“Volem fer créixer l’ús del català a les aules, als patis o al menjador”

L’ús del català als centres escolars s’ha convertit en una preocupació i una prioritat de país. El Departament d’Educació ha recorregut a les universitats buscant idees i propostes, i la UVic-UCC s’ha posat al capdavant. Al costat de la Universitat de Barcelona (UB) lideren un projecte per impulsar la llengua pròpia de Catalunya a les aules i als patis. Llorenç Comajoan-Colomé, professor de la Facultat d’Educació i coordinador del grup de recerca Glossa, n’és el coinvestigador principal. És una obvietat que la situació del català en instituts i escoles ha canviat molt els darrers anys. En tenim dades que ho confirmen?Una pregunta interessant. Des de l’administració, en aquest cas el Departament d’Educació, se’ns va dir que no volien diagnosis. La diagnosi ja està feta. Fins i tot molts de nosaltres podem estar cansats de sentir-ne tantes, de diagnosis, sobre l’ús del català en centres escolars. Tenim un munt de dades, públiques i no públiques, i sabem que hi ha hagut una davallada. Podem recordar les xifres?Sí. Unes dades que es fan servir molt són les del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu. L’any 2022 fa una enquesta a 3.500 alumnes de 54 instituts de Secundària. Se’ls demana, per exemple, en quina llengua se’ls adrecen els docents a les aules, en quina parlen amb els seus amics... En destacaria tres dades ja prou conegudes. El 50% diuen que els professors parlen català a l’aula sempre o gairebé sempre, més del 30% ho fan sovint. Quan els demanen en quina llengua fan els treballs de grup, el 34% afirmen que mai o gairebé mai fan servir el català. A la pregunta sobre la llengua de comunicació al pati, el 47% reconeix que no parla el català mai, o gairebé mai. Sembla ser, doncs, que els docents sí que fan servir força el català: si sumem els que ho fan sempre i els que ho fan sovint, estem per sobre del 80%. Però els alumnes, dins de l’aula, fan servir principalment el castellà i quan surten al pati, sobretot. Hi ha molts matisos, evidentment (ciutats petites o grans, procedència de l’alumnat...) però és el retrat que hi ha, confirmat per altres estudis semblants. Per això el Departament decideix moure’s?Es fa una convocatòria, s’adrecen als grups de recerca per demanar què proposaríem com a intervenció per fomentar l’ús del català. Entenem que el que surti d’aquest estudi serà pensant no només en els estudiants, sinó també en els docents, i no només en l’aula, sinó en el pati?Exacte. Una part interessant del projecte és que el volem treballar amb els docents, amb la seva col·laboració. Va de baix cap a dalt, i parteix de la pràctica. I també hem de pensar una estratègia per a dos espais fora de les aules: el pati i el menjador escolar. Hi ha força evidències que en activitats extracurriculars, algunes de les quals es fan als centres mateix i altres fora, el català també va minvant. No és inexistent, no ens deixem emportar pel pessimisme absolut, però estem a la baixa. "No calien més diagnosis. Ja sabem que hi ha una davallada" Veig que no volen que se’ls percebi com els acadèmics que venen a dir què s’ha de fer...De cap manera es tracta de desembarcar en un centre i dir: “Ara haureu de fer tot això”. Hi ha un pla per col·laborar, donar una formació a tot el centre i veure, al cap d’un temps, quin impacte tenen les mesures. Està bé que incloguin el menjador, un espai de les escoles fora de l’horari lectiu. Els alumnes hi passen moltes hores.Són espais de socialització, i la llengua és socialitzadora. Són espais que costen una mica més d’estudiar. Serà interessant provar-ho, perquè no conec gaire estudis que ho hagin tractat. Quina serà la mostra del seu estudi? És a dir, a quins centres i de quines poblacions aniran?Forma part del disseny inicial del projecte. Se’ns va dir en la convocatòria que aquest havia de ser un estudi quantitatiu, amb números. S’ha de poder quantificar l’impacte del programa que dissenyarem. I que havia de ser quasi experimental. Què vol dir? Que hem de poder demostrar que aplicant una sèrie de mesures hi ha unes millores, comparant amb la no aplicació d’aquestes mesures. Agafarem vuit centres de l’àrea metropolitana de Barcelona, quatre d’Infantil i Primària i quatre de Secundària, on farem la intervenció. I vuit centres més, comparables als anteriors, on no es farà. I es veurà què passa. Podrem dir: “Si no fas res, passen aquestes coses i si ho fas, hem millorat”. Ho veurem amb indicadors: el percentatge d’ús del català al pati, per exemple. Estan fent una innovació?