Sant Julià de Valldaneu, el ‘tresor’ de Sant Martí de Centelles

Sant Martí de Centelles va tornar a aprofitar el context de festa major –que va culminar aquest dimarts– per incloure dins del programa una visita guiada al jaciment arqueològic de Sant Julià de Valldaneu o del Congost, dissabte passat, per donar-li visibilitat. Al jaciment s’hi ha estat excavant alguns dels últims estius des de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, amb el suport de la Generalitat i del mateix Ajuntament, fet que ha permès fer aflorar la base de l’antiga església de Sant Julià de forma clara, sobretot a partir de les intervencions de 2017 i 2018. A la visita de dissabte hi van prendre part una vintena de persones, que van haver de cobrir uns 20 minuts a peu d’ascensió pel turó que hi ha just al darrere del forn de la calç de l’Oller –actualment en desús però que manté bona part de la seva estructura original datada des de 1900–. L’encarregat de fer l’explicació del jaciment va ser el tècnic de cultura del municipi, Jaume Oliver, que va detallar l’origen i la constitució de les restes del forn de calç i del que queda de Sant Julià. Va recordar que tant les unes com les altres es troben en terrenys privats, i va reconèixer que l’indret “encara és poc conegut, per un cantó perquè cal pujar-hi a peu i per l’altre perquè estava molt abandonat abans de les excavacions i neteges dutes a terme”. Oliver va explicar que el jaciment de Sant Julià de Valldaneu el conformen les restes d’una església documentada a principis del segle XI “i del que sembla una muralla monumental de tancament d’un assentament de dimensions importants que els investigadors identifiquen com el Vilar de Daniel, documentat l’any 898 i que va donar nom després a tota la vall de Valldaneu”. L’arqueòloga centellenca Anna M. Gómez Bach és l’autora de l’estudi i la fitxa de l’indret elaborada el 2001, a través de la qual es detalla que es tracta “d’unes restes d’estructures d’una capella de planta rectangular d’aproximadament vuit per cinc metres i orientada est-oest seguint la tipologia estàndard de les esglésies cristianes”. Aquest edifici presentava una nau única rectangular rematada amb absis tradicional de difícil identificació. “També es localitzen una sèrie de murs de parament similar al de la capella i d’orientació i atribució dubtosa.” La tradició oral de la gent de Sant Martí ubica en aquest pla del Puig de Sant Julià l’existència d’un monestir o convent donada l’abundant presència de murs i pedres, però cal més excavacions per saber-ho. El que sí es veu clar és que al puig de Sant Julià hi resten els vestigis d’aquesta antiga capella dedicada a aquest sant i documentada des del 1007. Aquesta església es trobava ubicada dins l’antic terme del castell d’Esteve, més tard ja conegut com el castell dels Centelles, on apareix classificada com a capella rural. Segons Gómez, “la seva existència es troba documentada en el testament d’Odesind al segle XI, el qual manà donar a la casa de Sant Julià una peça de terra prop del riu Congost a la carretera. El culte segurament no perdurà gaire en el temps ja que a inicis del XVIII el rector de Valldaneu, en la consueta que va redactar, parla de l’església de Sant Julià considerada per la gent com l’antiga església parroquial, tot i que ell no n’està convençut”. Oliver va detallar que a partir de 1719 l’edifici ja era un munt de runes “i encara s’hi podia veure algun enterrament”.

Sant Julià de Valldaneu, el ‘tresor’ de Sant Martí de Centelles

Identifiquen a la Vall de Núria la cova prehistòrica a més alçada dels Pirineus

Sant Boi troba el seu passat romà a la Trona

Un estudi determina que els nadons ibers enterrats en cases no van morir per rituals

El nucli arqueològic de Sant Julià de Valldaneu, senyalitzat

LA PREGUNTA

Qui guanyarà el Mundial de futbol?

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Investiguen tres possibles incendis provocats a Torelló

“Ens faríem bé tots plegats de no inflar-ho tant”

Francesc Esteller, el nen que anava a l’estació per veure els que abandonaven

Foc en un camp a Santa Eugènia de Berga, que podria haver estat provocat per una cigarreta

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

“Prefereixo treballar per al meu futur abans que fer vacances”

El Racó d'en Pere, l’essència i el gust del menjar de tota la vida

El Tour confirma que hi haurà tercera etapa però sense públic ni caravana un cop a França