Un metge que ha deixat empremta

“El Dr. Grau va saber guanyar-se el cor dels pradencs a través de dues armes importantíssimes per a un metge de poble: un ull clínic gairebé infal·lible i una voluntat de servei que el feia estar pràcticament totes les hores de la setmana a disposició de tothom.” És un fragment del llibre Del Pallars al Lluçanès. Crònica, en píndoles, del Dr. Grau, que s’acaba d’editar i que recull bona part de la trajectòria, vivències i anècdotes de Josep Grau Torrodà, metge de Prats de Lluçanès durant 55 anys. El llibre és obra del pradenc Lluís Vila, autor de diverses publicacions relacionades amb el Lluçanès que a la vegada ha estat alcalde de Prats. “Al setembre es van complir els 25 anys de la mort del Dr. Grau i l’abril passat va fer 80 anys que va venir al poble”, comenta Vila, que explica que ja feia temps que hi havia previst un llibre sobre la figura del Dr. Grau i que amb motiu d’aquests aniversaris es va decidir tirar endavant. L’edició ha anat a càrrec de la Fundació Dr. Grau, entitat que va crear l’any 1998 Teresina Grau, germana del Dr. Grau, amb l’objectiu de complir el seu desig de continuar servint la comunitat més enllà de la vida. El llibre es va presentar el passat dia 20 de febrer. Josep Grau Torrodà va néixer a Tremp, al Pallars Jussà, l’any 1909. Després de cursar els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona, l’any 1935 es va establir a Sant Boi de Lluçanès com a metge. Al cap de poc va esclatar la Guerra Civil espanyola i se’n va anar al front, on va poder adquirir experiència en cirurgia i traumatologia. L’any 1940 va tornar a Sant Boi i l’any següent va ser destinat a Prats, on va exercir de metge fins a la jubilació, l’any 1979, i a partir d’aquell moment va continuar fent visites privadament a casa seva. El Dr. Grau, que també va visitar a altres municipis de la rodalia, va morir l’any 1996. Vila assenyala que el Dr. Grau va tenir “molt prestigi” tant al poble com entre els companys de professió. Atenia parts, sabia diagnosticar i tractar les anomenades febres de Malta –que es van estendre durant la postguerra–, realitzava operacions quirúrgiques i era especialista en l’atenció d’esquinços i luxacions, entre moltes d’altres destreses. “Venia gent de tot Catalunya a curar-se amb ell”, diu Vila. Entre les vivències i anècdotes que recullen les 160 pàgines del llibre, l’autor destaca l’homenatge que li va retre el poble l’any 1966 amb motiu dels 25 anys de l’arribada del metge al Prats. “El Dr. Grau tenia cert prestigi i semblava que després de 25 anys podia tenir altres aspiracions professionals”, comenta Vila, que explica que se li va fer un sopar en què van participar més de 400 persones, que van omplir l’Orient. A més, se’l va nomenar fill adoptiu del poble i l’any següent es va inaugurar una font que porta el seu nom. Tot, per demostrar el suport del poble a la tasca del doctor. Vila ressalta també el paper de la Fundació Dr. Grau, que continua activa i que presideix el Dr. Josep M. Garcia-Talavera. Entre les seves activitats destaca el suport als estudiants del territori. En aquest sentit, des del 1999 es lliura el Premi Dr. Grau al millor estudiant de Batxillerat de l’institut Castell del Quer i dels pobles on va exercir el protagonista del llibre. La publicació inclou una gran quantitat de fotografies i documents.

Un metge que ha deixat empremta

Irene Solà i Maria Àngels Anglada entre les autores catalanes més traduïdes des de l’any 2000

Paulo Freire i la pedagogia de l’oprimit

Perilla el format fisic dels videojocs?

Cap de setmana musical al Moianès

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Bon viatge, Sergi

Un llamp fa caure un excursionista per un precipici a Setcases

Aquests són els beneficis de beure cafè

De Vilanova de Sau a la NASA

La detinguda per apallissar un home a Torelló és la llogatera que temia perdre el pis on vivia

Detecten un augment de les consultes pel control obsessiu del son amb rellotges intel·ligents, sobretot entre els joves

Els rellotges de la catedral i l’ajuntament de Vic, sense toc

Carles Viñeta, de Vic, completa amb èxit la travessa de l’Estret de Gibraltar

Accident entre un cotxe i una furgoneta a la C-17 a Balenyà

“Fa quatre dies vam dinar en un restaurant que avui ja no existeix”