La històrica casa del Mallol de Sant Hipòlit s’enderrocarà i es tornarà a aixecar per destinar-la a activitats culturals i educatives, segons un projecte que l’Ajuntament va aprovar el passat mes de gener i que ja ha complert el tràmit d’exposició pública.
Per ara, no hi ha perspectives que aquesta actuació, pressupostada en gairebé 1,2 milions d’euros, es pugui executar de manera immediata. Sant Hipòlit va entrar en la darrera convocatòria del Pla de barris, l’any 2010, amb una actuació integral al barri del Mallol, que pren el nom d’aquest edifici emblemàtic. “Però la Generalitat ens diu que no hi haurà finançament fins al 2016 com a mínim, i està paralitzat”, explica l’alcalde, Xavier Vilamala. La intenció de l’Ajuntament és aprofitar aquests anys de congelació per avançar feina: preparar els projectes principals i tenir-los a punt per quan s’obrin línies de subvenció. El clavegueram i els accessos, una nova plaça i la rehabilitació del Mallol són les tres actuacions principals que es preveuen. De moment, la part que s’executa del Pla de barris és la que fa referència a participació, serveis socials o igualtat, que requereix menys inversió.
La proposta conté un pla d’usos per al futur del Mallol. Es preveu traslladar-hi l’Escola d’Adults, que actualment s’ubica a l’antic local de la biblioteca de Caixa Manlleu, ara propietat del BBVA. També l’Escola de Música, “que cada vegada té més demanda d’alumnes” i que ara funciona dins de l’Ateneu. Així mateix, es reserva un espai per a joves emprenedors i una sala d’exposicions. El projecte l’han redactat els arquitectes Carles Crosas i Gemma Domingo.
La importància del Mallol com a símbol no fa oblidar que hi ha una part menys vistosa però més necessària del Pla de barris: la renovació de clavegueram i la connexió del nucli antic amb la zona nord del poble. “Tenim clavegueres que deuen ser del segle XIX”, explica l’alcalde.
El Mallol es va salvar de l’enderroc després d’una campanya de recollida de signatures impulsada l’any 2006 per una plataforma ciutadana, després que l’Ajuntament hagués donat llum verda a un pla que preveia la construcció de 12 habitatges al mateix lloc que ocupa la casa. El pla comptava amb el suport de CiU, llavors al govern, i del PSC a l’oposició. Finalment, sota govern socialista, l’Ajuntament va arribar a un acord amb la propietat per fer una permuta de terrenys edificables en un altre sector del municipi i quedar-se amb la propietat del Mallol.
{{ comment.text }}