La 22a edició de la Marxa dels Vigatans, organitzada novament per Òmnium d’Osona i el Lluçanès a les portes de la Diada Nacional, va reunir aquest divendres al vespre unes 600 persones a Vic, seguint el ritual de la rebuda solemne a la vintena llarga de columnes a la plaça Major, vingudes de diferents punts d’Osona i del Lluçanès, i una entrada conjunta la plaça de la Catedral, on es va fer l’acte central de la commemoració.
Rebuts al so de les gralles, els participants van tenir una primera salutació de l’exconseller i expres polític Quim Forn, membre de la junta nacional d’Òmnium, en una dura intervenció contra la legitimació “d’un govern de 155”, en al·lusió a l’executiu “espanyolista” que encapçala Salvador Illa al capdavant de la Generalitat, amb el que es normalitza, va dir, la repressió que va patir Catalunya a partir dels fets de 2017, amb el referèndum de l’1 d’Octubre.
Quim Forn, que va acabar recitant Assumiràs la veu d’un poble de Vicent Andrés Estellés en el centenari del seu naixement, va fer una crida a no caure en l’imaginari que ja s’ha passat pàgina “que alguns volen inculcar”, sinó que la lluita per la independència continua.
I d’aquí, va dir, la cita a Estallés: “Potser et maten o potser se’n riguen, potser et delaten; tot això són banalitats. Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble. I tu, greument, has escollit. Després del teu silenci estricte, camines decididament”.
L’habitual diàleg entre l’homenatjat de la Marxa d’aquest any, Xavier Roviró, i l’infant, que en aquesta ocasió va ser Abril Villanueva, de 13 anys, va donar pas a la recreació dels fets des de 1705 fins a 1714, des de la gestació del Pacte dels Vigatans a l’ermita de Sant Sebastià fins als Decret de Nova Planta que va acabar amb les llibertats de Catalunya per part de Felip Vè.
Amb el manlleuenc Xavier Boada en el paper de Felip Vè, que apareixia en vídeo, Laura Sitjà i Júlia Cervera, com a reina Anna d’Anglaterra i Elisabet Cristina, respectivament, i Eudald Planchart i Jordi Colom representant l’aixecament del poble, els balcons de la plaça de la Catedral van convertir-se en extensió de l’escenari, també amb l’aparició final d’alguns figurants.
La commemoració es va tancar amb l’actuació d’Arnau Tordera interpretant La meva llengua, amb un clar missatge en defensa de la llengua catalana i reivindicant el seu ús, en l’actual context de retrocés que està patint en el conjunt del país.
[Més informació dilluns a EL 9 NOU]
{{ comment.text }}