“Tot és aproximació literària”

L’any passat publicava Quan érem irlandesos, una novel·la amb ressons autobiogràfics que es va gestar arran d’un viatge que va fer a Irlanda en plena crisi dels 50. Ara publica El camí a l’esquena, just l’any que en fa 60. Hi ha aniversaris o etapes vitals inspiradores? En aquest segon cas crec que no té relació amb el fet de fer anys, perquè el llibre ja l’havia anat treballant abans. No ho lligaria amb la crisi dels 60, si existeix... La vida i els llibres s’han retroalimentat al llarg de la seva trajectòria literària. Això sempre ha format part de la meva manera d’enfocar la literatura. Els llibres et porten a fer i a descobrir coses, i això t’omple la vida; al mateix temps, la vida la vius pensant en com ho explicaràs o com fer això o allò per explicar-ho. Per tant, en el meu cas sí que es retroalimenten. En general els passa a molts escriptors, però a mi em passa molt, això. Com descriuria el llibre? Són caminades o coses relacionades amb el caminar. Tu quan vas a caminar pots descriure el camí, el que veus, el paisatge, però el teu cap també va barrinant. Hi ha aquest joc entre el que estàs veient i el que estàs pensant. Caminades ben diverses... Sí. Hi ha narracions que estan ambientades lluny i d’altres a prop de casa. Quan camines al voltant del teu poble, per exemple, et van venint coses que t’han explicat, records de coses viscudes; i t’adones que aquella caminada té aquest factor que l’enriqueix. I aquestes narracions són això, expliquen com és una caminada, però alhora què passa pel cap del caminador. Per tant, les ha anat escrivint des de fa temps? Sí. Jo camino bastant. No soc el gran atleta, ja es veu que no, simplement surto a caminar, i en un moment determinat vaig pensar, ostres, m’agradaria escriure aquestes caminades. I vaig anar trobant com un filó de com el camí et portava a pensar coses, a pensar en uns llibres... també a repescar experiències de caminar del passat i vaig anar lligant material a partir de tot plegat. “Des de fa uns anys camino buscant alguna cosa”, confessa en el llibre. Alguna gent té la idea de la muntanya i del caminar més enfocada com si fos un esport; jo ho visc d’una altra manera, com un acostar-te a la natura, a la teva vida interior. Un caminar que busca què t’ofereix l’entorn, com hi connectes, com connectes també amb el passat. No és tant la idea de fer un cim, o de fer-lo amb més o menys temps, és més buscar l’experiència. Veure què t’ofereix la caminada més enllà de caminar. “El caminar nostàlgic té els seus perills”, adverteix. El que deia. Quan camines lluny és un caminar més d’aventura o de descoberta, sovint sense una càrrega de records al darrere. En canvi, quan camines per llocs propers t’evoquen a les vegades que hi has passat i et porten a aquest punt de nostàlgia. També escriu: “Tenim els records magnificats.” Això en general forma part de la mateixa idea de la literatura. Saps que el passat s’idealitza una mica i que els records sempre tenen aquest punt d’una cosa que va tenir un valor o un significat, segurament perquè si ho recordes és precisament perquè devia tenir alguna importància. Diu que el llibre no neix de la crisi dels 60, però sí que té un punt de mirar enrere, com quan diu “la vida és curta, sovint incòmoda”. És veritat que en el llibre anterior deia que havia sorgit de la crisi dels 50, perquè sí que era aquest joc literari a partir d’un viatge a Irlanda quan vaig fer 50 anys. En aquest cas no és això, però és veritat que en un altre moment vital potser no l’hauria fet, aquest llibre. No per fer-ne 60, 59 o 58, però és una edat que ja comences amb aquesta idea d’anar absorbint el que tens al voltant, de buscar com una calma... i això sí que té a veure amb l’edat, segurament. Quan ets jove ho vius d’una altra manera. El llibre també recull una mica de clam o de reivindicació per una llengua més genuïna. “Estem perdent paraules”, adverteix! No en diria tant una reivindicació, sinó simplement la voluntat de fer servir la llengua. Per mi aquestes paraules formen part de la meva naturalitat. No em dedico a ressuscitar paraules. Són paraules que faig servir, les tinc assimilades. No les busco al diccionari. A vegades algú m’ha dit, “fas servir unes paraules...”