Fins a quin punt es pot perdonar a ell mateix aquell que ha participat del nazisme, el mal en estat pur? Fins a quin punt pot demanar que la societat perdoni la seva maldat?
Aquestes són algunes de les preguntes que es plantegen a Adolf Bar, l’obra del dramaturg osonenc Simeó Parareda que aquest dissabte s’estrenarà a l’Auditori-Teatre de Calldetenes.
El postnazisme és el context històric en què es mou l’obra, amb un personatge central, interpretat per l’actor Àlex Galimany, que ha estat implicat directament en el règim. “L’argument és psicològic, passa dins del seu cervell”, explica l’autor.
Dues veus –una de femenina i una de masculina, interpretades pel mateix autor i per Laura Pau– li mostren les dues cares de la seva existència: la lletja, amb tot allò desagradable que ha fet, i l’amable, si entenem per això tot allò que hauria pogut tenir i no tindrà.
En el rerefons, hi ha també una idea amb component religiós: la lluita entre el bé i el mal, “si hi ha algun ens superior que ens l’imposa, el càstig”.
Tal com ha fet en els llibres que té publicats de poesia (Edelton i Alaví), Simeó Parareda també explora en els aspectes formals del teatre, un gènere que ha redescobert: “Llenguatges artístics i teatrals fora de convencions, d’allò que la gent acostuma a veure, fins i tot en les propostes que considerem més transgressores”.
Adolf Bar trenca aquestes convencions pel que fa a la interpretació –“molt naturalista”, arrelada en el mètode Stanislavsky–, a l’espai, als silencis, a les il·luminacions… “Trobo que el teatre o la poesia són gèneres que han quedat una mica aturats, així com la música o el cinema evolucionen constantment”, diu Simeó Parareda.
Després de l’estrena a Calldetenes, el públic de Vic podrà comprovar aquest caràcter transgressor en una altra representació, prevista al Casino el dia 30 de juny.
A la propera tardor, és possible que l’obra també pugui fer-se lloc en sales alternatives de Barcelona.
{{ comment.text }}