“No volíem una fira de paradetes”

La Fira del Pescador de Roda viu aquest cap de setmana la seva 25a edició; una edició reduïda, condicionada per la crisi del coronavirus, amb només quatre dels concursos habituals i la cantada d'havaneres de cloenda, diumenge a la nit. Durant aquest quart de segle, l’ànima de la fira ha estat el rodenc Xavier Carrera, tota una institució dins el món de la pesca a Catalunya. Després de 40 anys al capdavant de la Societat de Pescadors Esportius de Roda, 28 dels quals com a president, encapçala una junta gestora que li ha de trobar el merescut relleu. De qui va ser exactament la idea de fer aquesta fira? La iniciativa va ser de l’Ajuntament. L’any 1995, l’aleshores alcalde, Quico Ribas, ens va cridar un dia i ens va proposar de muntar una fira relacionada amb la pesca. Llavors nosaltres ja competíem molt, la canalla havia guanyat alguns campionats, jo m’havia ficat a la Federació… Per nosaltres va ser una alegria molt gran poder treure el nostre esport al carrer. Els primers van anar provant; teníem clar que no volíem que fos una fira de paradetes de menjar de les que es feien a tot arreu. La prioritat era la pesca. Exacte. I a partir del 2000 va quedar molt ben enfocat. Van començar a venir totes les marques, vam crear un mercat de material de segona mà i, sobretot, van començar a venir pescadors d’altíssim nivell. Els concursos són i han estat la nostra prioritat. Cada vegada acullen més especialitats de pesca. Sí, hem donat cabuda a diferents especialitats. La mosca, el carpfishing, la casting o l’spinning… Creiem que el nom de la fira ha servit per anar ajuntant tot el que és el món de la pesca. Continua sent una fira única, a Catalunya? Única, i tant. I pensa que ara s’hi ha ajuntat el fet que la Federació hi vol ser, les marques primeres hi volen ser i els companys d’altres clubs de la comarca et diuen “no la deixessis de fer, Xevi!”. No ha perillat mai, la fira? Potser a la tercera o la quarta edició. No sé què va passar, però vam anar a l’Ajuntament a dir a l’alcalde que no ens hi vèiem amb cor. En Quico [Ribas] ens va fer seure, ho recordo com si fos ara, i ens va dir: “Feu-ho com vulgueu, però la fira no la podem deixar perdre”. Vostès ja han vist passar molts consistoris. L’Ajuntament se l’ha cregut sempre? L’Ajuntament de Roda ha estat al costat dels pescadors. Això ho vull destacar. Cada any per la inauguració –aquest any no se’n podrà fer– sempre els dic que han de pujar tots a dalt, govern i oposició. Jo m’he entès amb tothom, manés qui manés, i sempre hem anat de bracet. Això ha estat una gran sort. El que ha canviat aquests anys és l’estat del riu, oi? I tant. Les pesqueres que s’agafaven abans amb les que s’agafen ara no tenen res a veure. Si em dius per què? Jo diria que una mica tots en som culpables. El peix del riu se l’ha tret de lloc, per dir-ho d’alguna manera. Ara, amb totes aquestes espècies foranes, en especial el silur, tot això és un barreig. I això que l’aspecte del riu sembla haver millorat… Sí, l’aspecte és fantàstic, però jo diria que al riu li falta proteïna. Hem guanyat en neteja, però l’aigua no porta tant menjar com portava… El pescador ha guanyat en consciència mediambiental? I tant. Abans anàvem a pescar a tot arreu, no teníem aquesta consciència. Ara no matem ni un peix. Peça que agafem, peça que tornem a l’aigua. En aquest sentit també tenim raons, perquè teòricament si pesques una espècie d’aquestes foranes l’hauries de matar. Però no ho faig jo, ni ho fa ningú. Per què? Si tu ets l’administració i jo el que he de creure, primer m’has de posar les eines perquè pugui creure. A cada platja m’has de posar un contenidor perquè pugui llençar-los. Si no, on els tiro? En coses com aquesta m’he cansat de lluitar, aquests anys. El pescador, al capdavall, també és el vigilant del riu. Quan hi ha un abocament o hi ha qualsevol cosa és el primer que informa… Esportivament, la Societat de Pescadors de Roda ha esdevingut un referent… I tant. Un club que tingui dos campionats d’Espanya; quart al Mundial a un punt de la medalla; setè l’altra vegada, de 29 nacions… penso que estem molt ben vistos a Catalunya i a escala estatal. I ara vostè ha demanat un relleu. Penso que ja toca. Cal gent jove, idees noves, renovada il·lusió. Segur que hi ha gent que ho pot fer deu vegades millor del que fet jo, del que hem fet nosaltres. Sang nova per tirar-ho endavant, perquè si no tot això que hem fet fins ara se n’anirà a la merda. I amb perdó, però és així.

“No volíem una fira de paradetes”

Èxit del primer Cicle Mirades Singulars d’arts escèniques a Centelles

Tot a punt per al retorn dels ‘descamisats’

Redescobrint el Vic barroc

Orgull de festa major a Tona

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

La plantilla de Leche Pascual a Gurb aprova un acord amb indemnitzacions equivalents a les de l'acomiadament improcedent

“Sobre l’hospital, conec molta gent que es decanta per anar a Olot per proximitat”

Cremen dos cotxes en un aparcament del Costabona, a Molló

“Treballo de cambrera, tot i així, els meus pares m’han d’ajudar”

El temps troba casa a Ogassa

Mor Jaume Freixas, "en Farines", històric de la UD Taradell

Mor un veí d'Ogassa en un xoc frontal a l'Alt Empordà

Dimecres comença una prova que afectarà 10.000 vehicles diaris a Vic

Tancada de nou la piscina del Patí Vic per la presència de material fecal a l'aigua

Manlleu aprova la urbanització de l’entrada per Torelló on faran un McDonald’s