El bàsquet l’absorbeix. No és ni jugador ni tècnic, però des que el 1992 va entrar a l’ACB el bàsquet és la seva feina. Gerard Freixa és qui té l’última paraula a la Copa del Rei de bàsquet. Per alguna cosa és el director de la competició, el director d’events i també el director financer de l’Associació de Clubs de Bàsquet (ACB).
Només hi pot posar els peus en ocasions assenyalades i algun cap de setmana aïllat, però el cervell de la Copa del Rei és i segueix sentint-se de Sant Joan de les Abadesses, on té els pares i familiars. “La terra encara tira”, explica el santjoaní Gerard Freixa, conscient que la Copa del Rei l’absorbeix i “està agafant una dimensió molt important. És un projecte francament bonic i important per mi”.
Freixa es va posar al capdavant de la Copa l’any 2009 quan es va fer a Madrid. Des de llavors la dirigeix any a any, igual que ho fa amb la Supercopa d’Espanya. Des de llavors el creixement ha estat espectacular. L’any 2009 es desplaçaven unes 2.000 persones fins a la seu, l’any passat ho van fer 9.000. Aquest any, fent-se a Gran Canària, la xifra no ha estat tan alta. “Les enquestes ens diuen que el nostre espectador tipus és home, ve acompanyat d’amics i es desplaça amb cotxe i això a la península és fàcil però quan fas la Copa a una illa ja saps que no en vindrà tanta”, reconeix. La setmana després de la Copa –que va acabar diumenge amb una final vibrant entre Barça i Madrid– li serveix per recollir opinions de totes les bandes i fer valoració. Però ja no es pot encantar. Queda menys d’un any per la propera Copa del Rei i “l’ideal és poder començar a treballar-hi amb 18 mesos d’antelació”. “Això té una dimensió brutal. La Copa i la Lliga Endesa es retransmeten per televisió a 140 països. Si treus les lligues americanes (NBA, NFL, NHL, MBL) i evidentment el futbol, ja venim nosaltres”. L’audiència de la Copa, emesa íntegrament per la plataforma de pagament Movistar Plus, ha batut rècords. Més de 2,4 milions de persones l’han vist, un tretze per cent més que l’any passat.
La Copa ja genera 20 milions d’euros de retorn a la seu que l’acull i hi treballen més de 2.000 persones. Un èxit amb un regust ripollès.
