| Imatges de @TARFOOTBALL_
Durant un cap de setmana, Taradell deixa de ser el poble que és normalment per transformar-se completament. Els carrers s’omplen de maletes amb escuts de clubs, samarretes de colors i converses en diferents idiomes, que es barregen amb el soroll de pilotes i xiulets.
A les graderies, famílies, entrenadors i curiosos busquen lloc mentre els més petits escalfen amb una barreja d’il·lusió i nervis difícils d’amagar. És a causa del torneig TAR, una competició de futbol base que converteix el municipi en un punt de trobada internacional i en l’escenari d’un somni compartit per centenars de nens.
Els dies 2 i 3 de maig, 60 equips participaran en aquesta competició aleví, amb jugadors d’11 anys, que, en molts casos, viuran a la comarca una de les primeres experiències competitives d’alt nivell. Entre ells, equips que impressionen qualsevol aficionat: Barça, Madrid, Atlético de Madrid, Betis o Sevilla.
Però, més enllà del pes dels escuts, el que defineix el torneig és el que representa per als jugadors: una oportunitat única. “Per als nens és una il·lusió molt gran, perquè es poden enfrontar a clubs que segurament mai es trobaran”, explica el president de la UD Taradell, Kim Molas, col·laboradors del torneig.
Per a molts d’aquests jugadors, el TAR no és només un torneig, sinó una experiència que marca. És el moment de posar-se a prova, de competir amb equips de referència i, sobretot, de sentir-se, encara que sigui per uns dies, com futbolistes professionals, com els seus ídols actuals, que en algun moment també van passar per Taradell.
El ritme de partits, l’ambient a les graderies i la convivència amb altres equips creen una intensitat que va més enllà del resultat.
Els orígens
El torneig va néixer gairebé per casualitat, però també per necessitat. El seu impulsor, Quim Ayats, recorda com tot va començar a partir d’uns contactes internacionals. “Sempre anàvem a fer tornejos a fora i, una vegada a la Bretanya francesa, ens van proposar fer-ne un aquí. Però no n’hi havia cap”.
Amb en Joan Casasses, el suport de l’Ajuntament i del club, van decidir impulsar-lo a Taradell, el seu poble. El que en aquell moment era una aposta incerta s’ha acabat consolidant com un esdeveniment de referència en el futbol base. “És un torneig de tots”, defensa Ayats, valorant el caràcter col·lectiu i obert del projecte.
Amb els anys, el creixement ha estat constant. Tot i que Taradell continua sent el centre neuràlgic del torneig —especialment en les finals—, la competició s’ha expandit a altres municipis, el primer que va confiar en el projecte va ser Santa Eugènia de Berga, més tard Vic o Sant Julià de Vilatorta.
Aquesta ampliació no només respon a una necessitat d’espai, sinó també a la voluntat de compartir el projecte amb el territori i fer-lo créixer sense perdre l’essència.
Però si hi ha un element que explica l’èxit del TAR és la seva dimensió humana. Organitzar un esdeveniment d’aquestes característiques no és només una qüestió esportiva, sinó també logística, social i emocional. “Si vols fer les coses ben fetes, necessites voluntaris”, afirma Ayats.
I són precisament aquests voluntaris els que fan possible que tot funcioni. Des de primera hora del matí fins al final de la jornada, desenes de persones treballen perquè els equips se sentin còmodes. Alguns s’encarreguen de coordinar horaris, gestionar espais o preparar àpats.
Però hi ha una figura especialment visible: la dels acompanyants d’equip. Són voluntaris que es converteixen en el punt de referència dels clubs, sobretot dels internacionals, i que els acompanyen durant tota l’estada.
La seva feina va molt més enllà de l’organització. Reben els equips, els ajuden a situar-se, els acompanyen als camps i resolen qualsevol dubte o necessitat que pugui sorgir. Amb el pas de les hores, aquesta relació es transforma. “Al final passes tot el dia amb ells i acabes agafant confiança”, explica Maria Punti, una de les voluntàries.
Vincles que van més enllà del torneig
El vincle que es crea és tan proper que, en molts casos, es manté més enllà del torneig. Aquesta proximitat es reflecteix en petits gestos. Alguns equips, agraïts pel tracte rebut, regalen samarretes o records als voluntaris.
Són detalls que, tot i ser simbòlics, tenen un gran valor emocional i resumeixen l’esperit del torneig: una combinació de competició i convivència.
El dia a dia, però, també està ple de reptes. La barrera idiomàtica és una de les dificultats més habituals, especialment amb equips de fora. Tot i això, els voluntaris coincideixen que sempre s’acaba trobant la manera d’entendre’s.
“A vegades ens entenem com podem, amb gestos o paraules bàsiques, però sempre acaba sortint”, recorda Berta Feu, amb una rialla. Aquestes situacions, lluny de ser un problema, es converteixen en anècdotes que formen part de l’experiència i que reforcen la idea que el futbol és un llenguatge universal.
Des del punt de vista institucional, el torneig té un valor que va més enllà de l’esport. El regidor d’Esports, Joan Canó, destaca que el TAR té un abast mundial i situa Taradell en el mapa.
Les retransmissions i la presència d’equips internacionals donen al municipi una projecció que seria molt difícil d’aconseguir per altres vies. Tot i això, reconeix que l’impacte econòmic és limitat, sobretot per la manca d’allotjament turístic, i que els principals beneficiats són bars i restaurants.
Però si hi ha un impacte realment evident és l’emocional. Canó destaca el moment en què els equips arriben i veuen ja físicament contra qui jugaran: molts equips de l’elit actual, nens de diferents països, amb realitats molt diverses, compartint un mateix espai. “Són records que s’enduran tota la vida”, assegura.
Des del club, aquesta idea es viu amb la mateixa intensitat. Molas insisteix que, més enllà de la competició, el que queda és l’experiència: “Viuen uns dies amb una emoció brutal”.
La primera experiència ‘internacional’
Per a molts nens, és la primera vegada que viuen un torneig d’aquest nivell, que comparteixen vestidor amb equips internacionals o que senten l’ambient d’unes graderies plenes.
El repte de l’organització és, precisament, estar a l’altura d’aquestes expectatives. Garantir que tot funcioni, que els horaris es compleixin, que els equips estiguin ben atesos i que l’experiència sigui positiva per a tothom. “El més important és que tothom estigui còmode i ben acollit”, apunta Molas.
El torneig TAR és, en definitiva, molt més que futbol. És un projecte col·lectiu que creix any rere any sense perdre la seva essència: proximitat, implicació i passió.
Durant dos dies, Taradell es transforma en un escenari global, on el futbol es converteix en un punt de trobada entre cultures, llengües i maneres de viure.
I enmig de tot això, entre partits, nervis i somriures, hi ha nens que comencen a imaginar que, algun dia, aquell somni pot anar una mica més enllà.
