El triomf del treball, la constància i el perfeccionament

La majoria són patinadores del club de tota la vida o hi van arribar de molt petites i tenen en comú el fet d’haver practicat diferents modalitats de patinatge que els han permès adquirir la tècnica i les habilitats necessàries per acabar sent amb els anys les millors del món. Hores i hores d’entrenament i dedicació amb diversos entrenadors per arribar a assolir el màxim reconeixement a què pot aspirar qualsevol esportista. El títol de campió del món del CPA Tona als World Skate Games de l’Argentina en la modalitat de xou petit visibilitza aquests dies la feina dels diferents estaments de l’entitat al llarg de molts anys per assolir una fita que és històrica. Per això, l’emoció dominava dimarts l’arribada de l’expedició tonenca a l’esplanada de la Canal, on tant el grup petit com el gran –que va ser setè– van ser rebuts per familiars, amics i una representació de l’Ajuntament de Tona.

La majoria són patinadores del club de tota la vida o hi van arribar de molt petites i tenen en comú el fet d’haver practicat diferents modalitats de patinatge que els han permès adquirir la tècnica i les habilitats necessàries per acabar sent amb els anys les millors del món. Hores i hores d’entrenament i dedicació amb diversos entrenadors per arribar a assolir el màxim reconeixement a què pot aspirar qualsevol esportista. El títol de campió del món del CPA Tona als World Skate Games de l’Argentina en la modalitat de xou petit visibilitza aquests dies la feina dels diferents estaments de l’entitat al llarg de molts anys per assolir una fita que és històrica. Per això, l’emoció dominava dimarts l’arribada de l’expedició tonenca a l’esplanada de la Canal, on tant el grup petit com el gran –que va ser setè– van ser rebuts per familiars, amics i una representació de l’Ajuntament de Tona.

“Ser les millors del món és molt fort. Som una gran família i estem molt contentes. Encara no ens ho creiem del tot. Volíem fer podi però passar del sisè lloc de l’any passat al primer d’aquest any és molt fort”, confessa Anna Pujol, integrant del grup petit juntament amb les germanes Meritxell i Mireia Pena, Raquel Pelegrina, Julia Velasco, Sara Pérez, Carla Casas i Sergi Ortiz –tots osonencs– així com Paula Fontrodona, de Malgrat de Mar; Laia Buch, d’Olesa de Montserrat; Alba Oliver, de l’Ametlla del Vallès, i Pere Marsinyach, de Cardona, que exerceix al mateix temps d’entrenador juntament amb Zaida Ardit. L’expatinador, de fet, té un paper clau en aquest èxit i tots coincideixen que la seva arribada a Tona ara fa cinc anys va suposar un abans i un després. “En Pere és un crac i ja des del principi apuntava molt alt. Cada any hem anat pujant un graó fins arribar aquí”, detalla Julia Velasco. També el president tonenc Rafel Torres destaca que “s’implica tant que ha acabat posant-se a la pista i és molt creatiu, té molt esperit de treball i genera un ambient molt bo”, mentre que Raquel Pelegrina afegeix que “fan un equip molt bo amb la Zaida i han dedicat moltes hores a polir el ball. N’estem molt contentes”. El qui va ser campió del món júnior i dues vegades subcampió absolut es mostra satisfet amb el resultat. “Veure que arribes a dalt de tot per primer cop al teu club és un orgull enorme i no pots demanar més. Cada any hi ha hagut una millora i la satisfacció és molt gran”, comenta. Marsinyach té clar que el títol mundial és fruit de “moltes hores de creació, perfeccionar, fer l’attrezzo i preparació física” i també al fet que la peça, Artistic Project, és molt completa i té “història, argument, dificultat tècnica i de grups, tècnica individual, acrobàcies i attrezzo”.

La coreografia ja havia guanyat els campionats de Barcelona, Catalunya i Espanya i havia estat tercera a l’Europeu i des de llavors l’equip es va bolcar a millorar la seguretat i a perfeccionar la força a pista i el resultat va ser evident la matinada de diumenge, hora catalana. “L’actuació va ser especial per les vibracions entre nosaltres. Vam sentir una connexió que ens va fer guanyar. Aquest any més que mai hem estat tots tretze una sola persona i ens hem donat molt suport. Això es veu a pista”, detalla Mireia Pena. Així mateix la seva germana Meritxell explica que “a l’Europeu ja vam tenir bones sensacions però aquí ens anàvem a menjar el món. Ha estat diferent perquè teníem una pressió més però l’hem sabut portar molt bé perquè estàvem molt preparades”. Per a aquesta patinadora, a més a més, ha estat doblement especial ja que ha decidit deixar el patinatge per la dificultat de compaginar-lo amb estudis i feina. “És un canvi d’etapa que acaba de la millor manera”, celebra. En general, però, per a tot l’equip serà difícil superar la gesta des del punt de vista emocional. Alguns patinadors com Sara Pérez asseguren que “era l’objectiu pel qual vaig començar a patinar aquí”, mentre que d’altres com Carla Casas i Sergi Ortiz, que debutaven a l’equip, afirmen estar “en núvol” i que “guanyar recompensa tot l’esforç”. “Encara no sabem ben bé el que hem aconseguit perquè no ho hem assimilat”, afegeix el president Torres, que amb nou anys en el càrrec recalca que “no és flor d’un dia i no surt d’un any per un altre sinó de molta gent i temps”.

Portar el nom de Tona fins a la primera posició mundial ha fet que la fita hagi estat també celebrada al municipi. “El poble se sent emocionat. Altres vegades, Tona s’ha sentit en estat de xoc per notícies desagradables. Ara estem a l’altre pol. Potser la gent no us coneix ni ho ha vist però ha compartit l’emoció i sent agraïment i satisfacció”, els deia dimarts durant la rebuda en nom dels veïns l’alcalde, Amadeu Lleopart, que assegurava així mateix tenir ja ganes de veure les noves peces que presentaran la temporada vinent. I és que classificar-se per al Mundial ha fet que durant aquests mesos els dos equips tonencs hagin hagut de compaginar el perfeccionament de les peces de la temporada anterior amb la creació de les de la nova campanya. Les ganes per començar de nou hi són totes amb l’empenta que dona un títol com el que han aixecat, però les patinadores també són conscients de la dificultat que suposarà ara mantenir-se un cop s’ha arribat a dalt de tot. Són dies d’assaborir un èxit que per a moltes era un somni des de la infantesa però també de tornar-se a calçar els patins i començar un nou cicle.