Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

“Encara no som conscients que hem fet història”

Entrevista a Laia Codina, jugadora de l’equip del FC Barcelona que acaba de guanyar el triplet i estudiant de Periodisme a la UVic-UCC

  • El 9 Nou
  • 14/06/2021 | 15:12
  • Vic

Queralt Arias
Patricia Moral

Laia Codina és la jugadora del dorsal 3 del primer equip femení de futbol del FC Barcelona i, a més, és estudiant de Periodisme a la Universitat de Vic. La campllonguesa s’ha convertit en campiona d’Europa tant per clubs com per seleccions, ja que va ser internacional de la selecció espanyola Sub-19 i va guanyar el campionat europeu el 2018. Per ella és complicat combinar ser jugadora de futbol professional amb una carrera universitària.

Quan va començar a jugar a futbol?
Vaig començar amb 4 anys a la Unió Deportiva Cassà, a Cassà de la Selva, que era el poble on havia anat a l’escola. Al Cassà vaig estar dels 4 als 14 anys jugant amb nens. Era l’única noia que jugava amb ells i una de les úniques que formava part d’aquest club en aquell moment. Vaig estar jugant amb ells fins que va haver-hi un moment en què ja no podien haver-hi categories d’equips mixtos i, per tant, jo havia de passar a un equip femení. Aquí va ser quan vaig haver de començar a buscar equips, per exemple a Osona hi havia el Vic, el Vic Riuprimer i el Manlleu. Però vaig rebre la trucada del Barça, perquè volien que anés a entrenar dos dies i que a partir de llavors valorarien si m’incorporaven a les categories inferiors del club. Des d’aquell moment ja no he deixat de formar part del club blaugrana.

“Amb la manera que tenim d’entrenar ja es nota si el cap de setmana anirà bé”

Llavors no hi havia equips només de noies, ara el futbol femení es va normalitzant.
Exacte. Precisament, fa uns dies vaig anar a la presentació d’equips del Cassà i em vaig emocionar perquè hi havia la meitat d’equips masculins i femenins. Això abans era impossible. És molt bo veure com ha canviat tot. Jo abans era l’única nena del club i m’havia de canviar de vestidor dels meus companys d’equip d’aquell moment i anar al dels entrenadors o els dels àrbitres.

Com va arribar al primer equip del Barça?
Ha sigut lent, he hagut d’anar passant etapes. Vaig començar al juvenil del Barça, però ja des del primer any entrenava amb el juvenil i el filial del Barça, per tant això em va fer agafar molta experiència. Després vaig estar al Barça B durant dos anys i en aquell moment vaig començar a entrenar amb el primer equip. Gràcies a això i a tot l’esforç establert, aquest any vaig fitxar pel primer equip.

La temportada ha sigut molt difícil físicament i mentalment per la Covid”

Com els va afectar la suspensió de la Lliga la temporada passada i com ho van fer per arribar al nivell actual?
La pandèmia va ser un cop molt dur. Me’n recordo que estàvem entrenant moltíssim, fèiem moltes dobles sessions durant l’any i ens estàvem preparant precisament per aquesta temporada perquè sabíem que seria dur. Sabia que si ens preparàvem bé arribaríem lluny. Vam començar la pretemporada molt d’hora per poder treballar molt en equip, concretament des de juliol del 2020, i a l’octubre vam començar la lliga regular. Realment va ser un mar de dubtes, perquè no sabíem si podríem jugar per tot el tema de la Covid-19, però al final la tornada a la competició va ser bona.

Ja fa uns dies que es van proclamar campiones d’Europa. Encara continua l’emoció?
Crec que han sigut uns dies bastant difícils físicament i mentalment. Físicament perquè hi ha hagut molts partits, ja que som 18 equips a la Lliga, i mentalment pel tema que implica la Covid. Des d’un principi el nostre objectiu era guanyar tots els partits, i aquest compromís i dedicació que hi ha hagut a l’equip ha sigut el que ens ha portat on estem actualment. La manera que tenim d’entrenar, ja es nota que el cap de setmana anirà bé i el bo és que es veu cada setmana.

“Hi ha pocs equips que poden presumir d’haver guanyar el triplet”

Ja s’han adonat que han fet història?
Crec que encara no en som del tot conscients, perquè va ser tot molt ràpid. Vam jugar la final i justament dos dies després ja teníem un partit de Lliga; per tant, vam tenir molt pocs dies de descans. Ho vam celebrar molt, com es mereix arribar a guanyar una final d’aquest nivell, però crec que encara no som conscients del que hem aconseguit i sobretot de com ho hem aconseguit, de com vam jugar a la final, del nostre esforç… i crec que és important valorar-ho.

Què suposa per a l’equip i per al club que el Barça sigui el primer de guanyar la Champions en categoria femenina i masculina?
Crec que diu molt de l’aposta que es va fer per l’equip femení. El 2015 vam ser el primer equip a pujar, després vam estar quatre anys sense guanyar cap títol, però al final s’ha acabat demostrant el nostre potencial arribant a guanyar la Champions aquest any.

