Troben 1.800 restes arqueològiques al Roc de les Orenetes, en dos anys

Des que l’any 2019 es va tornar a obrir l’entrada principal de la cova del Roc de les Orenetes de Queralbs, s’han fet diverses excavacions –en el bienni 2020-21– al jaciment prehistòric, en què s’han trobat 1.790 noves restes arqueològiques. D’aquestes, més del 90% són humanes, sobretot elements petits de l’esquelet. Dels objectes trobats, en destaquen les puntes de fletxa tallades en sílex i en os i una dena de collaret d’os. La darrera campanya d’excavació es va dur a terme de l’11 al 31 de juliol passat i la superfície excavada va passar d’un metre i mig quadrat a sis. Aquest 2022 es compleixen cinquanta anys de la descoberta del jaciment. Cisco Coll, veí de Queralbs, va trobar-la l’any 1969, tot i que no va ser fins a l’estiu del 1972 que es va explorar la cavitat. Per commemorar aquest mig segle de la troballa, l’IPHES (Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social, adscrit a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona) i l’Ajuntament de Queralbs, amb la col·laboració del Museu Etnogràfic de Ripoll i el Museu d’Arqueologia de Catalunya, han tirat endavant l’exposició “50 anys del Roc de les Orenetes”, que es pot veure fins al 4 de setembre a la sala Puigmal. L’obertura va comptar amb l’arqueòleg ribetà Eudald Carbonell, que va dirigir-ne la primera excavació als anys 70, i de Carles Tornero, investigador de l’IPHES i director del projecte Arrels, que amb Carbonell s’encarrega de portar a terme aquestes excavacions. De la mitja dotzena de jaciments de la Vall del Freser on estan excavant, el Roc de les Orenetes és la cova sepulcral o necròpoli “més important dels Pirineus per tres factors”, segons Tornero. El primer és la seva alçada, amb 1.860 metres sobre el nivell del mar: es tractaria de l’enterrament col·lectiu de major alçada de la serralada. La cova va ser utilitzada entre finals del Calcolític i el Bronze Antic (entre 4.400 i 4.000 anys abans del present) gràcies a les datacions sobre les restes òssies que s’hi han trobat. De fet, la cova va servir com a lloc d’enterrament durant almenys dos moments i en un període comprès entre els 800 i 1.000 anys. El segon punt que el fa especial és la bona conservació de les restes humanes “fins i tot les més fràgils”. Mentre que el tercer factor és el nombre elevat de persones que s’hi han trobat. “Sol haver-hi entre 10 i 15 individus i aquí ja en tenim 50 i només hem excavat el 30% del jaciment”, deia Tornero. L’estudi antropològic forense de les restes també ha permès saber que alguns individus van morir de forma violenta, perquè tenien talls provocats per destrals i fletxes, i que molts d’ells tenien malalties articulars pel gran esforç físic que havien de realitzar. Sobre un altre jaciment on es treballa, el de la Bauma dels Fadrins, Carbonell va apuntar que hi hauria hagut alguna ocupació de fa 9.000 anys. Les restes més antigues que s’han trobat fins ara han estat al Tut de Fustanyà, on hi haurien viscut neandertals. Està previst que segueixin excavant a la zona fins al 2025.

Troben 1.800 restes arqueològiques al Roc de les Orenetes, en dos anys

Sant Fruitós, actualitzat

Croma surt de l’oblit

El 9 ets i uts | No ens els deixem, els pronoms!

Fer el vermut a Casa Pratdesaba

LA PREGUNTA

Com serà la presidència de Donald Trump?

Mor a 88 anys l'activista i mestre xocolater Quim Capdevila

Afectacions a l’R3 entre Centelles i Balenyà per l’atropellament d’una persona

El Vaticà intervé la congregació de monges de la catedral de Vic

"Lluitaré i cridaré perquè no vull estar una altra vegada al carrer"

Les mil cares d’una mort sobtada

Accés al nucli de Sant Romà, des de la carretera que baixa al pantà

Hi ha set persones a Vic que sumen 140 detencions

Un ferit en un accident a la C-38, a Sant Joan de les Abadesses

Els 'nens de Pa Negre', 15 anys després

Sílvia Orriols perd la moció de confiança a Ripoll i ara l'oposició té 30 dies per conformar una alternativa