‘Tirar-se’ del campanar

Hi ha una manera convencional de pujar i baixar fins al campanar neoclàssic de Montesquiu i és superant els 78 graons que condueixen des de la nau de l’església fins al replà on hi ha les campanes per una escala que es va recargolant i aprimant a mesura que va arribant al cim. El que no podien imaginar els que el van construir, l’any 1780, és que a algú se li acudiria baixar-lo pel dret. Això sí, amb tota la seguretat del món. Rapelar per una de les quatre cares del campanar ha estat la més singular de les propostes que la comissió de festes va incloure al programa de la segona edició de la festa major d’estiu, que ha tornat a gaudir d’un altíssim nivell de participació. “Suposo que això està ben assegurat”, deixava anar l’Helena, la primera de les participants, que no les tenia totes, mentre s’anava enfundant l’arnès, el casc i els guants. “He fet coses de muntanya, però un ràpel d’aquesta alçada, mai”, assegurava moments abans de fer el pas clau: el de creuar la segona cama a l’altra banda de la barana del finestral. Sota seu, poc més de 20 metres d’alçada (en total el campanar en fa 24,2). Respira a fons, mira un moment avall i, ara sí, es deixa anar. En poc més de 10 segons ja va ser a baix. “En el moment que surts a dalt fa iuiu, però ha valgut la pena”, assegurava tot just posar els peus a terra. Un total de 50 veïns i veïnes, el màxim previst, s’havien inscrit per afrontar aquest repte. I la majoria haurien repetit, si els haguéssin deixat. No tots. “Hi ha perill que quedi triturada a terra?”, preguntava la Sandra, que, malgrat la contundència de la resposta per part de l’instructor, va fer-se enrere a l’últim instant. Intentar-ho, però, també formava part de l’experiència. “No és gens habitual que ens demanin de muntar un ràpel en un campanar”, reconeixia Víctor Fernández, responsable de Basaroca, una associació de Planoles especialitzada en esports d’aventura. Des que van crear l’entitat, l’any 2005, només recordava haver descendit per un, de campanar, en una acció que van protagonitzar per les quatre cares del de la Seu d’Urgell. “És una activitat molt tècnica i completament segura”, anava repetint a cada dels participants, que se’l miraven amb cara de circumstàncies. La baixada pel campanar no va ser l’única activitat que va triomfar aquesta festa major d’estiu. Les rutes amb caiac pel riu de dissabte al matí, que ja es van estrenar l’any passat, van cobrir les places disponibles, així com els inflables, també. Els dos sopars, divendres i dissabte, també van desbordar les previsions. Montesquiu va estrenar l’any passat aquesta versió d’estiu de la festa major, en haver hagut de suspendre la de la tardor, l’habitual, per la pandèmia. “La veritat és que aquests dos anys la festa ha tingut molt bona acollida; tothom està molt content i el fet de fer-ho a l’estiu et dona noves possibilitats”, reconeixia Carles Colomo, regidor de Festes. La doble festa major tindrà continuïtat.

‘Tirar-se’ del campanar

El primer Wagner a Vic

Centenars de persones visiten Manlleu per conèixer la història del primer tió

Espinelves, en un ‘pim-pam’

Una fira a ‘cop de rock’

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

La Comissió Europea deixa Osona fora del perímetre de zona infectada per la pesta porcina africana