. Jo tinc el lèxic que m’han ensenyat a casa i és el que faig servir. No és que el reivindiqui, el necessito perquè si no no trobo l’expressió prou afinada. En el llibre hi ha referències a clàssics contemporanis catalans com Perucho, Rodoreda, Pàmies o Espinàs. Són llibres de capçalera? De llibres de capçalera en tinc molts i no forçosament els que surten aquí són els més top; la mateixa caminada em portava a pensar en uns llibres determinats; llavors el buscava i si trobava una cita que em podia anar bé per a aquella narració concreta feia de la necessitat virtut, o bé la cita m’obria a enfilar una altra història. Per cert, realment els Erra tenen els orígens a la Navarra del segle XVI? Tinc un amic filòleg que treballa en aquests temes dels orígens dels cognoms i un dia em va dir que els Erra venien de Navarra. Eren basconavarresos. Llavors hi va haver una migració cap a la zona del Vallespir... En una de les narracions fantasiejo amb això. En el llibre hi ha molta autoficció i en una de les narracions apunto un hipotètic primer Erra que va baixar de Navarra, s’instal·la aquí, s’enamora d’algú, funda una família i després aquesta família ja no sap d’on ve. Jugo amb aquesta fantasia. Escrivint pots fer el que et sembli... Tot és una aproximació literària, com tot el que faig. No hi ha cap estudi genealògic, fins i tot he canviat coses i dates... L’any passat tornava a la novel·la sis anys després de La veritable història d’una mentida i ara torna a l’assaig. On es troba més a gust? Res és res. L’altre dia algú m’entrevistava i em deia, “en el segon conte...”. Conte? Em va passar el mateix amb La veritable història d’una mentida, jo ho veia més com un assaig i una mica de ficció, però molta gent em deia “aquesta novel·la” i al final vaig acceptar que per molta gent era una novel·la, i per què no. De fet, havia fet servir tècniques de la novel·la. En aquest cas són narracions curtes, i com que també juguen en aquest terrenys entre la ficció i la no-ficció, que cadascú ho interpreti com vulgui. Aquest terreny híbrid cada vegada m’agrada més. Una barreja de realitat i ficció, i el lector no té per què saber quina part està basada en fets reals i quina no. El que semblava inventat acaba sent real; i el que sembla real sol ser inventat. La vida ja és així, i explorar-ho en la literatura m’agrada molt. Potser això també té a veure amb l’edat, però m’hi trobo molt a gust amb aquest gènere híbrid. I ens pot avançar en què està treballant, ara? Tinc coses, però m’ho vull prendre amb calma. A mi no m’agrada gaire la fressa. Quan hi ets t’ho passes bé, però... Ara han vingut aquests dos llibres tan seguits, i entremig vaig publicar el Escrits lluçanesos. Fogueres al poblat... Jo faig classes de novel·la a L’Ateneu, i la novel·la és novel·la, però també he anat descobrint que pots aplicar les tècniques a diferents terrenys, i llavors que ho jutgi el mateix lector.

“Tot és aproximació literària”

Dones al volant de l’autobús

Una finestra oberta a Mar Lodj

Tradició, territori i qualitat

Arrenca l’any 35 a la Superdivisió

LA PREGUNTA

Creu que s’ha de prohibir la compra d’habitatge als fons d’inversió?

Important dispositiu policial a la zona de Muntanyola

“Mai he tingut una oposició tan bel·ligerant. No han acceptat els resultats”

El regidor d'Esports de Calldetenes fa fora el Riudeperes del camp de futbol

Unió de Pagesos veu la nova planta de mozzarella de Tarradellas una oportunitat per revaloritzar la llet

Demanden l’Ajuntament de Setcases per aplanar el camí al telecabina de Vallter

Obriran a Manlleu un OneDiR, el segon a Osona després del de Vic

Mor Marcel Miquel, referent de la divulgació històrica de Sant Joan de les Abadesses

Detenen a Muntanyola un dels homes fugats aquest dijous a Sant Feliu de Guíxols

Sant Pere i Sant Vicenç es queden amb molt poques hores de metge, i amb el CAP de Torelló saturat

Multen amb més de 17.000 euros un camioner a l’Eix per fer massa hores al volant