Quan Ferran Domènech va arribar a Kobane era l’any 2019, i ho feia com a periodista freelance i també amb intenció de cooperar com a voluntari. Quan en va marxar, al cap de dos anys llargs, ja tenia clar el projecte de fer un documental per explicar què estava passant al Kurdistan sirià. Fa pocs dies, s’estrenava oficialment al Festival Protesta, a Vic, Kobane, aixecar-se, en una projecció que omplia l’Espai ETC.
Domènech és graduat en Publicitat i Relacions Públiques, i al cap de poc de ser a Kobane –una ciutat més o menys de la mida de Vic– va veure “històries potents” que mereixien ser documentades. “Coneixent la realitat, vaig començar gravant petits vídeos per tenir el testimoni de la gent”, explica. El material donava de si, i va ser evident que podia convertir-se en un documental. Era l’any en què s’ensorrava el que quedava de l’Estat Islàmic, però la zona estava sotmesa a la pressió militar de Turquia. “Tot i que l’Estat Islàmic estava derrotat militarment, va ser un tema molt present en els dos anys que vaig estar allà perquè seguia havent-hi cèl·lules dorments i hi havia constantment atemptats i atacs.”
Viure a Kobane i el seu entorn, la regió de Rojava, durant un temps llarg va ser clau per poder explicar-ne la realitat amb coneixement de causa. “Vèiem molts periodistes que venien, feien els seus reportatges i marxaven, i no era el tipus de feina que volíem nosaltres”, explica el manlleuenc. Van aprendre l’idioma kurd, van conversar amb la gent i es van introduir en la realitat de Kobane. “Són moltes coses les que hauríem volgut abraçar, però vam poder veure per on volíem enfocar el documental.” Eren un equip reduït de tres persones (el mateix Domènech com a director i guionista, Çiya Serekaniye com a productora i responsable de fotografia i Roger Cervantes com a tècnic de so) i van anar avançant en el recull de testimonis amb una línia argumental clara: el documental havia d’explicar que allà la resistència de l’Estat Islàmic havia anat associada a un procés de canvi, una revolució, i que les dones n’havien estat protagonistes destacades. “Han estat a l’avantguarda i això en el context de l’Orient Mitjà és molt rellevant, s’han trencat tòpics i han canviat moltes coses.” I no solament elles, sinó en particular la gent jove. “Han viscut l’Estat Islàmic, els atacs de Turquia, i s’enfronten amb el dilema de què fer.” Han aconseguit resistir, però la situació “segueix essent dura, i molts volen marxar”.
El context condiciona la vida de la gent jove, als quals el documental mostra en la seva vida quotidiana. Domènech compara el que està passant allà, salvant les distàncies, “amb el que va passar aquí l’any 1936, en què va haver-hi un buit de poder i un moviment el volia omplir creant les seves pròpies institucions”. L’alliberament de la dona o la democràcia directa són fonaments d’aquest canvi profund.
Ferran Domènech va tornar de la regió de Rojava cap a Manlleu ara fa aproximadament un any. Hauria volgut fer-ho abans, però va esclatar la pandèmia i, amb ella, les restriccions de moviments internacionals. “I ja estava bé allà!”, reconeix. Entre altres motius, perquè els efectes de la covid-19 no van ser tan greus com aquí, i en una situació com la que viuen el virus “era una de les seves últimes preocupacions”. Passar tant de temps en un lloc i establir-hi relacions vol dir que el vincle es manté. “Hi seguim treballant d’altres maneres, per exemple amb la difusió o amb el reconeixement del Parlament de Catalunya a l’Administració Autònoma del Nord i l’Est de Síria, que es va aconseguir l’octubre de l’any passat. Creant llaços entre els dos pobles.”
Kobane, aixecar-se té una durada de 40 minuts, i els seus autors, agrupats dins del col·lectiu Càmera Negra, el volen fer circular per altres festivals. Abans de Vic, ha tingut preestrenes en festivals a Colòmbia i l’Índia (va ser premiat al darrer Indian Cine Film Festival de Mumbai). “Estem oberts a les presentacions a què se’ns convidi, està tenint molt bona rebuda i després del temps i l’esforç que hi hem dedicat aquest és un moment dolç”, diuen. El projecte ha comptat també amb el suport de La Directa, el mitjà per al qual treballa actualment Ferran Domènech.
{{ comment.text }}