Tothom fa coses a la recerca d’obtenir l’alegria d’allò que porta a terme. Una de les experiències que gairebé la majoria intenta fer en algun moment és un viatge que el porti a un lloc notablement distant, amb una altra manera de fer, amb la intenció de conèixer les característiques del territori i la seva gent i, segurament, assolir un cert grau de plenitud satisfactòria.
La màxima aspiració és tenir un bon viatge, poder-ne explicar coses fantàstiques i fer-ne recomanacions emfàtiques que convidi l’altre a emprendre’l, per aconseguir i compartir una bona dosi d’alegria. Com si se’n pogués escriure un llibre de viatges, no pas una guia, sinó un d’aquells que, amb la narració, recullen les aventures viscudes, inclouen paisatges èpics i dosis d’elements fabulosos, per crear aquella necessitat d’anar-hi.
Sigui quin sigui el seu final, s’espera que el viatge surti rodó, que retorni allà on va començar.
De totes les coses necessàries perquè el viatge esdevingui rodó, la més crucial és el temps. I, en aquest cas, n’hi ha de dues variants: el temps de la durada i successos del viatge, aquell que es pot mesurar amb fenòmens aliens com el cicle lunar o el curs de les estacions; i l’altra variant que també cal tenir en compte a l’hora de fer un viatge és el temps meteorològic. Cal preveure que les condicions siguin les millors possibles per al desplaçament i l’estada al lloc triat.
En definitiva, ara és un bon moment per emprendre un viatge. Només cal decidir on anar i com arribar-hi. Prioritzar el trajecte, el camí que recorre una persona per anar d’un punt a un altre. I aquest el podem fer de moltes maneres: compartint vehicle; amb avió, com a mitjà més utilitzat; passant pel cotxe, que sembla oferir més llibertat de decisió; o amb la bicicleta, que transforma el viatger, facilita el desplaçament i el transport de la càrrega i, sobretot, és el més sostenible, redueix sensiblement l’impacte ambiental del trajecte.
I la millor manera, per mi, si vols establir una connexió total amb el viatge, i anar a tot arreu amb el temps que tinguis i calgui, és anar a peu. Això sí, cal tenir clares les capacitats de cadascú per arribar a un destí possible i no fer de l’intent un sacrifici.
Per a qui vulgui fer un breu viatge i gaudir d’una excursió amb tot el que et vas trobant, pujar una muntanya del Pirineu és una bona opció. Possiblement, les primeres a donar-te la benvinguda seran un ramat de vaques remugant; passen de tu, però són ben conscients que fas camí pel seu entorn. I llavors, quan aixeques la vista de terra i mires el coll per on has de passar per arribar al cim, hi veus la lluna i, a sota, uns excursionistes que, com tu, sembla ben bé que també hi volen fer camí.
Enamorat per la bellesa del moment segueixes el camí de pujada i de baixada per tornar al punt de partida. Vols arribar a casa per explicar que avui has fet un viatge a la lluna, un viatge ben rodó.
