Torra, Cotrina i la ‘Catalunya clara’

Quim Torra va dir dissabte a Sant Joan que es faria seva una idea de Ramon Cotrina que agradava especialment: la Catalunya clara. La va incloure en un text dedicat al seu amic Ricard Torrents quan aquest va complir 80 anys, i el sociòleg i escriptor santjoaní hi parlava de treballar en la quotidianitat “sense perdre la difícil esperança de veure la Catalunya clara” en el futur. És un dels inèdits recollits en el llibre pòstum Estimat Ramon (Viena Ed.), que dissabte es va presentar a Sant Joan, poble natal de Cotrina, amb la presència de l’expresident de la Generalitat. La iniciativa d’aplegar l’obra no publicada de Cotrina, quan fa poc més d’un any de la seva mort, ha partit del seu amic, l’empresari i escriptor Joan Nan Orriols. Ell el descrivia com algú que “passava per la vida de puntetes” i, com tots els altres membres del grup d’escriptors sorgits a mitjan segle XX del Seminari de Vic no va tenir com a prioritat publicar llibres. El seu germà Joan va recollir a poc a poc bona part dels textos que aplega el llibre: hi ha poemes inèdits escrits entre els anys 1952 i 2020, traduccions, reflexions sobre temes diversos que van des de la universitat fins a la literatura, l’art o el compromís (bona part d’aquests referits a Sant Joan), i correspondència que li van escriure diverses persones, entre la qual destaquen cartes de Miquel Martí i Pol. El llibre es tanca amb textos de comiat, datats l’any passat quan Cotrina intuïa la imminència de la mort. Un conjunt que dibuixa la seva personalitat. Quim Torra va dir que la gent com ell “són importants a Catalunya”, malgrat que hi ha hagut “una certa tendència a deixar-los de banda”. L’expresident va lloar el paper que van tenir arreu dels Països Catalans en moments difícils de la història (Cotrina, per exemple, havia estat un ferm defensor de la llengua, i havia dedicat moltes hores al seu ensenyament), i el fet d’haver estat dipositaris “d’uns ideals de pàtria i de republicanisme, amb valors ètics i cívics”. Torra no va evitar les referències a la política, tant el seu escepticisme a caure “en el parany de cap taula de diàleg” com també la reivindicació de la independència, que “no és un somni irrealitzable”. Ramon Cotrina, nascut a Sant Joan l’any 1932, va publicar en vida només un llibre sobre Prat de la Riba, a banda de participar en l’antologia Estudiants de Vic (1951). Va ser traductor de textos de Michel Quoist, Gianni Rodari i Bertold Brecht, entre d’altres. L’any 2016, però, va veure la llum el recull de narrativa Retaule de pols i altres narracions, que havia guanyat el premi de les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra de 1977 i havia quedat inèdit. En canvi, va tenir una intensa trajectòria com a docent (va ser professor del col·legi de Sant Miquel de Vic), un dels impulsors de l’Escola de Mestres d’Osona i director de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona, ciutat on va morir a finals d’abril de l’any passat, en plena pandèmia.

Torra, Cotrina i la ‘Catalunya clara’

Gurb acull la quarta trobada Batek, amb prop d’un centenar d’alumnes de bateria d’Osona

De quan Gaudí va dormir a Vic

Mor el pradenc Valentí Soler, col·leccionista i copista de sardanes

Campdevànol s’aboca en la ‘reinauguració’ del Casino

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

Un cotxe s'encasta a un mur a la rotonda de Roda

S’esfondra una teulada al carrer Tagamanent de Vic

Un ciclista ferit en una topada amb un quad al Lluçanès

Troben sense vida al Collsacabra un home que estava en recerca des del matí