Dos teatreros de tota la vida, en edat de jubileu i trobantse en plena forma, han creat una peça de teatre de ciència- ficció que temporalment se situa en un futur relativament proper, l’any 2065. A l’escenari es troben els dos personatges protagonistes en el moment d’explicar a tot un grup de persones de la seva època, el públic, el resultat de les seves investigacions sobre els escassos vestigis que han pogut recuperar del que havia estat el corpus dels poemes patriòtics catalans. El cas és que el 2065, del poble català i de la seva cultura ja no n’ha quedat pràcticament res, però aquests dos homes de pro, un lingüista, interpretat per Pep Tines, i un antropòleg, a qui dona vida Pep Simon, se senten empesos a investigar les escasses restes que poden ser rescatades, per analitzar quin era el seu significat i comunicar- lo als espectadors. I així comença una sessió esbojarrada en què moltes de les dades es confonen i s’interpreten malament i, especialment, l’espurna còmica brilla quan es donen noms concrets de persones.
Aquest procediment teatral és també una manera de desmitificar els problemes i de dessacralitzar plantejaments i teories que aparentment s’han realitzat amb tot el rigor. Els dos actors ens descobreixen la seva vena més pallassa, en realitat personifiquen a la perfecció la parella clàssica dels clowns –amb les seves rivalitats, complicitats i simulacions– i han posat l’objectiu de la seva interpretació en les qüestions de país que més ens afecten, sobretot en els darrers anys. Es pot presenciar aquesta peça teatral simplement com una farsa, una obra còmica que fa passar una bona estona al públic, però en realitat es tracta de recuperar una de les funcions més antigues del teatre, la funció social de portar a escena els problemes col·lectius que ens preocupen per jugar amb ells, deformar-los i poder riure’ns de nosaltres mateixos i de tot el que ens passa. Amb un nivell interpretatiu molt alt i donant-lo tot a l’escenari, aquests actors experimentats presenten una obra que toca aspectes amb contingut social, cosa que no sol ser gaire freqüent.
{{ comment.text }}