No cal haver protagonitzat una vida extraordinària per evocar una història extraordinària, sovint amarada de discreció i quotidianitat. A Xavier P. Trabal (Barcelona, 1969), historiador especialitzat en egiptologia i el nacionalsocialisme alemany, no li va caldre viatjar gaire lluny per trobar aquest fil d’inspiració. El tenia al seu propi arbre genealògic. La protagonista, una seva besàvia, Dolors Solà, filla de la Casanova d’en Riera, un mas de Granollers de la Plana, a Gurb. El resultat, una evocadora biografia “novel·lada”: La Dolors. Un raig de vida (1885-1936), publicada per l’editorial Círculo Rojo.
“La Dolors sempre havia estat present a casa meva; teníem una foto al menjador, amb el seu marit i el seus 12 fills, i la meva mare sempre en parlava amb carinyo, de la seva àvia”. Ho explicava Trabal dijous passat, durant la presentació del llibre a la Casa Pratdesaba de Vic. Amb tot, també havia constatat durant les trobades familiars de la branca Tarabal –a Osona ho escriuen així– que “ja gairebé ningú sabia qui era Dolors Solà”. Apassionat pel llegat rural català, es va animar a resseguir-ne la trajectòria, “per fer perdurar la seva memòria”. Durant tres anys va dur a terme un exhaustiu treball de recerca entre arxius de Gurb i Vic, però sobretot recollint el testimoni oral de les cases veïnes. Tot aquest material ha estat la base per recosir una “biografia novel·lada” de la Dolors, però alhora el retrat “d’un temps que s’ha esvaït, que ja no existeix”.Filla de Jaume Solà i Esperança Puntí, Dolors Solà va néixer l’any 1885 a la Casanova d’en Riera, on la seva família hi van fer de masovers durant un segle. Petita de vuit germans, la Dolors “va aprendre ben aviat que viure volia dir resistir, persistir i estimar sense condicions”. La mateixa Casanova d’en Riera i Cal Capellà, un mas situat just a l’altra banda de la carretera i on s’instal·larà un cop casada amb Bonaventura Tarabal –fill del Castell de Vilagelans–, esdevindran els epicentres d’un univers personal “molt petit, on el temps passava molt a poc a poc”.A la Dolors li tocarà afrontar moments “molt dolorosos”, com la mort de tres dels seus germans “pel tifus” o la de dos dels seus 12 fills. “Amb una determinació silenciosa, va sostenir el pes del seu món, governant el seu mas amb una fortalesa que no coneixia rendició”. Cada obstacle superat, cada dia vençut, “era testimoni del seu esperit indomable”, escriu Trabal, per a qui el dia a dia de la seva besàvia és, també, el retrat d’un perfil de dones que van sobreviure a una època “duríssima”, sovint implacable, “on viure era, per damunt de tot, persistir”. La Dolors va morir just abans que esclatés la guerra civil. Tenia 51 anys.“He disfrutat molt escrivint aquesta història”, confessava Trabal. De fet, un dels personatges “secundaris” del llibre ja li ha inspirat a enfilar una segona novel·la, que estarà ambientada en la mateixa època i a l’entorn d’una altra masia d’Osona. “Cada masia avui abandonada amaga, al darrere, històries marcades pel sacrifici, la resiliència i la tenacitat”, conclou Trabal, que fa un tmeps que impulsa un projecte de documentació de masies abandonades, “amb la mateixa voluntat de preservar la memòria i la bellesa d’un món que encara batega sota els pedres velles”.
Vides (extra)ordinàries
L’historiador Xavier P. Trabal novel·la la biografia d’una seva besàvia, Dolors Solà, filla de la Casanova d’en Riera de Gurb, com a retrat de les dones d’una època “que s’ha esvaït”
Notícies relacionades
