El 26 d’agost de 2019 és un dia que Eloi Palau recordarà sempre més. Era dilluns i el cap de setmana havia participat en una de les proves de la Copa del Món de bicitrial a la província italiana del Trentino. Com altres vegades, el de Viladrau i un grup de pilots catalans que competeixen en l’elit mundial havien comprat el bitllet d’avió de tornada per aquell dia al vespre i aprofitar així per fer un matí de turisme després de la prova. Van fer una excursió a la glacera del Presena i baixant del cim ell i l’actual campió del món de 26’’, Sergi Llongueras, van entrar en una cova que els va cridar l’atenció. Quan en sortien, i encara ara sense saber massa com va passar, van resultar ferits per l’explosió d’un artefacte de la Primera Guerra Mundial. “La policia encara ho investiga però creu que hi devia caure a sobre una pedra que es va moure mentre nosaltres caminàvem”, explica Palau, que recorda que no hi havia cap cartell alertant de la perillositat en una zona on després han sabut que s’hi han trobat diverses traces de munició del conflicte bèl·lic. “La investigació continua oberta i el nostre advocat també està mirant la propietat del terreny per veure quines accions emprenem. És una zona molt turística i li hauria pogut passar a qualsevol altre”, afegeix.
El jove de 21 anys va resultar ferit per cremades a les cames, se li van rebentar els timpans i la metralla el va ferir als ulls i a la mà. Tot i haver estat intervingut quatre vegades de l’ull dret hi ha perdut visió i haurà de portar ulleres, mentre que a la mà dreta una operació li va permetre salvar els dits però no ha recuperat tota la mobilitat, especialment al del mig. “Ara no es pot operar més perquè el teixit és fibrós, potser més endavant. Mentrestant, amb el meu equip estem buscant algun element com ara un didal que m’ajudi a agafar-me més bé al manillar de la bicicleta”, detalla. I és que tot i que reconeix que els primers dies va pensar que no podria competir mai més, un cop va veure que evolucionava favorablement va tenir clar que hi tornaria. “Va ser dur psicològicament, sobretot les dues primeres setmanes quan em tenien amb els ulls tapats. No sabia com estava realment, malgrat que em deien que estava bé. Jo em pensava que m’ho deien per tranquil·litzar-me i el cap no em parava quiet. Si m’haguessin assegurat que tres mesos després estaria així ja hauria firmat”, confessa el jove, que destaca el suport que li ha arribat d’arreu i que l’ha ajudat en la recuperació.
Palau, però, no només vol tornar a agafar una bicicleta de trial al més aviat possible sinó que, a més a més, és ambiciós. “Quan vaig tenir l’accident ocupava el número 6 del rànquing mundial. Vull entrar al Top 5 i arribar a ser campió del món. Aquest és el meu principal objectiu, i tot i que ara això són paraules majors no descarto aconseguir-ho aquest proper 2020”, assegura. Per això ja fa un mes que va al gimnàs i ha començat a fer quilòmetres amb bicicleta de carretera i de muntanya. “Els metges m’han dit que segurament podré agafar la de trial a finals de gener o principis de febrer perquè necessito estar més fort. Vaig perdre vuit quilos de múscul i encara no l’he recuperat del tot. Jo espero, però, que pugui ser a principis de gener perquè amb la de muntanya ja em trobo molt còmode”, diu somrient. A l’espera que surtin els calendaris oficials, el de Viladrau vol començar a competir a la Copa Osona i a la Copa Catalana per arribar en plena forma a l’estiu quan hi ha les cites internacionals. “Crec que tinc més motivació ara que abans, perquè quan no et passa res veus la vida que portes com a normal i no ho és. Jo trobo molt a faltar el que feia perquè és el que m’agrada i ara hi dono més valor”, afirma el pilot, que el 2016 va ser campió del món Júnior de 20’’ i que vol repetir la gesta com a absolut.
