La cultura popular està tenint especial presència en aquesta arrencada de la festa major, amb un protagonista destacat: el Lleó. Es tracta de la nova figura que, des d’aquest divendres, ha passat a formar part del bestiari popular de la ciutat.
La peça havia estat pràcticament un any esperant el seu moment, després que l’any passat, amb la suspensió de les festes i el seguici, es decidís ajornar un any el seu bateig. Aquest divendres la plaça de la Catedral es va omplir per donar-li la benvinguda.
El projecte es va encarregar fa un parell d’anys a un dels obradors d’imatgeria festiva més genuïns del país, el Taller d’Escultura Casserres, de Solsona, que avui comanda Sessa Casserres, tercera generació de tota una nissaga de mestres geganters. La proposta que els va arribar de Vic era molt concreta: crear un lleó a imatge i semblança d’un dibuix que data de 1664, el més antic que es conserva d’una peça festiva de Vic. Aquest esbós l’havien localitzat Roger Albert i Joan Miquel Merino –que estan treballant en un projecte editorial per documentar la història de la imatgeria festiva de la ciutat–, en un dels llibres d’actes del Gremi de Blanquers que es conserva a l’Arxiu Episcopal. Aquell antic lleó, que es va construir amb motiu dels actes d’inauguració de la Pietat, hauria funcionat una desena d’anys. De fet, la presència d’un lleó al seguici de Vic va ser habitual entre 1601 i 1801. La corona que llueix ha estat fet a l’històric taller Garreta, de Vic.
De la comparsa que el farà sortir se n’encarregarà l’Associació de Veïns del Remei. La figura també va estrenar música i dansa pròpies, composta per Lluís Toran. El mateix divendres també es van presentar els recuperats gegants centenaris.
{{ comment.text }}