Montserrat Rius | Trenta cançons, inclosos els bisos, van cantar Los Sirex dissabte al vespre a L’Atlàntida de Vic. La sala Ramon Montanyà plena a vessar, amb un públic generacional que es va lliurar al grup des del primer moment. El cantant i alma mater del grup, Antoni Miquel Cerveró, l’entranyable i sempre seductor Leslie –fill de la Barceloneta d’abans, d’obrers, pescadors i gent pobra–, ens deia que aviat farà 82 anys, amb una vitalitat, optimisme i alegria absolutament envejables.
Fa 65 anys que aquest grup, com deia molt bé el solista, va obrir una finestra a la llibertat en un país brut, pobre, trist, gris i escanyat per una dictadura ferotge. Els Beatles i els Rolling Stones van venir de fora i també van ajudar, però, des de casa, ells i altres grups ens van ensenyar a ballar rock-and-roll, a desencotillar-nos, físicament i mentalment, i també, a les dones, a deixar de vestir, això va dir el Leslie, tot rient, com si fóssim unes doña Rogelia. Molt rock-and-roll i un repàs exhaustiu al seu repertori, sense oblidar cançons tan emblemàtiques com aquella de Si yo tuviera una escoba, una cançó de la qual, avui dia, el cantant en canviaria el text i diria “Si yo tuviera un mocho, barrería más de ocho”. Apa que no tindria feina!
Jo tenia 13 anys i el meu primer concert va ser anar a escoltar-los a ells, als Mustang, Los Salvajes i Los Pekenikes. Després me’n vaig oblidar i van venir els de la Nova Cançó i els cantautors i grups compromesos. Però torno al concert, a casa cantava molt la de Si yo tuviera una escoba i un dia l’avi em va dir que ni totes les escombres del món netejarien aquest país de la porqueria que hi havia. Ho vaig entendre uns quants anys més tard perquè l’avi, com molts, era republicà, va anar a la guerra i mai, mai, ens en va voler parlar.
Fills del seu temps, les lletres de Los Sirex parlen molt d’amor i desamor i tenen alguns components masclistes, però s’ha d’entendre el temps i el context en què es van escriure. Només així es poden pair bé. La cançó Que se mueran los feos naturalment que no era gens inclusiva, feia mal de cor, tot i que després ho mig arreglaven tot dient allò de “que nos quitan las novias”, una de freda i una de calenta. Qué bueno, qué bueno, Muchacha bonita, i un sentit homenatge al traspassat Manuel de la Calva, component del Duo Dinámico, amb la cançó Resistiré corejada pel públic. A l’escenari, a més del vocalista, dues guitarres, un baix i un saxo, moviments assajats i sincronitzats i una vitalitat i calidesa que els van convertir en els reis de la nit osonenca.
