Torra, Cotrina i la ‘Catalunya clara’

Quim Torra va dir dissabte a Sant Joan que es faria seva una idea de Ramon Cotrina que agradava especialment: la Catalunya clara. La va incloure en un text dedicat al seu amic Ricard Torrents quan aquest va complir 80 anys, i el sociòleg i escriptor santjoaní hi parlava de treballar en la quotidianitat “sense perdre la difícil esperança de veure la Catalunya clara” en el futur. És un dels inèdits recollits en el llibre pòstum Estimat Ramon (Viena Ed.), que dissabte es va presentar a Sant Joan, poble natal de Cotrina, amb la presència de l’expresident de la Generalitat. La iniciativa d’aplegar l’obra no publicada de Cotrina, quan fa poc més d’un any de la seva mort, ha partit del seu amic, l’empresari i escriptor Joan Nan Orriols. Ell el descrivia com algú que “passava per la vida de puntetes” i, com tots els altres membres del grup d’escriptors sorgits a mitjan segle XX del Seminari de Vic no va tenir com a prioritat publicar llibres. El seu germà Joan va recollir a poc a poc bona part dels textos que aplega el llibre: hi ha poemes inèdits escrits entre els anys 1952 i 2020, traduccions, reflexions sobre temes diversos que van des de la universitat fins a la literatura, l’art o el compromís (bona part d’aquests referits a Sant Joan), i correspondència que li van escriure diverses persones, entre la qual destaquen cartes de Miquel Martí i Pol. El llibre es tanca amb textos de comiat, datats l’any passat quan Cotrina intuïa la imminència de la mort. Un conjunt que dibuixa la seva personalitat. Quim Torra va dir que la gent com ell “són importants a Catalunya”, malgrat que hi ha hagut “una certa tendència a deixar-los de banda”. L’expresident va lloar el paper que van tenir arreu dels Països Catalans en moments difícils de la història (Cotrina, per exemple, havia estat un ferm defensor de la llengua, i havia dedicat moltes hores al seu ensenyament), i el fet d’haver estat dipositaris “d’uns ideals de pàtria i de republicanisme, amb valors ètics i cívics”. Torra no va evitar les referències a la política, tant el seu escepticisme a caure “en el parany de cap taula de diàleg” com també la reivindicació de la independència, que “no és un somni irrealitzable”. Ramon Cotrina, nascut a Sant Joan l’any 1932, va publicar en vida només un llibre sobre Prat de la Riba, a banda de participar en l’antologia Estudiants de Vic (1951). Va ser traductor de textos de Michel Quoist, Gianni Rodari i Bertold Brecht, entre d’altres. L’any 2016, però, va veure la llum el recull de narrativa Retaule de pols i altres narracions, que havia guanyat el premi de les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra de 1977 i havia quedat inèdit. En canvi, va tenir una intensa trajectòria com a docent (va ser professor del col·legi de Sant Miquel de Vic), un dels impulsors de l’Escola de Mestres d’Osona i director de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona, ciutat on va morir a finals d’abril de l’any passat, en plena pandèmia.

Torra, Cotrina i la ‘Catalunya clara’

Molt més que un restaurant de polígon

Guanya… el català!

La guia d’activitats per al cap de setmana

El mèrit jove s’ha obert camí

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Jordi Pujol, des de Planoles: "Si alguna cosa voldria que es recordés de mi és que he intentat servir Catalunya"

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

Vic, el barri de Roda

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

El Roser, de Sant Julià, tira endavant l’uniforme escolar tot i la manca de consens al Consell Escolar

Vegetalia tanca un ERO amb 28 acomiadaments a Castellcir

La desarticulació d’una xarxa d'explotació sexual ‘low cost’ esquitxa Vic

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d'Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic