Què podem anar a escoltar al MMVV?

Divendres, 14 GUILLEM ROMA. Un gir en la trajectòria del cantant, compositor i músic osonenc? O simplement, una experiència per veure quins són els límits de les cançons, treballant a partir dels seus propis materials. El seu concert serà la primera ocasió per veure en públic aquest nou material, que es pot concretar en un EP de pròxima aparició. L’Atlàntida, sala Ramon Montanyà. 2/4 de 7 vespre. MARISA VALLE ROSO. Asturiana, es va iniciar en la cançó popular, la tonada, i ha transitat sempre pels camins que neixen de la música d’arrel. Víctor Manuel es va fixar en ell quan va participar en un homenatge que li van fer al cantant l’any 2013 i després li va proposar de participar en el concert de celebració dels seus 50 anys de carrera. A Vic, hi presenta un nou disc, Consciente. L’Atlàntida, Auditori Joaquim Maideu, 1/4 de 8 vespre. LABAQ. Entre les possibles descobertes internacionals d’aquest MMVV hi ha aquesta veu brasilera, Larissa Nalini (Labaq), sorgida de l’escena alternativa del seu país. No respon als cànons musicals que podríem imaginar pel fet de tenir aquest origen, i basa la seva proposta en la veu i la guitarra, instrument pel que es va decantar. Carpa Vermella, 8 vespre. JOAN MIQUEL OLIVER. El que va ser guitarrista i compositor d’Antòni Font completa la trilogia que ha fet en solitari. Després dels discos Pegasus (2015) i Atlàntis (2017) arriba ara Elektra, un treball que sortirà a la llum el proper 21 de setembre i que avança al MMVV. El teclista Jaume Manresa i el bateria osonenc Xarli Oliver l’acompanyen en el directe, tal com ho van fer en la producció. Carpa Negra, 1/4 de 8 vespre. SARA FONTÁN. Violinista en formacions com La Orquesta del Caballo Ganador (reconeguda orquestra d’improvisació), Sara Fontán ha decidit agafar el seu violí en solitari i presentar un projecte propi. També va d’improvisació, i d’intentar buscar sonoritats noves al violí gràcies a recursos tecnològics. Jazz Cava. 1/4 de 8 vespre. GUILLAMINO. Feia quatre anys que Guillamino no es presentava amb nou material en públic. La pausa creativa es va resoldre en un setmana d’estada al monestir de Poblet, i aquest ambient va impregnar Fra Júpiter, un disc amb ressons místics que va gravar als estudis d’El Petit de Cal Eril, a Guissona, amb les veus dels Amics de la Unió de Granollers, una de les millors corals infantils de Catalunya. L’Atlàntida, sala Ramon Montanyà, 8 vespre. THE GENTLE GOOD. Sota aquest nom es presenta Gareth Bonello, un dels artistes més interessants del País de Gal·les. Amb el disc Ruins / Adfeilion (2016) va guanyar el Welsh Music Prize (Premi Musical de Gal·les) de l’any passat. Canta en la llengua gal·lesa i tambén en anglès, acompanyant-se ell mateix a la guitarra i amb el suport d’una veu femenina. Amb ell comença una vetllada britànica al Casino, recuperat com a escenari. Casino de Vic, 8 vespre. BARBOTT. Aquest quartet barceloní, liderat per Guillem Sala, es va donar a coneìxer fa dos anys amb un primer disc, Curves, estrenat a Spotify, tot i que la seva trajectòria ja venia d’abans. La xarxa els va considerar llavors la banda local més prometedora de l’any. Influenciats pels Strokes o els Arctic Monkeys, són una bona aposta per aquells que vulguin veure indie en aquest MMVV. Jazz Cava, 2/4 de 9 vespre. JU. Judit Puigdomènech, de Vic, obre l’escenari gran del MMVV amb les cançons d’un nou disc que portarà per títol Bandera blanca i que sortirà a principis d’octubre, i que la consolida amb una proposta de pop i reggae. Al capdavant d’una banda de sis músics, Ju es consolida després del seu debut amb Temps (2015). La pedrera musical osonenca no para de donar nous