Robert, el ‘mag de la fotografia’

La història de la fotografia a Vic va tenir, durant el segle XX, alguns noms destacats com els de Marià de Rocafiguera, Josep Ylla Cassany, Francesc Xavier Bach, Miquel Ylla Viñas o Josep Palmarola. La trajectòria d’un d’ells va assolir dimensió nacional, malgrat que avui la seva figura i trajectòria han anat caient en l’oblit. Es tracta d’Antoni Robert Caballé (1903-1975), de qui l’any passat va passar per alt la commemoració del 50è aniversari de la seva mort. Recentment el seu nom ha sonat puntualment arran de la seva estreta col·laboració amb mossèn Josep Gudiol, l’arqueòleg i historiador vigatà, el paper del qual va ser determinant per al salvament de les polèmiques pintures murals del monestir de Sixena. Bona part de la documentació fotogràfica d’aquella croada va portar la signatura d’Antoni Robert. Fill de Bartomeu Robert i Dolors Caballé, l’Antoni va néixer el 6 d’agost de 1903.Va ser el tercer de sis germans. El seu pare regentava una sabateria. Primer, al carrer Manlleu i posteriorment, al número 3 del carrer de la Fusina, on naixerien bona part dels fills. L’Antoni va començar treballant al taller familiar, però paral·lelament va anar aprenent diferents oficis, com el d’argenter. També va rebre classes de dibuix, pintura o escultura, una faceta artística que l’acabarà portant a la fotografia. L’any 1925 compra la seva primera màquina de fotografiar, a Can Palmarola, de la marca Velta, “per 22 pessetes”, detallava Antoni Bover en una biografia publicada a la Revista Vic el 1984. En aquests inicis, a nivell d’aficionat i amb el laboratori instal·lat a casa seva, se centrarà bàsicament en el format de reportatge. Entre els seus mestres s’hi compta l’històric Josep Palmarola. Precisament la mort d’aquest, l’any 1928, marcarà un punt d’inflexió en la trajectòria de Robert. Per circumstàncies que es desconeixen, Robert adquireix bona part de l’equipament fotogràfic de Palmarola i enceta una etapa ja pròpiament com a professional de la fotografia. En aquesta etapa deixarà testimoni de la vida i l’evolució de la seva ciutat natal –part del qual impresa en tot un ventall de targetes postals, molt pròpies de l’època–, però també exercirà de corresponsal puntual per a mitjans com El Día Gráfico o La Vanguardia. Les seves imatges de seguida destacaran “per la qualitat i precisió tècnica”, però també per una gran “sensibilitat artística”, descrivia Bover. Qualitats que no passaran desapercebudes al seu bon amic Josep Gudiol, arquitecte i historiador de l'art, nebot de mossèn Gudiol, que el 1932 li proposa d’incorporar-se a un projecte prou ambiciós: el de crear un Arxiu d’Arqueologia Catalana. Aquest encàrrec el portarà a traslladar-se a viure a Barcelona. Inicialment instal·larà l’estudi fotogràfic a les golfes de la Casa Amatller, al passeig de Gràcia de Barcelona, seu de l’Institut Amatller. Abans de la Guerra Civil, Robert ja havia reunit més de 30.000 clixés. “Aquest projecte es va poder dur a terme gràcies a la Frick Library de Nova York i al Fogs Art Museum de Boston, que compraven una còpia fotogràfica de cada clixé realitzat.” Després de la Guerra Civil Robert continuarà exercint com a fotògraf. I ho farà obrint estudi i botiga al passeig de Gràcia. “Robert. El mago de la fotografía. Realzará su belleza. Visítelo en su estudio”, s’anunciava en una targeta de publicitat. Durant tots aquests anys a Barcelona entrarà en contacte amb múltiples entitats culturals i artistes de l’època, col·laborant amb institucions com el Gran Teatre del Liceu, L’Orfeó Català o el mateix Ajuntament de Barcelona. Això li permetrà retratar i retratar-se amb figures com Picasso, Miró o Dalí, i mantenir bona amistat amb Joan Abelló, Antoni Tàpies, Josep Grau-Garriga i, sobretot, Josep M. Subirachs. Precisament, els últims anys conviurà amb la família d’aquest escultor a