La colla dels Escudellers de Castellterçol fa anys i panys que prepara l’escudella amb motiu de la festa que porta el mateix nom i que se celebra cada dimarts de Carnestoltes, festiu local des del 1990. Ben d’hora al matí, a les 7, es reuneixen per començar a preparar aquest dinar que serviran per a tots els ciutadans i curiosos que s’acosten a la plaça Prat de la Riba, el dimarts 21 de febrer.
Primer descarreguen el camió i condicionen els espais per anar fent el foc i col·locar les 28 calderes, d’uns 60 litres. Mentrestant en unes altres calderes s’hi van coent les diferents carns amb el llard, l’oli i les espècies. Un cop l’aigua de la resta de calderes ja bull, s’hi tira la carn cuita, s’arregla de sal i pebre, i es deixa que la barreja vagi fent el xup-xup. Quan falten 20 minuts per servir l’escudella s’hi afegeixen l’arròs i els fideus. Tot un ritual. Una fumera i flaire característiques indiquen que ja gairebé l’escudella està a punt. La feinada, però, comença molt abans: el dissabte previ es fa una neteja acurada dels estris, i la vigília, quan es prepara la plaça per acollir tota la instal·lació.
Molt puntualment, si tot va bé, a la 1 del migdia es procedeix al repartiment d’unes 6.000 racions, amb uns enormes cullerots de tres quarts de litre de capacitat. Tothom porta el seu recipient perquè li omplin de forma gratuïta, en un repartiment que no sol durar més de 20 minuts. “Com a novetat seguirem el mètode de distribució que vam iniciar l’any passat, per les restriccions pandèmiques: dues tandes, de 13 fileres cada una. Ens va funcionar molt bé”, explica Miquel Catot, president de l’entitat. Segons afirma el mateix president, al llarg dels anys s’han anat millorant diferents aspectes de la festa. Per exemple, a partir de l’any 2005, per raons de salubritat, es van anar substituint les calderes d’aram, que eren dels veïns, per unes d’acer inoxidable, propietat de l’Ajuntament (els recipients inicials tenien l’inconvenient que eren de mides diferents i alguns estaven molt malmesos). Al llarg dels anys també ha canviat l’espai on es cuina i es reparteix l’escudella, que inicialment es feia a la plaça vella amb ingredients que recollien per les cases del poble; després es va passar a cuinar al Call de l’Escudella (un carreró antic al mig del poble); i des del 2008 l’entorn és la plaça Prat de la Riba. Un espai gran i cèntric que permet que tot el procés sigui més visible. A més, amb les taules i cadires que hi ha instal·lades es promou que tothom dini allà mateix. També han modificat la manera de cuinar l’escudella, l’han “afinat”. “Abans es feia a ull, ara tenim dues persones que cuinen i s’ho miren molt. Està més professionalitzat i pautat”, diu Catot. Paral·lelament a l’elaboració de l’escudella es preparen activitats que complementen la Festa de l’Escudella, com l’esmorzar popular o diversos tallers.
Aquest àpat és típic a diversos llocs del país, però a Castellterçol és ben particular. És, probablement, l’únic de Catalunya que no fa servir verdures. A més, té fama de ser grassa i consistent. Tot i que s’ha modificat algunes quantitats de la recepta, com el llard, per fer-la més equilibrada. “Ara fa goig. A les trobades de la Federació ens coneixen com els professionals. L’escudella que fèiem quan vaig entrar i la que fem ara ha millorat en molts aspectes: equilibri, greixos, cocció, etc.”.
{{ comment.text }}