La figura del campdevanolenc Lluís Orriols Bori (1913-1944), més conegut com el capità Bori, havia caigut en l’oblit fins ara. Han passat més de vuitanta anys des que va morir afusellat per les tropes franquistes, però aquest heroi anònim de la Segona Guerra Mundial ja ha rebut l’homenatge que mereixia. Un record en forma de placa explicativa del paper que va prendre en el conflicte bèl·lic i que està ubicada a l’Espai 1 d’Octubre del municipi. El reconeixement no hauria estat possible sense la insistència i perseverança de Laura Mas, que ha passat 30 anys investigant sobre els fets i ha estat l’artífex per conèixer tots els detalls de la història, l’Amical d’Antics Guerrillers de Catalunya, el Memorial Democràtic i l’Ajuntament de Campdevànol.
Per entendre la figura del capità Bori, abans s’ha de conèixer la de Josep Mas Tió (1897-1946), de Sant Pere de Torelló. Era l’avi de Laura Mas i es va enamorar d’una teixidora de Ripoll, on es va instal·lar i va tenir dos fills. Mas Tió era un dels milers de republicans que van participar en la lluita contra el nazisme, donant suport a la causa aliada. Va ser tinent coronel dels maquis, militant del PSUC i comandant de les Forces Franceses de l’Interior (FFI). L’Europa dels anys quaranta era una “presó gegantina” i només es podia sortir per alguns punts i un dels més importants era la travessa dels Pirineus per arribar a la península Ibèrica i d’allà, al nord d’Àfrica. Molts dels combatents també anaven a Portugal per viatjar fins a Anglaterra i unir-se a les forces de la França Lliure del general Charles de Gaulle. Mas Tió era una de les persones que ajudava a fer aquests viatges clandestins.
■ UNA RUTA INFERNAL
El camí que havien de recórrer els passadors i els acompanyants era llarg i dur: més de trenta hores de marxa efectiva. La ruta del comandant Mas Tió, que durant anys semblava una llegenda, començava a l’estació de Quilhan (Occitània). D’allà, es movien fins als refugis de Perpinyà i, després, es dirigien cap a Axat i Querigut. El grup de Mas Tió els guiava passant per les cases de suport de Puigbalador, Formiguera i Montlluís. La següent parada era a Sallagosa i, seguidament, a Rouet, on va viure l’esposa del protagonista, Montserrat Mas (s’havien establert allà des de Ripoll). Abans de pujar al Puigmal, passaven per un mas. El Pas dels Lladres era un dels punts més crítics i perillosos, amb neu i glaç a l’hivern. “Menjaven terrossos de sucre amb conyac per no congelar-se”, explica la neta. De fet, el seu pare, Josep Mas i Mas (1924-2017), no va portar-los mai a fer una excursió per la zona, perquè “els feia molt respecte”.
Al Ripollès, passaven per Planoles; Campelles, on tenien el suport de Pere Guillemat, i arribaven al final de la ruta a Campdevànol. Tot i que just abans passaven pel Mas Barricó, que l’anomenaven Can Robespierre. La ruta forma part dels Espais de Memòria del Memorial Democràtic i és la tercera del conjunt de rutes que hi ha al Ripollès i la Garrotxa. A Campdevànol, hi havia dues cases de suport. Eren famílies disposades a acollir, amagar durant unes hores i donar menjar als que travessaven la frontera i “s’hi jugaven la vida”. N’hi havia una a Can Fajula a partir del 1939, en una casa de pagès a la banda dreta de la carretera venint de Ripoll. Mentre que el 1943 va afegir-s’hi la de Rosa Orriols Armengol, la mare del capità Bori, el principal lloctinent de Mas Tió. Per aquesta ruta, hi passaven els nois francesos que volien arribar als llocs esmentats abans. Arribaven jueus, polonesos i holandesos espantats que fugien del nazisme, però també aviadors anglesos que havien caigut a França i no podien sortir d’allà sense passar per la frontera. A mesura que avançava la guerra, molta gent feia la ruta a la inversa i entrava cap a l’Estat francès. Entre tota la gent que van ajudar a creuar, el passatge més mediàtic va ser el de la dona i l’únic fill del general Jean de Lattre de Tassigny, que va ser un dels últims mariscals de França vius.
■ LA MORT DELS HEROIS
El capità Bori va ser detingut el 23 de setembre de 1944 per l’exèrcit franquista prop de la Creu de Ginebre, a la Serra de Sant Marc. La família només sabia que el van portar a Ripoll. El van apallissar i va aguantar dies de tortura sense donar cap nom ni revelar on amagaven les armes. Només al final, sí que va dir que ho havia fet sota les ordres del comandant Mas Tió, que era l’únic nom que sortia als papers que li van trobar i, per tant, no el comprometia. Va ser condemnat a mort després de ser jutjat en un Consell de Guerra i afusellat el 28 de novembre de 1944 al Camp de la Bota de Barcelona. Mas Tió va ser ferit el 16 de març de 1946 al sud de França i va morir l’endemà. “La premsa francesa el tenia com un heroi, però aquí van atribuir-li totes les maldats”, recorda Laura Mas. La seva família va marxar a Veneçuela i, fins ara, no van tornar a contactar amb la de Bori. La història es farà més mediàtica l’any vinent, ja que estan preparant un documental sobre els fets, segons detalla el president de l’Amical d’Antics Guerrillers de Catalunya, Raül Valls. El republicanisme reneix al Ripollès amb la restauració dels herois anònims.
