Els arqueòlegs el tenen designat com l’edifici 4, i és una de les construccions que s’ha posat al descobert a Puig Ciutat que més feina els està donant i més preguntes els planteja. Una segona campanya d’excavació al jaciment d’Oristà, després de la que s’hi va dur a terme al mes d’agost, ha continuat treballant per descobrir els secrets d’aquesta part de l’antic nucli romà de cinc hectàrees d’extensió, destruït al segle I aC durant les guerres entre Cèsar i Pompeu.
Les prospeccions amb el georadar donaven la pista del sòcol que delimita la construcció, que encara no està del tot descoberta. El petit mur de pedra no era la base de la paret, sinó “un marxapeu”, explica l’arqueòloga Àngels Pujol, directora de l’excavació de Puig Ciutat. L’edifici estava obert cap a un carrer, i es consolida la hipòtesi que podia haver tingut un ús comercial, del qual donaven pistes les set àmfores que s’hi van trobar en una campanya anterior. En aquesta s’han posat al descobert grans blocs rodons de pedra, possible basament de pals de fusta sobre els quals s’aixecaria la teulada. A l’estiu, restes d’aquestes fustes cremades –potser la porta que donava al carrer– van aparèixer mostrant signes clars de la destrucció del poblat. Els carbons que continuen apareixent a l’espai i que han excavat aquests dies de manera exhaustiva donaran més informació un cop analitzats. “Fins i tot hem fet venir Bombers i Forestals, experts en incendis, per compartir idees”. Tot apunta cap a la intencionalitat a l’hora d’encendre el foc que va destruir l’antiga ciutat, emprant materials prims perquè després cremés la fusta.
Per l’altra banda, l’edifici continuava fins al muralla, i aquí ha aparegut una gran llosa de pedra, la funció de la qual es desconeix. Plana i ben tallada, és molt possible que l’haguessin pujat des de la riera de la Gavarresa, on hi ha aquest tipus de roca. “Tenien el coneixement i els mitjans suficients per fer-ho”, explica l’arqueòleg Robert Tamba.
Com tot el que apareix a Puig Ciutat, respon a la unitat de mesura que utilitzaven els seus constructors, el peu itàlic, que equivalia a uns 27,5 centímetres: la llosa fa vuit peus de llargada i cinc d’amplada. Al seu costat, hi han obert un sondeig per veure fins a trobar la roca mare. Cada un d’aquests sondejos els dona pistes de la vida que Puig Ciutat hauria pogut tenir abans dels romans. “El que hem trobat aquí no aniria més enllà de 120 o 140 anys aC”, al final de l’època ibèrica. A poca distància, restes de combustió indiquen que s’hi feia foc, i caldrà veure a través de les restes què hi cremaven. La vida quotidiana de Puig Ciutat va emergint també amb les ceràmiques, com un fragment que ha aparegut d’un plat de l’anomenat roig pompeià. Indici que hi havia una vaixella. Després de la feina de camp, el treball de laboratori continuarà donant informació.
POSAR-HO A PUNT PER A LES VISITES
Les excavacions de l’edifici 4 continuaran. Tota una part que tot just ara es comença a posar al descobert encara ha de mostrar els seus enigmes. Però mentrestant, l’espai que ara s’ha treballat ja es prepararà per a les visites. Es taparà amb una capa de grava, i els elements de pedra que han aparegut (la llosa o els basaments) s’assenyalaran amb fusta. L’objectiu és que en qualsevol moment es pugui destapar i tornar-hi a treballar. “S’hi situarà també un plafó per explicar les excavacions en curs”, explica Robert Tamba. Aquesta campanya s’ha dut a terme amb un pressupost de 33.000 euros, del Departament de Cultura, que inclou la museïtzació. Ara, Puig Ciutat descansarà fins a la propera excavació, l’estiu de 2021.
{{ comment.text }}