L’ermita de Santa Perpètua, situada al terme municipal de Gurb, s’ha salvat de la ruïna gràcies al treball d’una trentena de voluntaris, que durant més d’un any han treballat per recuperar-la. Les obres van culminar el cap de setmana passat amb una festa d’inauguració.
L’edifici actual de l’ermita, segons l’historiador Antoni Pladevall, és el resultat d’una profunda reforma feta al segle XVII o XVIII sobre una antiga església que estava documentada ja al segle XIV.
Santa Perpètua ha estat durant molts anys un lloc de romiatge per als pobles de l’entorn, sobretot de Gurb, Sant Bartomeu del Grau i Santa Cecília de Voltregà. Durant els últims anys, aquests pelegrinatges van ser menys freqüents, la vegetació va créixer a redós de l’ermita i sobre les seves mateixes parets i tot l’edifici perillava.
D’això se’n van adonar gent com en Jaume i la Fina Vila, fills de Santa Cecília de Voltregà i amb vinculacions sentimentals a l’ermita, ubicada en una finca que antigament era propietat de la família. “Hi tenim un lligam, sempre ens l’hem sentit nostra”, afirmen.
Aquest motiu els va moure a emprendre la restauració, després de parlar-ne amb el Bisbat de Vic. Els treballs van començar l’agost del 2011, amb l’ajut de voluntaris que es van anar incorporant a les diferents tasques. “N’han sortit per a tot: paletes, pintors, fusters…”, explica Fina Vila.
El primer pas va ser desemboscar tot l’entorn amb l’ajut de maquinària. Una vegada feta aquesta feina, es va atacar l’edifici, d’estructura rectangular i coronat per un campanar d’espadanya. Es van repicar les parets –que tenen un metre de gruix– per treure restes d’arrebossat i deixar la pedra vista, es va arreglar una esquerda a la façana nord i es va reparar la teulada sustentada per bigues de roure. “No hauria aguantat gaire més”, constata Jaume Vila.
Al voltant de l’edifici, a manera de banc, s’ha construït un pedrís, i per dins s’han sanejat també les humitats de les parets, abans de repintar tot l’interior, seguint la senzilla decoració ja existent. Tota la feina s’ha fet gratuïtament o cobrant el mínim pel material, “i amb molt bona avinença entre tothom”, diu Jaume Vila.
Gràcies a això, el cost total de l’obra se situarà entre 7.500 i 8.000 euros, una quantitat petita en comparació amb l’obra. Es va obrir un compte bancari on s’han anat rebent aportacions que permetran pagar la major part de l’obra “i també comptarem amb algun ajut del Bisbat”.
Els promotors de la restauració esmenten fins i tot el cas d’un avi de Manlleu, amb més de 80 anys, que quan va veure com estava quedant “es va emocionar i es va posar a plorar”. Al cap de poc, els feia un donatiu.
L’ermita de Santa Perpètua existia com a mínim des del 1356 en què consta esmentada en una butlla del papa Innocenci VI. Al segle XVI consta que hi vivia un ermità. A l’interior, l’única peça destacada és la imatge de santa Perpètua, de factura gòtica, si bé repintada modernament, que va ser donada a l’ermita en època moderna. Després de la Guerra Civil, s’hi havia col·locat una imatge nova que actualment és a l’església de Sant Cristòfol de Vespella.
{{ comment.text }}