Res millor que veure les cues que es van formar al migdia a la plaça Major per refermar el to popular que ha adquirit el Dijous Llarder a Vic de la mà d’Osona Cuina. Una cita que enguany vivia la 18a edició, amb un any de parèntesi, el del 2010. Una majoria d’edat serveix per refermar un dels grans objectius que li ha volgut imprimir aquest col·lectiu de cuiners: el de prestigiar gastronòmicament el porc, en una comarca on aquest producte és el rei.
“No està prou valorat el porc, tot i que cada vegada n’hi ha de més qualitat”, advertia Santi Masallera, l’únic dels membres del col·lectiu que és alhora cuiner i xarcuter. I posava com a exemple el Ral d’Avinyó, la marca dels porcs que des de fa sis anys es rosteixen a Plaça, des de la nit abans, per després servir l’esperat entrepà de porc rostit. “La carn té més beta de greix i, per tant, és més tendra i melosa”, descrivia Masallera. Conscient que els nous corrents vegetarians, però també algunes carns “de moda”, com el chuletón de bou o l’hamburguesa de vedella, juguen en contra el porcí, Masallera aprofitava per defensar “la dieta mediterrània” i el fet de “menjar de tot amb moderació”.
Des de les 9 del matí i fins a les 4 de la tarda es van arribar a servir 2.500 entrepans, uns 950 dels quals de porc rostit, però també de botifarra, botifarra negra i cansalada. A més, s’hi han de sumar les 350 racions d’arròs de morro i orella preparats al moment, en unes xifres lleugerament superiors a les de l’any passat. Enguany, a més, van tornar a comptar amb la implicació dels productors i elaboradors d’Osona Terra, que van servir 500 postres, que consistien en un flam de mató amb bunyol i gelat.
L’altra gran complicitat de la jornada va tornar a ser la presència d’una quarantena d’alumnes de l’Escola d’Hostaleria d’Osona, ajudant a preparar i servir la teca. “Per nosaltres és un dia molt especial, perquè sortim del ritme habitual de les classes i podem treballar al costat d’uns cuiners que són una referència dins i fora de la comarca, com són els d’Osona Cuina”, es felicitava Gemma Llauradó, cap d’estudis del centre.
Al final, cares de satisfacció –i de cansament– entre els membres del col·lectiu, que mantenen aquesta diada com el seu principal aparador. Enguany van desestimar de repetir el sopar gastronòmic –que havien recuperat l’any passat– i substituir-lo per una nova acció, segurament de cara a l’estiu.
{{ comment.text }}