El drac de Sant Jordi entrava a la plaça Major de Vic cap a 2/4 de 8 del vespre, encara amb retalls de cel blau. Amb prou feines havia passat un quart d’hora que en sortia cames ajudeu-me enmig d’un intens ruixat amb ventades. El resum perfecte d’un Sant Jordi condicionat pel temps d’una punta de dia a l’altra, amb la gent aprofitant els moments en què apareixia el sol per sortir a buscar llibres i roses. Perquè hi havia ganes de Sant Jordi, malgrat…
{{ comment.text }}