valors. Plaça Major, 2/4 de 9 vespre. NUBLA. Ha estat una de les incorporacions de darrera hora al cartell del MMVV, que sens dubte millora amb la presència d’aquesta barcelonesa d’origen argentí, de nom Luciana Carlevaro. Fa quinze anys va decidir publicar tot allò que creava sota el nom de Nubla, i aquí presentarà el seu quart disc, Multiplexplo, en què versiona cançons de procedències molt diverses, des de George Harrison a Jeanette, passant per Els Pets o Serge Gainsbourg. Carpa Negra, 3/4 de 9 vespre. JOANA GOMILA. La proposta musical d’aquesta cantant manacorina va sorprendre per la seva forma singular de revisar la música tradicional de Menorca, quan va publicar el disc Folk Souvenir. Per a aquesta tardor anuncia un nou treball, del que oferirà la primícia a Vic, i que compta amb còmplices del nivell del guitarrista Santi Careta. L’Atlàntida, auditori Joaquim Maideu, 3/4 de 9 vespre. PEGGY SUE. Veus que semblen transportades des del anys 60, amb guitarres que recorden els anys 90. Una amalgama de la que són responsables Rosa Slade i Katy Young. Casino de Vic. 1/4 de 10 nit. ALESSIO ARENA. Napolità d’arrel, passat per Madrid i per Barcelona, i ara amb un disc que sorgeix d’un viatge a Xile, Atacama. L’experiència en aquell desert va fer néixer les cançons del disc d’aquest artista, capaç de cantar en quatre llengües (ell hi inclou el napolità, diferenciat de l’italià), amic i col·laborador de l’osonenc Guillem Roma. Carpa Vermella, 2/4 de 10 nit. ORPHEUS XXI. Aquest projecte neix de la mà de Jordi Savall, el pare d’una iniciativa per recuperar el talent dels músics que han arribar a Europa com a refugiats polítics o econòmics. D’aquesta manera es crea una formació amb procedències molt diverses (Kurdistan, Síria, Marroc, Armènia...). El projecte que va començar ara fa dos anys ja està mostrant els resultats que ha obtingut. I són interessants, com es va poder comprovar el juliol passat, en un concert a Campdevànol. L’Atlàntida, sala Ramon Montanyà, 2/4 de 10 nit. MAVICA. Si el MMVV ha de servir com a plataforma per a la promoció de nous artistes, el cas de Mavica (nom artístic de Marta Casanova, de Cartagena) és un bon exemple. Amb 24 anys, ha gravat a Londres, on ara està estudiant, l’EP Gone, que Hidden Track Records publicarà aquesta tardor i que ofereix en primícia a Vic. Jazz Cava, 3/4 de 10 nit. ELS AMICS DE LES ARTS. Exprement l’èxit del seu darrer disc, Un estrany poder (2017), Els Amics de les Arts arriben a la plaça Major. Més elèctrics que en els seus inicis, i amb El seu gran hit com a tema estrella i autoparòdic. Plaça Major, 3/4 de 10 nit. CHICUELO. Feia més de deu anys, des de Diapasón (2017), que Juan Gómez Chicuelo no publicava un àlbum amb temes propis. Per això hi ha expectació a Vic per veure l’estrena del seu tercer treball, Uña y carne. El públic del Mercat tindrà el privilegi de la primícia, perquè no es publicarà fins al novembre. Qui ha estat el guitarrista més valorat per Enrique Morente, Miguel Poveda, Duquende, José Mercé o Mayte Martín no necessita ja cap aval. Auditori Joaquim Maideu, 1/4 d’11 nit. KORRONTZI. A Vic sempre hi ha hagut una presència potent de l’escena musical basca. Enguany un dels exemples d’això és Korrontzi, formació musical liderada per l’acordionista Agus Barandiaran, que barreja instruments tradicionals com la seva trikitrixa (acordió diatònic) o la txalaparta amb baix elèctric o guitarra. Carpa Negra, 1/4 d’11 nit. JACK FOUND. Tercera proposta de la nit britànica del Casino. Les bases rítmiques ràpides serveixen de suport a riffs de guitarra, i una veu en què alguns hi han vist ressons de David Bowie.