L’any 1912 Joan Bassols, fill de l’Esquirol, arribava a Sant Julià per establir-s’hi com a sabater després que el poble s’hagués quedat sense. Primer va obrir el taller a prop de Can Sedó –la casa que es va enderrocar per construir el Casal Núria–, i pocs anys després es va traslladar a la cantonada entre la plaça de l’Ajuntament i el carrer del Pont, encara coneguda avui com a Cal Sabater.
Bassols va morir molt jove, l’any 1929. Un dels seus tres fills, Josep Bassols, en Pepet, es va decidir a aprendre l’ofici, però ho va haver de fer en tallers de Vic i Folgueroles perquè el seu pare ja era mort. A mitjans dels anys 40, va poder reobrir Cal Sabater, exercint l’ofici durant una vintena d’anys. Quan ell va plegar, es va perdre l’últim sabater del poble.
Poder refer aquesta microhistòria ha estat l’objectiu de “L’ofici de sabater”, una exposició que es va inaugurar dissabte a Ca l’Anglada, en el marc de la celebració de Sant Julià, patró de la parròquia. Des de l’any 2013, l’Ajuntament promou, en el marc d’aquesta festivitat, una exposició que reviu els vincles del poble amb algun ofici antic, com han estat els de cisteller, fuster o pinyonaire. “L’objectiu és recordar feines que van desapareixent de mica en mica, engolides per una industrialització que deixa enrere una manera de fer a base de saviesa, aprenentatge manual i molta artesania”, reflexiona el regidor de Cultura, Lluís Vilalta, que també és autor del guió i del disseny d’aquesta última mostra. “Aquestes exposicions són un treball pedagògic i instructiu per fer visible els valors d’uns oficis que han perviscut segles i segles, i que malauradament tenen un futur molt incert”, insistia Vilalta.
L’exposició, que es podrà visitar fins al proper 2 de febrer, també incorpora algunes eines de l’antiga sabateria, material que avui conserva la família Bassols. Destaca una màquina de cosir sabates o un motlle per eixamplar sabates –en Pepet també feia calçat per a persones amb discapacitat.
Els 13 plafons que conformen l’exposició –que inclou algunes dades més genèriques sobre la història de l’ofici a Catalunya– també recorden tres establiments on s’havia venut calçat al poble: Ca la Pipaire, Can Vall i Can Magí. A més, la recerca ha permès al mateix Vilalta d’obrir dos nous fils d’investigació. D’una banda, determinar el lloc i el nom dels dos operaris que apareixen en una fotografia que va fer Frederic Bordas el 1890, “la més antiga d’un sabater a Sant Julià”. De l’altra, esbrinar quin sabater es va establir a Ca l’Elvira, també a mitjans de segle passat, i quant temps s’hi va estar.
La festivitat de Sant Julià es va completar, diumenge, amb l’ofici solemne i una audició de sardanes.
{{ comment.text }}