, i la botiga compartia la venda de pa amb la fotografia. Què s’oferia en aquells moments inicials?El meu pare feia una mica de tot, fotos d’estudi, de carnet, fotos per a casaments, bateigs, comunions… Era el temps en què la gent anava a cal retratista a retratar-se, i també el temps de les fotos en blanc i negre. Va muntar un laboratori i ell duia a terme tot el procés de revelat. Com va anar evolucionant amb el temps?Quan van sortir les primeres càmeres barates, la gent les va comprar i es va aficionar a la fotografia. Llavors veníem molts carrets i els revelàvem. Ens hem hagut d’adaptar als canvis. Jo, quan vaig agafar el negoci el 1997, que es va jubilar el meu pare, ens compràvem encara força material, àlbums a part dels carrets, però això ja ha passat a la història. Podem dir que a la fotografia l’han girada de cap per avall. Amb l’arribada de les càmeres digitals encara hi havia gent que feia fotos i les revelava. Amb els mòbils això es va acabar. Disposen encara de totes les càmeres que han tingut?En tenim una àmplia mostra, des de les primeres, aquelles que en deien de manxa, fins a les més actuals. Hi ha càmeres que funcionaven amb plaques, altres amb rodets… Amb tants anys deuen tenir un arxiu amplíssim. Han conservat tots els clixés?Sí, i una de les feines que tinc pendent és classificar-los. Ara que m’he jubilat em vull dedicar a posar al dia l’arxiu. Només puc dir que tenim milers de clixés de tots tipus i mides. Entre negatius digitalitzats i arxius digitals potser al voltant de 500.000, però encara n’hi ha molts més per identificar i digitalitzar. Hi ha molta feina perquè els negatius antics s’han de netejar, n’hi ha que s’espatllen i s’han de restaurar. Podem dir que tenen la història d’Olost en imatges des de mitjans del segle passat?I tant, fotos de moltes activitats, de gent del poble i dels voltants, dels canvis en el paisatge, en els carrers… Quan el meu pare es va jubilar vam començar a muntar per la fira una parada de fotos antigues del poble. Jo buscava els negatius i reproduïa les imatges en blanc i negre. De fet, encara ho continuo a l’actualitat. Pel que explica, vostè va aprendre a fer fotografies ben aviat.Ja de ben jove em passava gairebé tots els estius al laboratori observant com treballava el meu pare. Tot el que sé ho vaig aprendre d’ell. En aquells temps no s’estudiava fotografia, l’aprenies directament com molts altres oficis. Sempre em deia: “La fotografia és innata a les persones, és com un do, o en saps o no.” Després sí que vaig anar fent cursets però la base ja la tenia. Als 14 anys recordo que vaig fer el meu primer reportatge a uns nuvis perquè vaig substituir el meu pare que no hi era i me’n vaig sortir prou bé. No era gaire habitual que una dona fos fotògrafa i menys en un poble petit.No, però la gent s’hi va acabar acostumant. He de dir que a vegades, sobretot al començament, m’havia sentit qüestionada pel fet de ser dona. Venia algú a fer-se una fotografia i si no hi havia el pare em deia que ja tornaria. Amb tots aquests anys d’experiència pot afirmar que hi ha algun tipus de fotografia per la qual sent preferència?He fet una mica de tot, com el meu pare, i també fotografia publicitària, però el que m’entusiasma és el retrat d’estudi. M’agrada veure les expressions de les cares de les persones. A part també m’interessa molt la fotografia macro, de plantes i d’elements de la natura. "Als 14 anys vaig fer el meu primer reportatge" Què es necessita per fer una bona foto?Ser un bon professional. Una bona càmera hi ajuda, però la manera com es fa és important. Jo quan surto porto un bon objectiu. També hi ha una cosa que és l’oportunitat, que si en aquell moment només tens el mòbil fas la foto, però després no pretenguis que tingui segons quina qualitat. Malgrat que tanca la botiga, hi ha el seu fill que continua en aquesta professió.Sí, ell es dedica a la fotografia esportiva i viatja per tot el món, però continuarà fent fotos a l’estudi de casa quan tingui demandes. Com em va passar a mi, ho ha viscut des que va néixer. La diferència és que ell sí que ha estudiat fotografia, perquè han estat uns altres temps.

“M’havia sentit qüestionada pel fet de ser dona”

Gurb acull la quarta trobada Batek, amb prop d’un centenar d’alumnes de bateria d’Osona

De quan Gaudí va dormir a Vic

El Batega Fest omplirà Can Grau d’aventura, cultura i activitats familiars

Mor el pradenc Valentí Soler, col·leccionista i copista de sardanes

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

Un cotxe s'encasta a un mur a la rotonda de Roda

S’esfondra una teulada al carrer Tagamanent de Vic

Un ciclista ferit en una topada amb un quad al Lluçanès