Una petita experiència gastronòmica

"Quan fins i tot el pa es converteix en un dels protagonistes del menú, el nivell de la cuina parla per si sol" A diferència dels altres restaurants que he visitat per aquesta secció, La Coca no era cap descobriment. Ja hi havia dinat temps enrere en més d’una ocasió i, precisament per això, hi volia tornar. En guardava un molt bon record i, tot i les expectatives que això comportava, m’ha tornat a sorprendre gratament. Situat al polígon de Folgueroles, l'adreça podria fer pensar en un menú de migdia convencional, però tant l'espai com la proposta gastronòmica van per un altre camí. La Coca va obrir les portes l'any 2019 de la mà de la família Pascuet, la qual defineix el restaurant com un "espai de degustació". "Treballem amb un producte de qualitat i ens ho cuinem tot nosaltres. No comprem ni servim res preparat ni congelat", explica Marc Pascuet, un dels fills de la família. Aquesta filosofia es trasllada a un menú de migdia “amb tres o quatre opcions de primers i segons, pensat per oferir varietat, opcions saludables i plats per a tots els gustos”. De fet, no es tarda gaire a comprovar que no són paraules buides. Des del primer plat ja es percep aquesta aposta pel producte i per una cuina cuidada. La crema de pastanaga i coco és l’opció que més m’ha cridat l’atenció per començar l’àpat. És cert que la combinació pot ser arriscada, però el resultat és una crema molt equilibrada, de textura suau i sorprenentment lleugera, on la pastanaga i el coco conviuen sense que cap dels dos sabors domini el conjunt. Tots els segons passen per la brasa Josper, un dels trets distintius de la casa. Per variar una mica de les carns, em decideixo pel salmó. La decisió no podria ser més encertada. Feia temps que no en menjava un de tan ben cuinat: saborós, al punt just i acompanyat d'unes verdures, també a la brasa, que mantenen el mateix nivell de qualitat. I, si el sabor i el producte estan a l'altura, la presentació no es queda enrere. Hi ha un detall, però, que encara reforça més la personalitat i filosofia de La Coca: el pa. En molts restaurants és un simple acompanyament. Aquí, en canvi, la seva famosa coca d'elaboració pròpia es converteix gairebé en una protagonista més del menú. Arriba acabada de torrar, ben calenta i amb una textura cruixent que la fa irresistible. I, no és només una impressió meva. Solament cal mirar al voltant i observar com pràcticament totes les taules ja tenen la cistella buida. Els mèrits continuen també en les postres, totes elles casolanes. El pastís de formatge amb fruits vermells, destaca per una textura molt cremosa i lleugera que posa un final dolç a un menú que no abaixa el nivell en cap moment. La cura que hi ha darrere de cada plat podria fer pensar en un servei més lent. Però el ritme és àgil i els plats arriben a taula amb una rapidesa que també mereix ser destacada. Tornant a l’inici, anar a un restaurant que ja coneixes sempre té un petit risc: que tot sigui tan previsible que no et desperti res de nou. En surto amb la sensació que encara m'ha agradat més que les anteriors vegades. I, tot i que entre setmana hi ha opcions més econòmiques, poso en dubte que n'hi hagi gaires que ofereixin una millor relació qualitat-preu.

Una petita experiència gastronòmica

La fi de la moratòria obre la veda a l’ampliació de granges a Osona

La guerra en veu de dona

Detingut un conductor begut que va causar un accident en terme de Folgueroles

Vic promou un repte entre els treballadors per consolidar l’ús del català en l’atenció ciutadana

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi fumar als menors d’edat?

Dol a la Fundació UE Vic per la mort d'un jugador de 9 anys

Impulsen una campanya solidària per repatriar al Marroc el cos del nen de 9 anys mort a Vic

L’ofici de construir un bon menú

Una vaca entra dins d'un bar de Ribes

Incendi al marge de la carretera de Manlleu

Troben una persona morta a l'interior d'una autocaravana a Tona

La plantilla de Leche Pascual a Gurb desconvoca la vaga i la protesta a Madrid davant d'una nova oferta de l'empresa

“És important no perdre mai la humanitat, perquè darrere de cada diagnòstic hi ha una persona”

“Tornaria a ser metge, ha estat la feina de la meva vida”

Què diu de nosaltres la tragèdia dels dos bessons ofegats a Manlleu?