és el cantant i multiinstrumentista Jack Found. Casino de Vic. Divendres, 2/4 d’11 nit. VIVI POZZEBON. A través de la percussió, empoderar les dones. Aquest és l’objectiu de Vivi Pozzebón en el projecte Tamboreras, que porta a terme al seu país, l’Argentina, i a Suècia. No es presenta amb elles, sinó en format de trio, però amb el mateix material musical, constituït per ritmes llatins. Carpa Vermella, 11 nit. VALTONYC. El raper mallorquí, que viu exiliat a Brusel·les des de la sentència amb què el Tribunal Suprem el condemnava a presó per les seves lletres, era en el cartell del MMVV des del primer moment, obrint la primera nit del Sucre i com a mostra de solidaritat. I s’hi manté, almenys de moment. Hi haurà expectativa per veure com es materialitza la seva presència. El Sucre, 11 nit. ZULU ZULU. Sota els noms de Fi-Lió, M. Zebra i Girafa#, s’hi amaguen tres músics mallorquins (Pep Toni Ferrer, Michael Mesquida i Miquel Perelló). Quan es diu que s’amaguen, no és un recurs retòric. Actuen realment amagats rere unes màscares d’estètica africana, i la seva proposta musical utilitza els ritmes ètnics combinats amb rock progressiu i psicodèlia. Veus guturals es sobreposen a aquest paisatge sonor. No cal dir que van sorprendre amb el seu primer disc, Defensa Zebra. Jazz Cava, 11 nit. DR. CALYPSO. No necessiten cap presentació. Dir ska a Catalunya és dir Dr. Calypso. La banda de deu integrants, amb el mític Xeriff al capdavant, arriba a la plaça Major en la gira en què celebren 30 anys dalt dels escenaris i, a la vegada, s’acomiaden per sempre del públic com ells volien: per la porta gran. Plaça Major, 1/4 de 12 nit. ONDA VAGA. Formada a l’Uruguai amb músics de procedència argentina, aquesta banda de rock alternatiu és tota una referència al seu lloc d’origen i una gran desconeguda aquí. Una bona Oportunitat per descobrir-la Carpa Negra, 3/4 de 12 nit. ROBA ESTESA. Van començar l’any 2011, però van esclatar amb el seu primer disc, Descalces (2017) i es van confirmar amb el segon, Desglaç (2017). Aquest grup íntegrament femení de Tarragona (amb 8 components, inclosa una intèrpret en llengua de signes) combina aire festiu i reivindicació –feminista, especialment– en la seva música. Després d’un estiu amb l’agenda plena de festivals i d’èxits, arriben al MMVV. El Sucre, 1/4 d’1 nit. BENJAMIN. Pop dels anys 80 (per això el seu disc es titula 1986), samba, bossa nova... Totes aquestes influències es barregen en la proposta de Benjamin, nom artístic del portuguès Luis Nunes. En aqust cas, s’ha associat amb el britànic Barnaby Keen, que a partir d’una estada al Brasil es va enamorar de la llengua portuguesa i de la música d’aquell país. Carpa Vermella, 2/4 d’1 nit. SMOKING SOULS. Des de Pego, (Marina Alta) arriben els Smoking Souls, que han triomfat amb el seu tercer dics, Cendra i or. L’evolució musical del grup és ben palesa, i la seva presència, un indici de què el relleu generacional valencià funciona. I que el mercat musical dels Països Catalans és efectiu. El Sucre, 2 matinada. DISSABTE, 15 BLACK MUSIC PELS MÉS MENUTS. La jornada dissabte porta quatre propostes per a públic familiar, una oferta que el MMVV ha recuperat i ampliat, i que té un èxit més que notable en les últimes edicions. El primer espectacle és per als més petits, fins a 5 anys. Una banda de 6 músics amb la veu de Karol Green li posa so. El públic hi posa el moviment, perquè si parlem de música negra, la dansa hi va associada. Carpa Negra, 2/4 de 12 migdia. XIULA. Músics i educadors a la vegada. Títols com Verdures i peix o Polls, que a molts no els diran gaire res, són ben coneguts del públic familiar. Xiula arriba a Vic amb temes nous que seguixen, en aquest cas, el fil temàtic de l’exploració del cos