“Al final t’hi acabes acostumant”

El cap de setmana passat, Martina Rusiñol (Sant Hipòlit de Voltregà, 2008) va competir, i guanyar, la Copa Generalitat que es va disputar a Alpicat (Segrià). Dissabte van vèncer l’CH Palau (3-5) i diumenge, amb una clara victòria sobre l’Igualada (1-4). Tot i no ser l’equip que li correspon per edat, Rusiñol va anar a ajudar el Voltregà B, i com a curiositat ho va fer amb el casc posat, tot i no ser obligatori. Aquest fet, doncs, la diferenciava de la gran majoria de companyes d’equip, com també de les rivals, que van jugar sense.

Per normativa de la categoria, a la Copa Generalitat no era obligatori el seu ús. Per què se’l va posar?
Jo jugo a la categoria Juvenil Fem17, en què sí que és obligat. A principi de temporada, els entrenadors ens van dir que quan anéssim a ajudar un altre equip, ens l’havíem de posar igualment, encara que en aquella competició concreta no fos obligatori.

Deixant de banda la insistència dels seus entrenadors, és partidària del seu ús?
L’any passat no hi estava acostumada i costava més, però ara és diferent. Al final t’hi acabes acostumant. Em sembla bé, i més veient els riscos i lesions que hi ha. Molts jugadors i jugadores no se’l posen per comoditat, però de protecció en dona.

Tant, molesta?
Al principi no hi estàs acostumada i, per exemple, quan mires la bola costa més a causa de les línies de ventilació que hi ha a la visera. Però, al final, és adaptar-s’hi.

Què en pensen la resta de companyes?
Recordo que en el primer partit d’aquesta temporada volíem sortir sense casc. Els entrenadors, però, ens van fer recular per posar-nos-el. Ara, ja ens hi hem acostumat i ens sembla bé.

I quan arribi a sènior, creu que se’l posarà?
No ho sé, encara no ho he pensat gaire. Els meus pares diuen que sí que ho faci i suposo que si amb les meves companyes l’anem portant, també ho faré.

Com veu el futur de l’ús del casc en l’hoquei sènior? S’acabarà imposant?
Penso que arribarà un punt en el qual portar casc serà el més normal, ja que ara, des de ben petits, se’ns ha acostumat així. Doncs no tindrà sentit jugar sense. Per contra, ara a sènior, passa a l’inrevés. I entenc que si sempre han jugat sense, se’ls faci difícil posar-se’l.