Toni Martínez: De Torelló a Calca

Toni Martínez (Torelló, 1987) viu al Perú des de fa sis anys. Amb la seva parella i el seu fill (a la foto) estan instal·lats a Calca, a tocar Cusco, un poble de la Vall Sagrada dels Incas. Arquitecte tècnic de formació, Martínez es dedica al sector de la bioconstrucció. Ara per ara no s’ha plantejat de tornar a la comarca. “Deixa’m seguir vivint el dia a dia, que se saboreja millor”, respon el torellonenc Toni Martínez quan se li pregunta si té previst tornar del Perú. Hi porta sis anys i n’està encantat. Després d’estudiar Batxillerat a La Salle de Manlleu i completar Arquitectura Tècnica a Girona, el 2012, Martínez es va trobar amb una realitat laboral més que complicada per al sector de la construcció, un sector en crisi i, a més, “altrament sobrealimentat i especulatiu”. La primera opció va ser “treballar del que fes falta”, reunir alguns diners i “marxar campi qui pugui d’aquell caos i depressió social”. A l’hora de buscar destí va tenir clar que havia de ser “el més exòtic possible”, amb la voluntat de cercar “un canvi de registre i de forma de veure la vida”. Va acabar escollint el Perú. Hi va marxar el novembre de 2013, d’entrada amb la intenció de “veure món, refrescar-me i sortir de la meva zona de confort, una cosa que haurien de fer tots els joves universitaris”. En aquell moment ja se li havia despertat “una forta sensibilitat per la sostenibilitat ambiental” i va veure clar que si havia de continuar en el món de l’arquitectura havia de ser a l’entorn de la construcció ecològica. I així ha estat. Actualment “treballem en equip amb la meva dona, que és interiorista, en projectes de bioconstrucció”. I és que, a la zona on viuen, prop de Cusco, la majoria de cases rurals “estan fetes de toves i bigues de fusta; per tant, si t’agrada treballar amb materials crus i naturals, Perú el gaudeixes molt”. Paral·lelament ha posat en marxa una petita empresa de producció de cerveses “probiòtiques de gingebre i cúrcuma sense alcohol, i estic activant ferments d’aiguamel”. La cultura, les estacions, el clima, el menjar… Gairebé tot és diferent al Perú. Però el que més ha après, en aquests anys, ha estat a valorar “el meu temps, el temps que destines per tu, per fer les teves coses”. Admet que, en general, els peruans viuen al dia: “La gent no pensa massa en el que passarà demà, això d’estalviar no entra en la seva mentalitat; aprenen a viure amb allò que és necessari i, és clar, el necessari aquí no es el mateix que el necessari allà”. Tot i que pot costar d’adaptar-s’hi, entén que, “com a immigrant”, és interessant “fer un treball d’adaptació a allà on vagis i als seus costums, més enllà d’imposar l’ordre, la metodologia i la disciplina europees; al final aprens més escoltant que donant lliçons”. Més enllà de la família i els amics –i del Carnaval de Terra Endins, és clar–, admet que troba a faltar poder menjar formatge, embotits, “les llenties de la mama o la truita de patates del papa”. Productes molt de casa, que no es valoren “fins que estàs fora”.

Toni Martínez: De Torelló a Calca

La guia d’activitats per al cap de setmana

Una ‘capella sixtina’ a Vic

Prats en essència

De Sant Patllari a Sant Joan

LA PREGUNTA

Quina valoració fa la de la visita del papa?

Bon Preu dona per resolta la incidència que ha provocat faltes de producte en alguns supermercats

Es constitueix la societat Làctics Tarradellas

“Venir a Finlàndia ha estat una de les millors decisions que podia prendre”

Cinc agents dels Mossos acaben ferits quan anaven a detenir un lladre a Vic

Comissen en una hípica d’Olot dues eugues de Taradell

Cremen dos cotxes a Sant Hipòlit diumenge a la matinada

Pilarin Bayés, 85 anys: “Continuo dibuixant cada dia, i moltes hores”

Oques Grasses desferma l'eufòria al Cabró Rock en l'últim concert a Osona

Cauen 46.000 euros de loteria a Torelló i 6.000 a Manlleu

Detingut després d'un forcejament amb la Guàrdia Urbana un lladre que havia robat a Vic