Els amants de les històries que acompanyen el popular Tintín i el seu gos Milú tenen cita obligada aquest diumenge a Ripoll. Coincidint amb la capitalitat de la cultura catalana 2013, la capital del Ripollès acollirà la novena edició de la Trobada Tintinaire de Catalunya, que organitza l’associació catalana de tintinaires 1001.
Ripoll pren així el relleu de les vuit poblacions que han acollit les vuit anteriors edicions de la trobada: Martorell, Sabadell, Figueres, Mataró, Valls, Palma de Mallorca, Terrassa i Sant Andreu de Palomar (Barcelona).
A partir de les 11 del matí, a la plaça de l’Ajuntament es muntaran tot un seguit de parades on es podran comprar objectes tintinaires de tota mena. També hi haurà un espai de lectura de còmics, i un pregó, a càrrec de Joan Manuel Soldevila.
Tot plegat anirà acompanyat d’activitats per als més petits com un taller de dibuix (a càrrec de l’estudi Xevidom) o un contacontes (amb Carme Brugarola).
Després d’un dinar de germanor per a socis de l’associació i acompanyants, a la tarda es reprendran els actes a la Sala Abat Senjust amb una xerrada sobre el volum Tintín a Navalla; una projecció de l’audiovisual Les aventures de Tintín i Hergé o un concurs de preguntes tintinaires.
A les 7 de la tarda hi haurà la cloenda. Ripoll també se suma a la trobada amb algunes activitats paral·leles, com una exposició de primeres edicions a la Biblioteca Lambert Mata i activitats que aquests dies ja s’han organitzat a l’escola Vedruna. 1001 és una associació d’àmbit català sense ànim de lucre que té com a objectiu la divulgació i estudi de l’obra del dibuixant Hergé. Tots els tintinaires hi tenen cabuda.
· Exemplars històrics d’Agustí Dalmau
Un dels actes paral·lels que s’han organitzat amb motiu de la trobada és una exposició de les primeres edicions del còmic al vestíbul de la Biblioteca Lambert Mata.
Es tracta d’exemplars propietat de l’historiador, arxiver i aficionat al món del col·leccionisme Agustí Dalmau (a la foto). “Els tinc tots”, assegura Dalmau. Amb tot, admet que no és un “fanàtic” del món Tintín.
De fet, els còmics “me’ls comprava el meu pare, i més que llegir-los n’admirava els dibuixos”. Del material exposat destaquen, a partir de mitjans dels anys seixanta, quatre primeres edicions en català dels títols L’Illa negra, Tintín i “els Picaros”, Vol 714 a Sidney i Tintín al Tibet, i una primera edició en castellà de Tintín y el lago de los tiburones.
{{ comment.text }}