Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Sota terra, l’essència del teatre

Albert Vidal va estrenar al pàrquing de L’Atlàntida, divendres, el seu espectacle ‘Inferno’

El públic entrava per la rampa dels cotxes, cap al primer soterrani, i després cap al segon del pàrquing de L’Atlàntida. Era inevitable el paral·lelisme, i volgut: descens als inferns. Albert Vidal proposava divendres als espectadors, una vegada més, un joc teatral que començava per la mateixa posada en escena. El teatre és sempre una convenció, però l’actor i performer és especialista a donar-hi una volta més, com quan fa més de quatre dècades sorprenia els vigatans fent un espectacle des de l’aparador de Can Merinos.

Desubicar el teatre dels seus escenaris convencionals no és nou, però el joc que proposa amb Inferno va més enllà. Seguiu-me en el trencament de l’espai, sí. I seguiu-me també a través d’un text que no entendreu del tot encara que en sapigueu el context, perquè us el diré en l’italià medieval del segle XIV en què Dante va escriure la Divina Comèdia. I seguiu-me com a actor-demiürg, perquè no hi haurà res més que això: jo i el meu gest, jo i la meva paraula en un escenari que no pot ser més nu, en el no-lloc d’un aparcament soterrat.

Paraula, veu, respiració, gest, silencis…és que cal res més?

Acceptaven la proposta les 130 persones que s’havien preparat, no només conceptualment sinó físicament, per passar una hora i mitja en un lloc inhòspit i sense calefacció, i que eren rebuts per Noè Vidal, fill de l’actor, introduint l’arribada del seu pare en un monovolum vermell que baixava per la rampa. I situant-se sobre la catifa turca vermella de la qual ja gairebé no es mouria en una hora i mitja. En expressió seva, va ser una hora i mitja de “teatre sense crosses”: paraula, veu, respiració, silencis, gest… o és que cal res més? Albert Vidal va acompanyar el públic pels cants 3, 4 i 5 del gran poema de Dante, un dels cims de la literatura mundial. El públic sí que tenia una crossa, el petit resum que podia llegir abans de cada part per situar-se en aquell recorregut per l’infern i, després, despreocupar-se d’entendre el cent per cent i captar en el tot que oferia Vidal l’essència de Dante, del viatge per les tenebres de la mà del poeta Virgili, de la travessa amb el barquer Caront, de la visió de personatges il·lustres als llimbs o al turment etern.

Lasciate ogni speranza voi ch’entrate” (“Abandoneu qualsevol esperança, els que entreu”), advertia Dante en el seu poema. Baixava el públic a l’aparcament soterrat amb una esperança: la de sentir bategar el teatre en la seva essència i, una vegada més, Albert Vidal va obrar la màgia.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.