El poeta manlleuenc Jacint Sala ha mort aquest diumenge als 76 anys. Deixa enrere una de les trajectòries més extenses i sòlides en la poesia osonenca de finals del segle XX i principis del XXI, recollida en una vintena de llibres des de que va debutar l’any 1985 amb Cants de cada vegada, als que van seguir-ne d’altres com Les ombres, Laocoont, les ombres!), Si vols, Virgínia, aquesta nit escoltarem Beethoven, Vent de marbre, Quadern de magranes i Filferros de llum. L’any 2014 va semblar que donava per tancada la seva obra amb el poemari Me’n vaig, però va tornar encara amb tres nous volums: Vella tardor (2015), Vanitoses cendres (2017) i ema (2018). Va ser guardonat al llarg de la seva vida amb diversos premis literaris, alguns dels quals en els Jocs Florals. També va conrear la narrativa i, tot i que més ocasionalment, el teatre, un mon al que sempre va estar molt vinculat a través de col·lectius manlleuencs com El Rusc i Llambrot Teatre. Llicenciat en Pedagogia, va dirigir durant uns anys l’Obra Social i Cultural de Caixa Manlleu, fins que les complicacions de la diabetis que patia el van obligar a deixar la feina. Des de llavors, va intensificar la seva dedicació a l’escriptura.
Mor el poeta Jacint Sala
L’escriptor manlleuenc és autor d’una vintena de títols
{{ comment.text }}