Primer va ser l’èxit d’‘A.K.A.’, l’obra que va portar als teatres un públic jove que no n’és habitual. Ara la directora Montse Rodríguez, de Vic, i el dramaturg catalanoargentí Daniel J. Meyer tornen amb un nou muntatge. El títol és ‘Uppgivenhet’, i aquesta vegada el Teatre Nacional de Catalunya els ha obert les portes de la Sala Tallers. Van estrenar divendres un text que parla de migració, d’identitat, d’innocència i, sobretot, d’esperança.
A Montse Rodríguez li agrada envoltar-se de gent jove en les obres que dirigeix. I fer “que se sentin representats” en el teatre. Aquesta va ser una de les raons de l’èxit del monòleg A.K.A. I pot ser que sigui també la d’Uppgivenhet, l’obra que aquesta setmana estrena a la Sala Tallers del TNC de la mà del mateix dramaturg, Daniel J. Meyer. Un tàndem creatiu que ja es va constituir com a companyia estable i que està funcionant a gran rendiment. La vigatana es consolida com una de les directores amb més projecció de l’escena catalana actual pel risc i la frescor de les seves propostes.
Uppgivenhet, una paraula en suec que es tradueix aproximadament com a resignació, és una història de quatre joves en l’Europa dels primers anys del segle. Es va escriure fa uns quatre anys, quan tot just començaven a rodar pels teatres amb A.K.A., tot i que temporalment se situaria uns quinze anys enrere, quan encara no s’havia apagat l’eco de la guerra dels Balcans. Dos d’ells, l’Ivan i en Petar, són germans i venen de la part sèrbia de Bòsnia. Un altre, en Tarik, també era migrant –en aquest cas de la Bòsnia musulmana– i ja fa uns anys que viu entre el món d’origen i el del benestar nòrdic. I el quart personatge és l’Inge, una noia sueca que treballa en un centre d’acollida. L’esperança de viure millor dels dos primers es trencarà per un fet, mentre els altres “no saben si estan fent tot el que poden per ajudar-los”. Carme Portaceli, la directora del TNC, afirmava en la presentació de l’obra que “una obra que parli d’esperança és molt important en aquest moment”.
Quatre joves d’edats diferents interpreten els papers de l’obra: Pau Escobar i Biel Castaño són els germans Ivan i Petar, Quim Àvila és Tarik i Diana Gómez, Inge. Amb ells ha treballat Montse Rodríguez una posada en escena que volia que fos “molt dinàmica i corporal”, que inclou la música i la dansa com a ingredients. Els primers assajos, fins i tot els van fer sense text. “No ho entendria d’altra manera, la corporalitat ens serveix per entendre què està passant i on som”. Tant Rodríguez com Meyer insisteixen en la importància de parlar als joves en el seu llenguatge i dels temes que els interessen per atreure’ls, perquè “les ganes de teatre” ja les tenen, a diferència del que es pot pensar. “Quan parlo amb joves em diuen que tampoc cal que toquem temes per a ells, que poden estar interessats per temes d’abast general”, diu la directora. No és tant el què sinó el com. I aquesta obra n’és un bon exemple, amb qüestions com la innocència, la justícia o l’esperança mateixa, que són universals. “La dinàmica dels joves és la força que pot fer que una societat canviï.
Uppgivenhet es representa en sessions per a estudiants entre setmana i per al públic en general de divendres a diumenge, fins al 29 de gener, tot i que més endavant no es descarta fer gira “perquè nosaltres som una companyia de gira”, diu Rodríguez.
BIEL CASTAÑO, UN NOU TALENT DE VIC
El dia del càsting per a Uppgivenhet, Montse Rodríguez es va trobar amb un actor molt jove que va encaixar perfectament en el que buscava. A l’acabar, va anar a parlar amb ella i li va dir que era de Vic. Acabava de descobrir el talent de Biel Castaño, de 17 anys, un jove estudiant de Batxillerat Escènic a l’Escola d’Art de Vic. “No el coneixia, i va ser una magnífica sorpresa”, explica la directora, que li augura un futur prometedor en el teatre pel seu talent. La part osonenca del muntatge no s’acaba aquí: hi ha l’escenògrafa Anna Alcubierre, que ha tingut el repte de sintetitzar en un sol espai escènic els 14 llocs diferents en què transcorre la història.
{{ comment.text }}