la casa taller que Subirachs es va fer construir l’any 1963 a la falda de Collserola. “Era una persona molt oberta i carismàtica; tenia un tarannà distès i afable i de seguida es feia amic de tothom”, rememora Bartomeu Robert (1947), un dels seus nebots –és fill d’en Llucià, el quart dels germans Robert–. Tot i fer vida a Barcelona, Robert no va perdre mai el contacte amb Vic. “Acostumava a venir sempre pel Mercat del Ram o per la festa major”, apunta el nebot, que conserva un àlbum fotogràfic amb algunes imatges de la trajectòria vital del seu oncle. Entre elles, per exemple, la d’un any, indeterminat, en què va acompanyar el penoner, Miquel Ylla, durant el seguici solemne de la festa major de Vic. En altres fotografies se’l veu amb la seva inseparable Vespa, la moto amb què acostumava a desplaçar-se amunt i avall amb el seu equip fotogràfic. Aquest caràcter obert i afable de Robert també el va recollir el poeta i historiador Joaquim Segura en un poema titulat L’home feliç: “No vol història, poder, ni bons negocis, ni glòria; però retratant, és cert, bé prou que fa bona història de les arts del seu país i això sempre el fa feliç”, deia una estrofa. També en les seves memòries s’autodefinia així, com un home feliç, segons l’apunt que Francesc Farrés li dedicava al llibre Fotografia històrica de Vic. Per Farrés, Robert va ser “un gran professional de la fotografia, volgut per tothom i d’un tarannà desenfadat”. Robert va morir a Barcelona el 21 de novembre de 1975; casualment, l’endemà que ho fes Francisco Franco. Solter tota la vida, bona part del seu llegat va anar a parar a l’Institut Amatller d’Art Hispànic de Barcelona. Fa uns anys, l’Ajuntament de Vic va adquirir, de mans del col·leccionista Francesc Farrés, part del material fotogràfic de Robert sobre Vic i comarca. Es tracta d’un total de 499 imatges, ara degudament digitalitzades des de l’Arxiu Comarcal d’Osona a partir de les plaques de vidre originals. Les fotografies van des del 1928 fins al 1936 i avui esdevenen un valuós testimoni del Vic d’aquells anys, amb imatges que recullen moltes festes populars i religioses, però també masies de l’entorn o botigues de l’època. També moments històrics com la visita a Vic del rei Alfons XIII el 1927. Com a curiositat, es conserven alguns clixés de fotografia eròtica, possiblement la primera d’aquesta temàtica que es va fer a Vic. Corresponen al 1931, quan en plena República es representaven, al Cinema Esport de la rambla del Passeig, algunes funcions de picaresca i music-hall. Aquesta faceta més noctàmbula de Robert també la va mantenir durant els anys que va viure a Barcelona, captant protagonistes del món del cabaret i el music hall. Un llegat i un personatge que no poden ser oblidats.

Robert, el ‘mag de la fotografia’

El Martinelia Manlleu remunta un partit boig i derrota el Noia B amb un decisiu gol de Gurt (6-5)

El CB Vic-UVic suma la segona victòria consecutiva i s’estrena a casa

Igualada de mèrit

El Voltregà remunta el domini del Llavaneres i suma un punt

LA PREGUNTA

El primer ministre francès hauria de dimitir pels disturbis al país?

Ripoll impulsa una campanya per fomentar que els veïns se saludin amb un “bon dia”

Tenen un accident a la C-17 a Malla, on abandonen el cotxe

Manel Dot: “Els llevants d’abans duraven quinze dies o més; ara duren dos o tres dies”

Vint multes en menys de tres hores per distraccions al volant

“Quan reps un diagnòstic així, et desmunta tot el que tens al cap"

Girbau compra l'alemanya Fintec, dedicada a fabricar màquines de plegar i classificar roba

Un terratrèmol de magnitud 2,5 amb epicentre a Toses

Vila d'Abadal anirà a la candidatura de Junts al Senat i Anna Alemany a la del Congrés

Troben mort un boletaire a Sant Joan de les Abadesses

Una fotografia d'Emili Vilamala del pantà de Sau, entre les 30 finalistes d'un concurs internacional