Fa més de 25 anys que l’escriptora Roser Iborra va començar a fer els textos de la sèrie Flors. Al cap de tot aquest temps d’escriptura intermitent, i amb dues edicions precedents, s’ha publicat el llibre que els recull tots: Flors ha vist la llum en una nova edició artesanal d’Els Llibres de Tapís, la col·lecció impulsada per aquesta entitat que es dedica a la inserció de joves amb problemes d’exclusió social. La presentació del llibre va ser a Torelló, on actualment resideix Iborra.
El recull consta d’una cinquantena de textos acumulats al llarg del temps, “proses poètiques que tenen les flors, que sempre m’han agradat, com a punt de partida”, segons l’autora. Les flors li serveixen de metàfora per expressar idees i sentiments que es mouen en dos àmbits principals: “Les més íntimes d’amor i desamor, de maternitat, de sentiments”, i d’altra banda, “les més polítiques i socials”, una preocupació de compromís sempre present en la trajectòria de Roser Iborra. “La meva idea era que amb el mateix llenguatge es pogués parlar de tot”, explica. La inspiració dels textos ve en alguns casos “de l’observació directa com a punt de partida”.
