‘Tirar-se’ del campanar

Hi ha una manera convencional de pujar i baixar fins al campanar neoclàssic de Montesquiu i és superant els 78 graons que condueixen des de la nau de l’església fins al replà on hi ha les campanes per una escala que es va recargolant i aprimant a mesura que va arribant al cim. El que no podien imaginar els que el van construir, l’any 1780, és que a algú se li acudiria baixar-lo pel dret. Això sí, amb tota la seguretat del món. Rapelar per una de les quatre cares del campanar ha estat la més singular de les propostes que la comissió de festes va incloure al programa de la segona edició de la festa major d’estiu, que ha tornat a gaudir d’un altíssim nivell de participació. “Suposo que això està ben assegurat”, deixava anar l’Helena, la primera de les participants, que no les tenia totes, mentre s’anava enfundant l’arnès, el casc i els guants. “He fet coses de muntanya, però un ràpel d’aquesta alçada, mai”, assegurava moments abans de fer el pas clau: el de creuar la segona cama a l’altra banda de la barana del finestral. Sota seu, poc més de 20 metres d’alçada (en total el campanar en fa 24,2). Respira a fons, mira un moment avall i, ara sí, es deixa anar. En poc més de 10 segons ja va ser a baix. “En el moment que surts a dalt fa iuiu, però ha valgut la pena”, assegurava tot just posar els peus a terra. Un total de 50 veïns i veïnes, el màxim previst, s’havien inscrit per afrontar aquest repte. I la majoria haurien repetit, si els haguéssin deixat. No tots. “Hi ha perill que quedi triturada a terra?”, preguntava la Sandra, que, malgrat la contundència de la resposta per part de l’instructor, va fer-se enrere a l’últim instant. Intentar-ho, però, també formava part de l’experiència. “No és gens habitual que ens demanin de muntar un ràpel en un campanar”, reconeixia Víctor Fernández, responsable de Basaroca, una associació de Planoles especialitzada en esports d’aventura. Des que van crear l’entitat, l’any 2005, només recordava haver descendit per un, de campanar, en una acció que van protagonitzar per les quatre cares del de la Seu d’Urgell. “És una activitat molt tècnica i completament segura”, anava repetint a cada dels participants, que se’l miraven amb cara de circumstàncies. La baixada pel campanar no va ser l’única activitat que va triomfar aquesta festa major d’estiu. Les rutes amb caiac pel riu de dissabte al matí, que ja es van estrenar l’any passat, van cobrir les places disponibles, així com els inflables, també. Els dos sopars, divendres i dissabte, també van desbordar les previsions. Montesquiu va estrenar l’any passat aquesta versió d’estiu de la festa major, en haver hagut de suspendre la de la tardor, l’habitual, per la pandèmia. “La veritat és que aquests dos anys la festa ha tingut molt bona acollida; tothom està molt content i el fet de fer-ho a l’estiu et dona noves possibilitats”, reconeixia Carles Colomo, regidor de Festes. La doble festa major tindrà continuïtat.

‘Tirar-se’ del campanar

‘La corona d’espines’ obre #Ambveudedona

El poder de la ‘commedia dell’arte’

Què és la sociolingüística educativa?

Anna Urpina presenta a Vic el disc on rescata de l’oblit les compositores del barroc

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys?

Mor una dona a Santa Maria de Besora després de caure 60 metres al camí dels Bufadors

“Fa dos anys que no veig els meus fills i vull visitar-los”

L'ETO ha perdut una targeta de crèdit a Tona

Ferit de gravetat un ciclista en un xoc amb un cotxe a l’Eix del Lluçanès

S'ensorra el sostre de l'antiga fonda Bonay de Sant Pere

Tallada la C-37 en els dos sentits per una topada entre dos cotxes

Van a apagar un foc a Gurb i es troben una plantació de marihuana

Condemnat a un any de presó un carter de Vic per llençar propaganda de Junts al contenidor

Bolca un camió de serradures a la C-25 a Sant Bartomeu del Grau

Vic es proposa convertir el tram central del Passeig en refugi climàtic