Un laberint d’antics murs emergeix del pati del Seminari Vell, oficialment la plaça de Maria Àngels Anglada. Són les restes que han aparegut en els treballs arqueològics que van començar el passat mes de desembre i que en les darreres setmanes s’han intensificat per obrir tot el subsol de l’espai. Aquí és on s’ha de construir l’aparcament promogut per la societat Àmbit Local Serveis, SL, vinculada a la Clínica Bayés, que ampliarà les seves instal·lacions al mateix Seminari Vell.
Els treballs van començar fent un sondeig que ja va revelar la possible existència de restes. Un cop instal·lada la grua de les obres, aprofitant el forat d’una cisterna de recollida d’aigua, va començar una excavació en extensió de tot l’espai, que ha estat a càrrec dels arqueòlegs Ot Ordeig i Gemma Caballé. En gairebé tot l’espai, fins a l’entrada del solar pel carrer de la Ramada, han aparegut estructures “de cronologia diversa”, expliquen els arqueòlegs. Les més antigues correspondrien a l’època romana, n’hi hauria també de medievals i finalment, les més visibles i destacades, serien d’època moderna, a mitjans del segle XVII.
“No queden gaire estructures, tot el que veiem són només fonamentacions”, explica Ordeig. Els arqueòlegs constaten que en les obres que es van efectuar en aquest espai durant els anys 90 i la dècada posterior “s’haurien afectat gran part de les restes arqueològiques situades al subsol”. Una d’aquestes obres seria la mateixa reforma del Seminari Vell, promoguda per l’Ajuntament de Vic, i una altra, alguns dels edificis que donen per una banda a la plaça i per l’altra al carrer de la Riera. Són actuacions que es van fer “sense control arqueològic”. I la prova és que al fer l’excavació han aparegut fins i tot restes de plàstics entremig dels murs.
La part més interessant, sens dubte, és la base del que va ser un pati porticat –sense que es pugui qualificar com a claustre– que d’acord amb les primeres hipòtesis correspondria a l’antic col·legi de Sant Andreu, construït quan l’orde dels jesuïtes es va instal·lar a la propera església de Sant Just. Al seu costat, a mitjans del segle XVIII, s’hi va aixecar el Seminari. El col·legi de Sant Andreu es va enderrocar als anys 40 del segle passat.
Per sota les estructures de l’època moderna és on es troben els murs medievals, identificats d’aquesta època perquè estan construïts sense morter, a diferència dels posteriors. “Ajuden a entendre la trama urbana de la ciutat de Vic entre els segles XII i XV”, malgrat que estiguin molt malmesos. La part romana de les restes és la que té menys entitat: és un petit conjunt de sitges amb fragments de ceràmica, “un testimoni reduït però molt interessant de les primeres etapes de la ciutat d’Ausa”.
Des del moment en què va començar l’excavació, es van aturar els treballs que es portaven a terme en aquest pati, i de fet en tot l’edifici del Seminari Vell. Ara caldrà esperar quina és la decisió que prengui el Servei de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat. Com sempre en aquests casos, s’obren diferents possibilitats: des de la conservació íntegra –molt poc probable– fins a la integració d’una part de les restes en el projecte o l’autorització per desmuntar-les, després d’haver estat documentades. El responsable territorial del servei, l’arqueòleg Toni Caballé, va fer dies enrere una visita in situ per veure l’abast de les troballes, i es preveu que la decisió definitiva sigui “força ràpida”.
Arqueòleg municipal
L’arqueologia va ser protagonista també del darrer ple de l’Ajuntament de Vic, dilluns passat. El grup de Capgirem Vic, per boca del regidor Roger Cumeras, va formular una pregunta sobre la situació de la convocatòria de la plaça d’arqueòleg municipal, prevista en els pressupostos de 2023. Núria Homs, com a regidora d’Economia i Serveis Generals, va reconèixer que “s’ha anat més lent”, perquè l’equip de recursos humans de l’Ajuntament “està desbordat” a causa del procés de regularització dels interins.
Cumeras es va mostrar dolgut perquè al darrer ple del mandat encara no s’hagués concretat la creació d’aquesta plaça, una vella reivindicació del col·lectiu osonenc d’arqueòlegs que l’any 2019 va ser admesa per unanimitat al ple. La moció, la va presentar en aquella ocasió Capgirem Vic a instàncies del Centre d’Investigacions Arqueològiques d’Osona (CIAO). El regidor va lamentar també que l’argument de l’excés de feina hagi estat recurrent en els darrers plens. L’alcaldessa, Anna Erra, va intervenir en l’intercanvi per dir que “podrem quedar amb la consciència molt tranquil·la” i no caldrà emplaçar el proper equip de govern perquè aquest ja deixarà la plaça convocada, “gràcies a la vostra pressió”. Erra va recordar que aquest havia estat un mandat “complicat” per la pandèmia, i tot i això s’havia mantingut la convocatòria de la plaça. Un mandat que va començar parlant de l’arqueòleg municipal i que ha acabat amb el mateix tema.
Murs medievals i sitges
Aquests són detalls de dues de les restes arqueològiques que han aparegut a la zona de les excavacions. A l’esquerra, hi ha estructures medievals que han sortit a tocar de l’absis de l’església de Sant Just (avui amagat sota una façana del segle XX que entraria dins de les més lletges de la ciutat). A la dreta, sitges que es van excavar en un altre indret del pati, més a prop del Seminari Vell, on van aparèixer restes de ceràmica sigil·lata i ceràmica oxidada, que pertanyen a l’època romana. Han aparegut poques altres restes materials a l’excavació, exceptuant una banya d’animal.
{{ comment.text }}