Com l’ha rebut el seu poble, Campllong, després de proclamar-se campiona d’Europa?
Només hi vaig poder anar una tarda. Vaig anar al bar del poble i evidentment la gent estava molt contenta i em segueixen molt. De fet, van veure la final de la Champions en una pantalla gegant, així que no es van perdre res, encara que hi hagi gent del municipi que sigui gens futbolística allà van estar mirant el partit. Me n’orgulleix ser de Campllong, un poble tan petit.

“Fins als 14 anys vaig estar jugant amb nens, al Cassà. Era l’única noia de l’equip”

Aquesta temporada, a més, han aconseguit el triplet.
Sempre dic que crec que encara no som conscients del que ha aconseguit aquest equip. Un cop hagi acabat la temporada serà el moment de pair i gaudir-ho. És un mèrit que pocs equips poden presumir-ne.

I van rebre la distinció més elevada que concedeix el govern espanyol en l’àmbit esportiu. Com ho va viure?
La Placa d’Or del Reial Ordre del Mèrit Esportiu és un premi més a la feina i al dia a dia, que és el que no es veu i el que més importa per aconseguir el triplet i tots els èxits. Va ser un acte solemne i bonic de viure. Estem molt agraïdes per aquest reconeixement tan prestigiós.

Vaig escollir periodisme perquè m’agrada comunicar i estar ben informada”

I també ha sigut internacional amb la selecció espanyola Sub-19, amb qui va aconseguir l’Europeu el 2018.
Per mi va ser una de les millors experiències de la meva vida. Vam tenir molt bon equip, molt bon club, i al final es reflecteixen els resultats. He sigut campiona d’Europa tant de clubs com de seleccions. Realment, arribar fins aquí requereix molta feina i molt treball darrere, no tot és tan bonic com al moment en què guanyes, el fet d’haver guanyat és per alguna cosa. Per mi, sempre que vaig a la selecció és un orgull perquè allà hi ha els millors jugadors del país i no és poc això.

A banda del futbol, està estudiant Periodisme a la UVic-UCC. Per què va decidir estudiar Periodisme?
Estava entre dues carreres: Fisioteràpia o Periodisme. Vaig estudiar el Batxillerat de modalitat científica i de seguida em vaig adonar que allò no era lo meu. A més, a mi m’agrada molt comunicar-me, explicar i intento estar informada, m’agrada estar al dia de tot el que passa al món. I en aquest moment va ser quan em vaig decantar per Periodisme i no me’n penedeixo gens.

“Si fem la nostra feina esperem que els mitjans també ens ajudin a fer-nos créixer”

Com compagina ser jugadora del primer equip del Barça amb els estudis universitaris?
No és gens fàcil. Entre viatges i entrenaments arribo a casa molt cansada i no em ve de gust posar-me a fer feina de la universitat. Aquest segon semestre m’ha costat moltíssim, perquè va ser sortir de la lesió que vaig patir i començar a entrenar per a la recuperació. Se m’ha fet molt difícil, però faig tot el possible per seguir amb les entregues de la feina i dels treballs. El primer any el vaig poder fer presencial i el vaig gaudir moltíssim anant al plató de televisió o fent ràdio. M’agradaria poder-ho gaudir algun dia fent-ho com a professió. Quan hi ha dies que em costa, em recordo a mi mateixa quan anava presencialment a la universitat i que m’ho passava bé i si tinc aquesta carrera al futur hi podré treballar professionalment.


Com a futura periodista com valora la cobertura de l’esport femení?
Està millorant molt. Recordo que fa poc temps no se sabien el nom de moltes jugadores i ara això ja va canviant. Crec que després de guanyar la Champions i fer el triple ha sigut un punt d’inflexió, per rebre el reconeixement que ens mereixem com a futbolistes. No hi ha futbol masculí i futbol femení sinó que hi ha futbolistes en tots els àmbits. Nosaltres també guanyem lligues, Champions i si fem la nostra feina esperem que els mitjans de comunicació també ens ajudin a fer-nos créixer.

Potenciar l’esport femení és un dels motius perquè estudia Periodisme?
La meva intenció com a periodista no és treballar en el món esportiu. Tot i que m’agrada moltíssim i jo sense el futbol no podria viure, voldria posar-me en altres àmbits com informatius o periodisme polític. De moment amb el periodisme esportiu no m’hi posaria perquè ja ho tinc al meu dia a dia, per tant m’agradaria conèixer altres coses. Però tinc clar que si em criden per comentar algun partit de futbol femení no m’ho pensaré dues vegades.

COMENTARIS

LA PREGUNTA

El Barça passarà la fase de grups de la Champions?

En aquesta enquesta han votat 664 persones.
 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.