humà. Carpa Negra, 2/4 d’1 migdia. REGGAE PER XICS. Són les estrelles de qualsevol festival on hi hagi una part del programa dedica a les famílies, potser perquè tant s’ho passen bé els pares com els fills. Ara han fet un nou disc, el quart, que porta per títol Ballant damunt la lluna, i que inclou per primera vegada temes propis a part de les versions. Carpa Negra, 4 tarda. BASKET BEAT. Una experiència singular, nascuda a Barcelona. Una orquestra en què la base rítmica són pilotes de bàsquet, que s’uneixen a altres instruments per crear melodies a partir del hip hop i el rock. Al darrere, també hi ha un projecte social per a joves, que hi dona encara més valor afegit. Carpa Negra, 5 tarda. PAULA VALLS. La nit osonenca a la plaça Major comença amb la veu de Paula Valls, que amb el seu segon i recent treball, I Am (2018) ha fet un pas endavant en la seva maduresa artística. Un disc on evoluciona, a partir de la seva inclinació per la música negra, amb lletres que reflecteixen l’extraordinari canvi vital que l’èxit artístic ha comportat per a aquesta jove manlleuenca, que sembla que sempre hagi estat l’escena. Plaça Major, 2/4 de 9 vespre. NYANDÚ. Amb el seu tercer disc, que té el curiós títol de Fernando Rogelio Estévez, els de La Torrre d’Oristà treuen el millor d’ells mateixos. Un power pop de lletres molt treballades, i en conjunt, un treball que els ha sortit conceptual sense proposar-ho. El disc, al capdavall, parla d’ells mateixos. Plaça Major, 3/4 de 10 nit. OBESES. Si als fans d’Obeses ja no calia convèncer-los de la qualitat del grup, el nou disc eixampla la base. Amb Fills de les estrelles, presentat a Vic el passat mes d’abirl, el grup liderat per Arnau Tordera posa el llistó més alt si és que era possible, i circula per gairebé tots els camins de la música popular contemporània. Plaça Major, 1/4 de 12 nit. DJ TXAKO. La primera dona DJ del Japó, però no només això. Una energia incontenible, que han sabut reconèixer Manu Chao o Fermín Muguruza, figures de l’escena més compromesa que li han demanat col·laboració. Un referent a Tòquio que comença a obrir-se pas a nivell internacional. També des dels plats es pot fer rebel·lió. El Sucre, 11 nit. ELS CATARRES. Què tenen els d’Aiguafreda que són capaços de crear com a mínim un hit en cada disc que treuen? Aquest estiu no han parat de sonar amb el seu últim treball Tots els meus principis, que veia la llum al mes d’abril, i sobretot ho han fet amb la cançó Fins que arribi l’alba. El Sucre, 1/4 d’1 nit. EBRI KNIGHT. Els del Maresme ón la festa i el compromís, són mediterranis i cèltics, són energia per tancar el darrer escenari actiu del MMVV al ritme del seu disc Guerrilla, que també ha sonat en els grans festivals d’aquest estiu. El Sucre, 2 matinada.

Què podem anar a escoltar al MMVV?

Convoquen una protesta artística a favor de Palestina i per la pau

Deu anys d’alegria a Collsuspina amb el Giracirc

Teatre i talent local, a L’Atlàntida

L’Artot omple el juliol a Sant Hipòlit amb una quinzena de propostes

LA PREGUNTA

Qui guanyarà el Mundial de futbol?

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Investiguen tres possibles incendis provocats a Torelló

“Ens faríem bé tots plegats de no inflar-ho tant”

Francesc Esteller, el nen que anava a l’estació per veure els que abandonaven

Foc en un camp a Santa Eugènia de Berga, que podria haver estat provocat per una cigarreta

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

“Prefereixo treballar per al meu futur abans que fer vacances”

El Racó d'en Pere, l’essència i el gust del menjar de tota la vida

El Tour confirma que hi haurà tercera etapa però sense públic ni caravana un cop a França