És una metodologia complexa, que no s’ha fet gaire en la sociolingüística catalana. S’han fet estudis menys quantitatius, centrats en dades qualitatives, menys mesurables. Reconec que és un repte per a aquest projecte: mesurar l’ús de la llengua de manera acurada, i tenint en compte la diversitat de centres. En sortiran mesures generalitzables a tot el país?La convocatòria ja explicava que aquest era l’objectiu: la implementació d’un programa amb determinades característiques i amb la idea que es pugui exportar. Generalitzable a tots els centres? Seria molt arriscat dir-ho, però sí a centres d’una casuística semblant: els de complexitat mitjana, alta o molt alta. Certament, avui en dia en la recerca és molt important l’impacte. És a dir, quina repercussió social ha de tenir un projecte. En aquest cas, el foment de l’ús d’una de les dues llengües oficials de Catalunya. Són diners públics, i per tant han de beneficiar la societat. "Si veiem que el català és el que sempre hi perd, vol dir que cal fer algun canvi" El seu programa ja té nom, fins i tot.Es dirà TuCAT. Perquè posa l’accent en el destinatari: aquest tu és el docent, és l’alumne... apel·lar a la responsabilitat de tots, la individual i la de grups. Els mestres i professors tenen eines per afrontar la diversitat lingüística amb què es troben ara, i fer-ho en català?Un dels pilars del projecte és fer una formació. O una actualització. De fet, els docents novells estan força formats: els de Secundària han fet un màster, els de Primària han fet hores i hores de pràctiques. Però n’hi ha que tenen un munt de tasques per afrontar en el seu dia a dia i des del punt de vista sociolingüístic no han fet algunes reflexions o n’hi ha que venen d’entorns diferents als que els ha tocat exercir. Hem de fer una actualització d’estratègies i coneixements sociolingüístics, i de la seva relació amb l’aula i el centre. Per inèrcia, pot haver-n’hi que es passin al castellà dins de les aules?Per inèrcia, és a dir, que gairebé ni s’adonen que canvien de llengua o que els seus alumnes estan fent el seu treball parlant tota l’estona en castellà. És esperable, i potser normal, però contradictori amb el nostre sistema escolar, que es basa en la premissa que els alumnes han de sumar llengües. Els que tenen com a llengua de casa el castellà, per exemple, anant a escola han de poder sumar el català. I tenir el domini ple de les dues llengües a l’acabar. Al final, es tracta que contrastin la seva percepció amb la realitat dels centres i de l’entorn. I si veiem que el català és la llengua que sempre hi perd, vol dir que cal canviar alguna cosa. Hi ha pares catalanoparlants que veuen que els seus fills, quan estan en grup, canvien al castellà. Aquí deu ser més difícil d’intervenir-hi que amb els docents.Una de les potes d’aquest projecte és l’enfocament dialògic. Agradi o no agradi, que aquest és un altre debat, es fomenta que els alumnes facin els treballs en parelles o en grup. Però l’impacte d’usos de llengua que té això no és anecdòtic, és molt gran. Li explico un cas real: un estudiant de la Universitat va fer un treball de final de màster quantificant en un centre els usos del català i castellà durant una setmana. Assignatura de català. El docent no va canviar mai de llengua, va fer la seva feina, i els alumnes, fent el treball en grup, cent per cent en castellà. No cal elevar l’anècdota a categoria, però perquè vegi que d’evidències en tenim. A més, hi ha la pressió de tot el que consumeixen com a continguts, sobretot audiovisuals...I la demografia. A vegades sembla que oblidem que el català no és la llengua primera majoritària de la població de Catalunya. Aquesta pressió també hi és. No cal imputar-ho a la immigració, tampoc. Perquè hi ha una part de la població catalana d’origen que té el castellà com a primera llengua. Això explica coses. Que els alumnes prefereixin parlar castellà a l’escola pot ser esperable, en aquest context. El que no seria esperable és que els docents ben formats no fessin res quan es dona això. S’ha fet una gran feina, però en els últims anys hem vist que les coses no anaven com s’esperava. És lògic que el Departament d’Educació, en col·laboració amb les universitats, intenti redreçar-ho. Un lingüista amb experiència i un equip Llorenç Comajoan-Colomé és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i doctor en Lingüística per la Indiana University (Bloomington, Estats Units), on es va especialitzar en els processos d’adquisició del llenguatge. És professor del Departament de Filologia i Didàctica de la Llengua i la Literatura de la UVic-UCC. Actualment, coordina el grup de recerca Glossa, i anteriorment ho va fer amb el grup de recerca en Educació, Llenguatge i Literatura. Col·labora amb el Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Estarà al capdavant d’un equip del qual formen part també, per part de la UVic-UCC, els professors Pere Quer, Mariona Casas, Eva Tresserras, Vanesa Amat, Mia Güell, Berta Vila i Irene Solanich. Per part de la UB, la coordinació serà a càrrec de la doctora Alba Ambrós. A la fotografia, Llorenç Comajoan a la Facultat d’Educació. VicJordi Vilarrodà

“Volem fer créixer l’ús del català a les aules, als patis o al menjador”

La UVic-UCC obre el procés per al relleu del rector Baños

Tant de Vic com el pa de pessic

“Emboirats és la família que es tria”

Compaginar la carrera amb la feina

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

La sort, escadussera a Osona, el Ripollès i el Lluçanès

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

De no haver venut mai loteria a repartir mig milió d'euros

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

“Els diners marxen molt de pressa, encara que se’n tinguin molts”

Consignació d'11,7 milions d'euros de loteria de Nadal, amb furor del 57800 a Ripoll