Receptes per conèixer millor el veí

Si alguna cosa caracteritza Jose Alguacil és la capacitat de tenir idees aparentment senzilles, però que acaben deixant empremta. Ho va demostrar fa més de deu anys quan regentava la Cafeteria L’Abadia i es va inventar un concurs de cartes d’amor. No era cap idea revolucionària, però que l’organitzés algú darrere de la barra d’un bar, cansat de rebre factures, que haguessin de ser escrites de puny i lletra i enviades per correu tradicional, va fer que connectés amb la gent i se’n fessin ressò mitjans de tot l’Estat. Ara ho ha tornat a fer amb “Sant Joan cuina”, una iniciativa que posa el menjar al centre com a excusa per conèixer-nos millor com a veïns. Alguacil ha impulsat les trobades sota la premissa que “la millor manera de combatre la por i la ignorància és coneixent les persones”. La idea és seva, però ha anat creixent gràcies a la complicitat de diversos col·laboradors. El funcionament és simple: persones que viuen a Sant Joan de les Abadesses i que han arribat d’altres països són convidades a la Biblioteca Josep Picola per fer d’amfitrions i oferir plats i contes o textos del seu país. Cuina i literatura com a portes d’entrada a la cultura, però sobretot a les persones. Hi han passat veïns i veïnes del Marroc, Alemanya, Itàlia, l’Argentina, Veneçuela, Colòmbia o Ruanda, i està previst que també hi siguin representats aviat Ucraïna, l’Índia i Mèxic. El primer dia, dedicat al Marroc, els nervis eren dobles, de les veïnes que van cuinar i de Jose Alguacil, que no sabia si hi hauria gaire resposta. Però la biblioteca es va omplir. “Quan vaig veure entrar gent, i gent de tota mena, em vaig emocionar”, recorda Alguacil. Creu que sovint ens falta “una excusa o una empenteta”, perquè les persones “ja tenen curiositat i ganes de descobrir”. L’Agus, que va participar en la sessió de l’Argentina, explica que “la clau de la convivència és el respecte, tant del que arriba com del que rep”. Ell i altres compatriotes, per exemple, van fer empanades típiques, però amb carn halal perquè les pogués tastar la comunitat musulmana. La colombiana Lorena va fer, entre d’altres, masato, patates farcides i arepes, com les que el seu fill petit –que va néixer a Sant Joan– li demana al matí. Des d’Alemanya vam descobrir una sopa de patates, col llombarda i pastís de poma, però també la festa de Sant Martí, amb els infants que passegen fanalets pel carrer. A la sessió italiana, la polenta va servir per explicar que molts plats avui considerats delicatessen “eren menjar de pobres”, i que la cuina de muntanya del nord d’Itàlia s’assembla més del que sembla a la catalana. Mossèn Felicien, acompanyat de la seva neboda, va explicar la manera d’entendre la cuina i els àpats a Ruanda, basada a compartir un sol plat del qual menja tothom, que també va acabar sent una metàfora perfecta de “Sant Joan cuina”. Les sessions s’han anat documentant amb fotografies de tots els plats i trobades, i Alguacil té al cap deixar constància de tot plegat en un llibre de receptes que reculli ingredients i les històries i les veus que hi han passat. I algun dia, quan s’esgotin les nacionalitats per convidar, segur que Alguacil ja haurà trobat una altra excusa, aparentment petita, per continuar connectant la gent.

Receptes per conèixer millor el veí

Vetlladors anònims del patrimoni

Molló tindrà uns cavallets inspirats en la Tria de Mulats

La princesa grega del castell de Mataplana

El Ripollès fomentarà el turisme basat en el patrimoni de l’aigua

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys?

Robatori amb el mètode de la sembra a l’aparcament d’un supermercat de Vic

“No ens hem volgut arriscar i hem fet un primer tram amb el cotxe fins a Vic”

Detenen a Vic un camioner que transportava més de sis quilos d'haixix

Tallen la C-17 i la C-25 a Gurb amb motiu de la vaga educativa

Els docents d’Osona i el Lluçanès preparen talls de carreteres per unir-se a la vaga de dimecres

Rostiran una xifra rècord de porcs durant el Dijous Llarder a Vic per cobrir la demanda de l'"entrepà estrella"

Un tràiler queda atrapat al mur de l’església de Gombrèn, que acaba destrossat

“Fa dos anys que no veig els meus fills i vull visitar-los”

Bolca un camió de serradures a la C-25 a Sant Bartomeu del Grau

Què li ha passat a la Pilarin?