Amb l’església de Folgueroles tan plena com era possible, Maria del Mar Bonet començava el seu concert d’aquest diumenge –dins dels actes de la Festa Verdaguer– evocant les “ressonàncies” de les vegades que havia estat a Folgueroles, fos o no per cantar. La darrera d’aquestes, ara fa 18 anys i en el mateix escenari on compareixia acompanyada per Borja Penalba (que hi va posar guitarra, veu i complicitat) i el percussionista Antonio Sánchez, l’home dels mil sons, incorporació a darrera hora que era garantia de més color i lluminositat musical en el concert.
Bonet és immarcessible. Una veu més sàvia amb els anys, amb tots els matisos. Suspesos d’aquesta veu, vam transitar per les pròpies lletres i la de poetes i músics estimats, després d’obrir amb el seu clàssic Me n’aniré de casa. Va sonar la Dansa de la primavera, Em dius que el nostre amor de Toti Soler i es va recordar l’Ovidi amb l’Homenatge a Teresa. I el públic, en respectuós silenci, movent els llavis i cantant per dins del cor. I va treure el cap el poeta Marc Granell amb No hi ha llum i un duet de veus preciós amb Borja Penalba.
El cos central van ser les Perles del Llibre d’Amic e Amat, amb Bonet unint Verdaguer i Llull, Folgueroles i Valldemossa i cançons per guardar en el record com Càntic dels càntics o Se nuaven.
En el tram final, van fer junts No puc dir el teu nom de Borja Penalba, o Podries, sobre text de Joana Raspall, i el magnífic Que tingueu bona Pasqua de Blai Bonet, tenyit d’esperança i també primaveral. Un repertori curosament escollit per al temps i per al lloc, no deixant res a l’atzar com és propi de la cantant mallorquina. I acabant amb La balanguera i el públic aplaudint dempeus en una ovació esplèndida.
{{ comment.text }}