Retorn a la infància

Un viatge gairebé iniciàtic a determinats llocs i espais de la seva infància, alguns reals, d’altres inventats. Un trajecte d’anada i tornada, de redescoberta a través de la memòria, sovint volàtil, per mirar de fixar el pas del temps. El seu temps. Però també el de tota una generació, si cal, on cadascú hi pot veure reflectit part del seu propi imaginari infantil. És el que proposa l’arquitecte i fotògraf Jordi Comas, amb “Un temps passat”, l’exposició de fotografies que dissabte al migdia es va inaugurar al Casino de Vic. Es tracta d’una sèrie que va presentar ara fa un any a la Biennal Olot Fotografia, després que un any abans hagués obtingut la Beca Olot per desplegar aquest projecte. L’exposició interpel·la el visitant a preguntar-se “què és la memòria” i què en queda quan l’oblit i el pas dels anys hi va incidint. “En certa manera aquest projecte documenta el pas del temps; no sé realment què significa, però sens dubte en ella hi ha la idea d’un món perdut”, reflexiona Comas, arquitecte de professió, que continua desplegant una sòlida trajectòria com a fotògraf.